Selecciona Edició
Connecta’t

Els aficionats del Girona, a l’abordatge del Sadar

Uns 450 seguidors animaran l'equip aquest vespre a Pamplona en l’anada de la final d’ascens contra l'Osasuna

Seguidors del Girona arriben a Pamplona.
Seguidors del Girona arriben a Pamplona.

Girona vol conquerir Pamplona. Gairebé mig miler d’aficionats del club s’han desplaçat a la capital navarresa per acompanyar l’equip en el partit d’anada de la final de la fase d’ascens a Primera divisió contra Osasuna (20.00, C+ Liga 2). La importància del matx i la possibilitat de començar a fer història –els gironins mai han pujat a Primera–, han mobilitzat la massa social del club. L’equip de Pablo Machin, que només té les baixes de Carles Mas i David Oliveros, no estarà sol al Sadar.

Quatre autocars disposats per l’entitat catalana han sortit aquest matí amb uns 220 seguidors cap a Pamplona. A l’interior, la il·lusió era palpable. “Estem molt animats”, explicava en Julián Martínez, de la Penya Saltenca, just després de demanar un menú a pocs quilòmetres de Saragossa, on tots els busos s’han aturat per descansar. Un altre expedicionari, l’Álvaro Fernández, de la Penya Immortal, anhelava una gran nit: “Hem de guanyar avui, i rematar a Montilivi”.

El trajecte ha estat llarg. Més de 550 kilòmetres separen la capital navarresa de Girona. “A mig camí em feien mal les cames, però val la pena”, assegurava en Julián. “Si vam fer 12 hores per anar a Almeria el 2013, això no és res”.

L’organització no ha estat senzilla. Alguns aficionats han pujat a autocars que no els pertocaven i a l’hora de passar llista, els noms no quadraven. “Les penyes estem separades i disperses. Els Immortals no podem anar junts”, es queixava l’Álvaro. Dins del seu autocar no s’han viscut escenes de cants i crits, però per animar l’ambient, un mòbil ha reproduït l’himne del Girona amb el micròfon al costat al llarg del viatge. “Ningú s’ha pogut reprimir”, comparteix en Julián, que ha deixat el seu estanc a les mans dels treballadors. “Demà obriré jo, gairebé sense dormir”, afegia rient.

Poc abans que arribessin els autocars, l’estació de tren ha rebut els primers gironins. “El tren era una bona opció. Així puc fer feina, perquè tinc entregues de la universitat”, exposava en Marc Far, estudiant d’enginyeria. Entre el silenci del vagó, abans d’arribar, ha tingut temps per deixar fluir les seves esperances: “El partit és la vida. És l’oportunitat de recuperar-nos del que va passar l’any passat”. Al Sadar es reunirà amb els seus amics. “Sóc molt optimista. Aquest any ens toca pujar”, afegeix.

A poques hores del partit, una part de Pamplona és gironina. “T’imagines que pugem?” es pregunta en Julián. “Vindrien el Barça i el Madrid! Quina festa que faríem!”. El Sadar els espera. Girona comença l’abordatge.

MÉS INFORMACIÓ