Selecciona Edició
Connecta’t
La crònica

Naips, màgia, ciència

Un seminari al Parc de Recerca Biomèdica presenta el paper del cervell en l’il·lusionisme

Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, aquell con el·líptic truncat, amb pell de fusta i obert al mar, se celebren molts seminaris amb temàtiques tan previsibles com: “Maintaining epigenetic stability during DNA replication”, “Probing the myogenic lineage using pluripotent stem cells” o “Migració i salut pública”. Però dissabte passat se’n va celebrar un de més singular, de quatre hores i dirigit pel director general del centre, Jordi Camí. Es tractava d'entendre la màgia amb allò que la neurociència coneix del cervell. El ponent era particularment idoni. Doctor en Medicina, científic reconegut… i mag a hores lliures. Al seminari (el donatiu-matrícula anava per a la Fundació Pasqual Maragall) va explicar una mínima part del que se sap i va citar alguns col·legues admirats com Alfred Binet (1857-1911), autor d'un tractat sobre la psicologia de la prestidigitació, o Persi Diaconis, matemàtic a Standford i mag que sempre ha sostingut que inventar un truc és una activitat molt semblant a inventar un teorema.

“El cervell busca anticipar el que passarà i aquest mecanisme és el que la màgia interfereix, hackeja”, comenta Camí. Per descomptat, hi ha trucs que es basen en el camuflatge i l'ocultació a la vista, però molts d’altres no, o no només. Els nostres ulls són una càmera de 130 megapíxels, cadascun, i reben 70 gigues d'informació per segon. Una quantitat que el cervell no pot gestionar íntegrament, té una atenció selectiva. “El procés de veure és una il·lusió cerebral que construeix una continuïtat”. Com va explicar Camí en la seva apassionant ponència: “L'ésser humà agraeix que les coses passin com ha previst, de les casualitats fa causalitats perquè necessita harmonia. La màgia va en contra de la predictibilitat a la qual estem entrenats”. 

Molts mags han donat savis consells sense necessitat de ser neuròlegs, per intuïció. El desviament de l'atenció (amb la mirada, amb preguntes obnubilants…) o el control de la memòria, promocionant oblits, creant desinformació o falses associacions. No és d'estranyar que no tot l'alumnat d'aquest seminari fos principalment mag. També hi havia científics. La tecnologia els ajuda en aquest tipus d'estudis. L'eye-tracker, per exemple, és un dispositiu que registra els moviments oculars dels espectadors, i permet així estudiar, entre altres coses, cap a on dirigeixen la seva atenció els ulls en observar un acte de màgia. Hugo Caffaratti, un dels assistents, expert en enginyeria biomèdica i telecomunicacions, mag i que actualment està finalitzant un doctorat en Neurociència Cognitiva a la Universitat de Leicester (Anglaterra), ha publicat un treball sobre com el desviament de l'atenció (la misdirection dels il·lusionistes) afecta els mecanismes de percepció, memòria i raonament. En els darrers anys ha treballat en el primer registre d'electroencefalografia realitzat amb participants que observaven vídeos de màgia. Aquest estudi, que sortirà publicat a Psychophysiology, és un dels primers intents d’estudiar els correlats neuronals que hi ha al darrere de la percepció d'un acte màgic. 

El cervell busca anticipar el que passarà i aquest mecanisme és el que la màgia interfereix

Un altre dels assistents, Miquel Duran, és investigador en Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Girona. Però a més de la seva activitat acadèmica participa, en el marc de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, en diferents iniciatives per afavorir l'extensió de la cultura científica. I un dels seus projectes aprofita, precisament, la màgia com un factor d'atracció. Com a químic viu un problema d'imatge pública d'aquesta disciplina, que el ciutadà associa a les fosques maniobres contaminants. Però no només això, sinó que també treballen per normalitzar la cultura científica en general i fomentar la matrícula en aquestes matèries. El catàleg de recursos és sorprenent, des dels tallers a espectacles de fins a una hora de durada que han presentat a Londres, Varsòvia, Nancy, Brussel·les… En el repertori hi ha jocs per explicar la taula periòdica, la màgia de l'alimentació o la matemàgia de la ciència. “Utilitzem principis matemàtics per apropar-nos a conceptes difícils. L’ADN, per exemple, es basa en parelles de quatre bases que podrien ser perfectament els quatre pals de la baralla”. També utilitzen la màgia com a metàfora d'una cosa tan difícil d'explicar com les teories quàntiques o els parells entrellaçats Einstein-Podalski-Rosen que interaccionen instantàniament a gran distància. Al setembre obriran, sense revelar secrets, MOOC (cursos en línia gratuïts) sobre màgia i ciència. Una feina necessària perquè, com recordava Camí, encara avui quan es busca “màgia” a Google, majoritàriament es troba el concepte associat a esoterisme, engany, espiritisme, frau… Res a veure amb crear una il·lusió, que tothom sap que es basa en un parany. Tant se val. El bon espectador no busca l'enginyeria del truc, sinó la poesia de l'efecte.