Selecciona Edició
Connecta’t

Judici a vuit directius per tolerar el desfalc de les caixes d’estalvis

Els banquers van autoritzar pagaments de més de sis milions per feines inexistents en onze operacions immobiliàries

Oficina de l'extinta Caixa Laietana a Mataró.
Oficina de l'extinta Caixa Laietana a Mataró.

La gestió de cinc caixes d’estalvis —Terrassa, Laietana, Manlleu, Caja Navarra i Caja Espanya— durant el boom immobiliari serà sotmesa a judici. Vuit directius d’aquestes entitats s’asseuran al banc dels acusats per haver permès que Cipsa, una empresa amb la qual van desenvolupar projectes immobiliaris, s’apropiés de més de sis milions d’euros de forma il·legal. Els banquers, assenyala la jutgessa en una interlocutòria a la qual ha tingut accés EL PAÍS, van incomplir les seves obligacions en “conèixer i autoritzar” pagaments a Cipsa per feines inexistents.

La titular del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona ha donat per tancada la instrucció del cas després de tres anys. Els fets es remunten al trienni 2005-2007, quan els responsables de Cipsa “van convèncer” els banquers “per invertir en operacions immobiliàries”, recull la interlocutòria. Cipsa s’encarregava de buscar edificis, immobles i solars d’interès. Les caixes, per la seva banda, aportaven el finançament amb l’expectativa que els futurs compradors d’aquests habitatges “contractarien hipoteques” amb elles. Per realitzar les operacions, van crear cinc empreses mixtes que, a la pràctica, estaven controlades pels responsables de Cipsa; per sobre d’ells, l’imputat Carlos Fernández.

La investigació se centra en 11 operacions immobiliàries a les localitats de Barcelona, Castelldefels, Molins de Rei, Vic, Girona, Mataró, Terrassa, Sabadell i Vilafranca. Amb els diners aportats per les caixes d’estalvis —que després de la crisi es van fusionar o van acabar integrades en bancs més grans—, les empreses mixtes van pagar més de 113 milions d’euros per l’adquisició d’edificis i terrenys. Gràcies al control absolut sobre els consells d’administració, els caps de Cipsa van carregar a les empreses mixtes multitud de despeses per feines fictícies, conclou la magistrada. A més de les factures per “conceptes no reals”, altres s’“incrementaven”, la qual cosa va produir un perjudici milionari a les entitats financeres. I un benefici equivalent a les arques de Fernández, els seus socis i familiars, segons conclou la investigació.

El juliol del 2005, Promou (participada per Caixa Terrassa) va comprar un edifici a Castelldefels per 5,4 milions. L’empresa va pagar a Cipsa 820.000 euros per tasques —estudis geotècnics i d’arquitectura, retirada d’uralita, comercialització— que no es van dur a terme. Els exemples es reprodueixen en totes les operacions analitzades. El 2006, San Marcos (de Caja Espanya) va adquirir dues finques a Sabadell per 10,5 milions. Es van pagar més de mig milió d’euros a Interxaco per una intermediació que, no obstant això, ni la mateixa empresa reconeix haver fet.

Obligats a vigilar

En una resolució contundent, la jutgessa recorda als directius imputats que “tenien una especial obligació de vigilància” i de “comprovar la realitat dels serveis els pagaments dels quals van autoritzar”. A les seves declaracions com a imputats, els banquers havien al·legat que no revisaven les factures ni estaven obligats a fer-ho. I van apuntar als òrgans centrals de les seves caixes. La jutgessa rebutja aquest argument i recorda “el que aquestes entitats dedicades a fomentar l’estalvi representaven en aquell temps en l’àmbit social”.

“Va ser una època d’alegria al mercat immobiliari, les conseqüències devastadores del qual van obligar al rescat amb fons públics de moltes d’aquestes entitats”, retreu la jutgessa. Aquesta “alegria”, afegeix, “no els eximia de vetllar pels fons de les entitats”. Els directius no poden “derivar la responsabilitat cap a dalt” perquè “estaven en primera línia de les operacions”. Les caixes podrien haver-se estalviat grans quantitats que es van destinar “a pagar comissions a tercers en negre” per “treballs tan mancats de sentit com el fet de presentar una persona a una altra”.

La jutgessa no ha admès les diligències d’investigació sol·licitades per l’advocat de Fernández, Manuel Troyano, que ha recorregut la interlocutòria. La Fiscalia presentarà el seu escrit d’acusació per als vuit directius, els tres responsables de Cipsa i 14 persones més que es van oferir a formar part d’empreses instrumentals per emetre factures falses a Cipsa.

MÉS INFORMACIÓ