Selecciona Edició
Connecta’t

El Girona competeix contra la història

L’equip català, que mai ha jugat a Primera, busca el seu primer ascens a partir de demà contra l'Osasuna

Borja García i Pere Pons, del Girona, i Fidel, del Còrdova, a Montilivi.
Borja García i Pere Pons, del Girona, i Fidel, del Còrdova, a Montilivi. EFE

A Montilivi, l’estadi del Girona, una pancarta mal penjada dóna la benvinguda als nouvinguts: “El futbol ens tornarà”. Ningú ha oblidat la dolorosa experiència de l’any passat. Un cop de cap de Caballero, jugador del Lugo, a l’últim minut de la lliga regular, va fondre l’ascens directe. Al playoff posterior, el Saragossa va remuntar a Montilivi els tres gols gironins de l’anada. “Va ser duríssim. La nostra pitjor experiència”, recorda Pere Pons. Dos anys abans l’Almeria els havia eliminat a la final. Aquelles ferides poden tancar-se a partir de dimecres contra l'Osasuna a El Sadar, en el partit d’anada de la final del playoff. És el primer pas per canviar la història. El club català mai ha jugat a Primera en els seus 85 anys d’existència.

A Pamplona s’intueix un partit dur, corrosiu, propi d’un equip històric com l’Osasuna. Pocs estadis com El Sadar pressionen i influeixen tant en l’ànim dels seus jugadors. “L’afició estira molt, té un paper importantíssim. Hem de sortir vius”, assegura Quique Cárcel, el director esportiu. Des de la banqueta, Pablo Machin li treu ferro: “Els jugadors han de gaudir per poder estar allà”. L’equip d’Enrique Martín, classificat pel playoff en l’última jornada, va passar per sobre del Nàstic a partir del desplegament de Merino, fitxat pel Borussia Dortmund, i de la verticalitat per les bandes. “No em sorprèn gens”, exposa el tècnic, “durant la temporada els més joves s’han anat endurint i ara estan en un gran moment de forma. L’eliminatòria estarà molt competida. L'Osasuna té molta més història que el Girona, però nosaltres tenim moltes ganes i il·lusió”.

Si el partit puja de to, les jugades a pilota parada poden ser capitals. “L’estratègia serà molt important”, reconeix Pons. I dóna alguna pista: “Potser fem algun retoc tàctic de cara al partit, perquè juguem de forma similar”. Però on més ha incidit el cos tècnic és en la recuperació física. L’extenuant pròrroga contra el Còrdova, un dia després que jugués l’equip de Pamplona, encara pesa a les cames gironines.“Sempre parlem de petits detalls. És important, però esperem que no sigui determinant”, exposa Machín. Pere Pons, tot il·lusió, fuig de les excuses: “On no arribin les cames hi arribarà el cap”.

La reacció de l’equip a Montilivi diumenge passat reivindica l’evolució de l’equip, capaç de competir en condicions adverses. “Som molt més forts mentalment que abans”, reivindica el porter Becerra. Machín hi coincideix: “Ens vam saber refer d’un mal moment a Còrdova”. L’equip va acabar la primera volta en 16ª posició, immers en un mar de nerviosisme que no deixava fluir l’equip. “Jugàvem bé, però no hi havia manera de marcar”, explica Delfí Geli, president de l’entitat des de l'estiu passat. Per canviar la dinàmica, el cos tècnic va farcir les parets dels vestidors d’imatges i fotografies inspiradores. “És que Machín sempre ha estat molt optimista i ha confiat molt en l’equip”, afegeix el màxim mandatari, exjugador del club i del Barça dels anys noranta. L’auge del Girona va ser contundent, amb tan sols dues derrotes en la segona volta, i la idea és no parar. “Volíem una temporada tranquil·la, però ja que som aquí, lluitarem per l’ascens”, admet Geli.

Tot i que l’afició no ha estat del tot habitual durant la temporada, les grades s’han omplert en els moments decisius. “La gent està amb nosaltres pel que va passar l’any passat i perquè som un equip humil. Tot això crea empatia”, analitza Cárcel. Al Sadar, hi haurà més de 400 persones animant l’equip. “Portarem unes 10 persones per ajudar l’equip en el que sigui”, assegura Francisco Lara, de la Penya Immortals; “això és el màxim, únic! Volem ajudar l’equip en el que sigui”.

El tècnic s’emporta a Navarra tots els jugadors disponibles, amb l'excepció dels lesionats Carles Mas i David Oliveros. El repte els il·lusiona: “N’estem convençuts”, expressa Becerra. Pujareu? “Sí”, respon Pere Pons. Girona no oblida.