Selecciona Edició
Connecta’t

Un sector de la CUP vol renovar la cúpula per superar “contradiccions”

Poble Lliure insta a afrontar amb urgència el relleu després de les tensions de l'organització

Una imatge dels diputats de la CUP. En primer pla, Albert Botran, de Poble Lliure.
Una imatge dels diputats de la CUP. En primer pla, Albert Botran, de Poble Lliure. EFE

El rebuig de la CUP a debatre el projecte de pressupostos del Govern ja ha tingut conseqüències en el partit assembleari. El portaveu del secretariat de la CUP, Xavi Generó, va confirmar ahir la renovació de l'ens per “enfortir i oxigenar” la direcció de l'organització. En declaracions a TV3, Generó va afegir que aquests canvis s'haurien de fer a l'estiu perquè estiguin a punt abans que se celebri al Parlament la qüestió de confiança que ha plantejat el president Carles Puigdemont. “Cal que sigui a l'agost”, va dir en al·lusió a l'“intens debat” que vaticina.

El procés de relleu es produeix en un moment d'enorme tensió dins la CUP després del rebuig al projecte de pressupostos. El col·lectiu Poble Lliure, un dels més nombrosos de la CUP i el més procliu al pacte, havia amenaçat amb dimitir. En un comunicat emès ahir, el sector va fer una crida a “renovar urgentment” la direcció de la formació i els seus mecanismes de presa de decisions per superar les “contradiccions” internes, que estan generant “tensions”. La CUP ara està fracturada entre Poble Lliure, que en el seu moment va donar suport també a la investidura d'Artur Mas, i Endavant, que s'hi oposava.

A la nota, Poble Lliure, al qual pertany el diputat al Parlament Albert Botran, assenyala que la CUP s'ha vist sotmesa des del 27-S a “uns nivells de tensió política, organitzativa i mediàtica pels quals no estava prou preparada”, en al·lusió a la pugna amb Junts pel Sí per la investidura de Mas i pels Pressupostos. No només això: deplora que, com que no s'han encarat aquestes contradiccions, “en algunes decisions s'ha actuat contra els fonaments històrics de l'independentisme”.

La seva proposta passa per superar “les mancances manifestes” ampliant la democràcia participativa interna de l'organització i donant també “veu a totes les persones simpatitzants i votants que vulguin acompanyar-nos". Les seves propostes són les següents: que els vots dels 10 diputats del Parlament es tinguin en compte —ara no ho fan i actuen de simples portaveus—; que les qüestions polítiques d'importància sol·licitades almenys per tres assemblees territorials es resolguin per referèndum intern telemàtic i no per vot ponderat; i que els òrgans de la direcció i els alliberats tinguin el suport d'“almenys el 65% de la militància” i que la seva elecció es faci per vot telemàtic. L'exdiputat Quim Arrufat està intentant, segons TV3, aconseguir el consens entre els dos blocs.

MÉS INFORMACIÓ