Temes i temes petits
El CIS ha estat molt dur amb la més que probable realitat que li espera al PSOE i a la seva capitania el dia després
1. Albert Rivera dispara amb bales de fogueig quan demana que Rajoy faci un pas al costat, eufemisme que s'ha posat de moda per indicar que estàs empestat i has de marxar tan aviat com puguis per no fastiguejar més. Rajoy és una excusa per dissimular les compatibilitats ideològiques de Ciudatans amb el PP. Compatibilitats que també arriben al model d'Estat i a la manera d'enfocar la tasca econòmica, maquillada en capítols francament retrògrads en matèria de benestar social.
Ciutadans es prepara, en el fons, per cohabitar amb el PP en un probable govern de coalició amb el Partit Socialista Obrer Espanyol de Susana Díaz i les seves baronies. No obstant això, Albert Rivera sí que va disparar amb bales de debò quan va acusar en el debat televisiu de dilluns a la nit Podem d'estar finançat per Veneçuela i el president Maduro. Aquest recórrer constantment a Veneçuela, Chávez i el madurisme comença a fer una mica de pena. Si amb això Albert Rivera (i molts egregis columnistes que no tenen res a veure amb Ciutadans) creu que li restarà vots, està absolutament equivocat.
El votant de Podem està fortament ideologitzat (amb tot el bo i tot el dolent que això pot representar) i tant li fan les possibles vel·leïtats veneçolanes d'antany. Si el futur votant de Podem és una mica més que el producte del desencantament anterior, el de Ciutadans és el vot líquid, desideologitzat, de les capes mitjanes que no han estat castigades per la desigualtat, l'atur de llarga durada i la desesperança ocupacional.
2. Pedro Sánchez té totes les xifres en contra. Jo faig molt cas de les dades estadístiques del CIS. Les enquestes dels diaris només em serveixen per fer-me una idea de per on van els trets (i per olorar algunes tendenciositats), una cosa semblant a les proves de pega del colesterol que et pots fer a les farmàcies.
El CIS ha estat molt dur amb la més que probable realitat que li espera al PSOE i a la seva capitania el dia després. En el debat de dilluns, el líder socialista va dir algunes coses molt interessants suficients per no tornar a ser líder de res en el futur. Va dir que a Iglesias només li importa el poder i controlar la TV i el servei d'intel·ligència. No sé si Sánchez sap que quan un està en política el primer que ha de fer és dissenyar una estratègia que li doni la possibilitat d'aconseguir el poder, sense el qual no podràs engegar el teu programa. I si aconsegueixes el poder, és clar que hauràs d'ocupar-te, entre altres menesters, de triar les persones idònies per dirigir la televisió pública, (una direcció, per descomptat, que sigui el més col·legiada possible per garantir la seva pluralitat).
També estic segur que a Iglesias li agradaria que no hi hagués espies al món. Un món sense espies, quina meravella. Però un elemental principi de realitat ens diu que de moment els espies són necessaris, encara que no tinguin aquella tristesa tan literària que els atribueix John LeCarré amb tanta mestria narrativa. Pel que fa al tema territorial no té raó Pedro Sánchez quan li retreu al líder de Podem que no faci res per preparar el camí d'una reforma constitucional. Iglesias va parlar d'un referèndum a Catalunya. Què va fer el líder socialista davant d'aquesta proposta, per molt arriscada que fos? Comprovar les celles frunzides dels barons i de Susana Díaz i sortir a la palestra a defensar la unitat pàtria al costat de PP i C's, no fos cas que algú del seu partit cregués que s'ha lliurat a la fúria desarticuladora d'Espanya.
3. Pablo Iglesias ha parlat aquests dies d'un tema (i no és un tema petit) que hauria d'obligar-nos a treure'ns algunes teranyines mentals. La socialdemocràcia. Existeix tal cosa, en el món socialista? Existeix una veritable discussió sobre aquest concepte? I sobre el populisme? Quins temes! La segona i tercera gran qüestió d'Espanya, juntament amb la seva estructura territorial.
He llegit en aquest mateix diari, aquests dies, un article de la sociòloga belga Chantal Mouffe titulat "El moment populista". No pregunto si Rajoy i Rivera l'han llegit, ells que s'omplen tant la boca del populisme de Podem, perquè sé que aquest tipus d'elucubracions no encaixa amb el seu ADN. Però Pedro Sánchez sí que hauria de llegir-lo. Potser així pensarà millor el dia 28 d'aquest mes a l'hora de posar-se en disposició de pactar amb qui hagi de fer-ho. Que vigili, que Meritxell Batet ja ho està fent a Catalunya.
J. Ernesto Ayala-Dip és crític literari.
