Selecciona Edició
Connecta’t

Arrenca la selectivitat: saps la diferència entre homonímia i paronímia?

L'examen de llengua castellana estrena les proves d'accés a la universitat a Catalunya, en les quals participen 32.200 alumnes

Uns estudiants atenen les instruccions dels professors abans de començar les proves de selectivitat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Uns estudiants atenen les instruccions dels professors abans de començar les proves de selectivitat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. EFE

"Actitud i aptitud" és el que ha necessitat aquest dimarts en Luis per salvar un punt en el primer examen de la selectivitat. La prova de llengua castellana –"fàcil d'aprovar però difícil per treure nota", resumeixen els alumnes– entrava dins del que era previsible, tot i que una pregunta ha trastocat una mica les travesses dels joves. "Ens han preguntat la diferència entre homonímia [paraules que sonen igual però s'escriuen diferent] i paronímia [paraules que sonen semblant però s'escriuen diferent]. És una cosa òbvia que se suposa que saps des de l'ESO, però no la repasses per a la selectivitat", explica Eduardo Gatius a la sortida del primer examen. Ell ha sortit del pas amb "prescrit i proscrit" com a exemple de paraules parònimes.

Amb l'examen de llengua castellana, 32.224 alumnes catalans han estrenat les proves d'accés a la universitat (PAU). Un text de García Márquez, un altre de Soledad Puértolas, preguntes sobre La Celestina i Tres sombreros de copa, de Mihura, han donat llum verda a la que sembla que serà l'última selectivitat tal com es coneix. Després de 41 anys amb les PAU com a porta d'entrada a la universitat, a partir del curs vinent s'implanta una prova recollida a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que es convertirà en revàlida el 2018: caldrà aprovar-la per tenir el títol de batxillerat.

Més de 32.200 alumnes catalans participen en les proves d’accés a la universitat

Després de passar per la porta de l'aula del primer examen, els nervis es reparteixen entre els de dins i els de fora. A dins, els alumnes que es juguen l'entrada a la universitat. A fora, els professors del seu institut, que xerren improvisadament per matar el temps a l'espera que surtin els alumnes. "Els nanos sempre entren molt nerviosos. Avui ho veuen com que s'acaba el món i d'aquí a tres dies ja se'ls ha passat tot", comenta en Joan, professor de l'institut La Salle Bonanova de Barcelona. Ell i deu docents més de diversos centres esperen al pati de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona que els estudiants surtin del primer examen.

Andrew Ruiz surt el primer. Somriu nerviós i parla de pressa. "No ha estat ni molt fàcil ni molt difícil. Jo estic molt orgullós de com m'ha sortit, encara que la gramàtica és el més complicat", reconeix el jove, que aspira a estudiar psicologia. I encara sort que la seva professora particular va repassar amb ell l'homonímia i la paronímia, admet. "No tocava aquest tema des de l'any passat", es justifica. Belén Daura reconeix que el de llengua castellana no ha estat un examen especialment difícil, i més tenint en compte que encara ha de fer una prova de matemàtiques i una altra de física. "Vull estudiar tecnologies aeroespacials", assegura amb fermesa.

El de l'homonímia, tema recurrent en els grupets que s'han format després de l'examen, no els ha agafat tan desprevinguts a altres alumnes, com Pau Carmona. "Veient el que va passar l'any passat amb la catàfora, ja m'esperava una pregunta com aquesta, així que vaig repassar aquestes coses del llibre de primer de batxillerat", explica el jove, que preveu entrar a fer periodisme. El Yago i el Sergio també ho duien estudiat. "Cal repassar-se la matèria d'altres anys", indiquen. Al Yago la selectivitat no li serveix de gaire perquè vol estudiar "polítiques, filosofia i economia al Regne Unit i la selectivitat no serveix per entrar-hi", però això no l'eximeix d'inspeccionar amb pressa els apunts. "La selectivitat no em val per res però vaja, la faig per superació i satisfacció personal", assenyala. Abans de perdre's en les seves pròpies notes, el Sergio s'afanya a rematar la conversa: "Llengua castellana no és difícil, però amb el que has d'anar amb compte és amb els enunciats, que de vegades són una mica punyeters". I ja n'hi ha prou de xerrar, ara cal estudiar per al proper examen: d'aquí a mitja hora, català.