Selecciona Edició
Connecta’t

L’atac d’Orlando altera la campanya entre Hillary Clinton i Donald Trump

El republicà creu que la matança li dóna la raó sobre els musulmans; la demòcrata opta per la cautela i evita citar el rival

Donald Trump parlarà aquest dilluns d'immigració i terrorisme

Un atemptat homòfob com el d'Orlando el diumenge revela el caràcter d'un país i dels seus polítics. Si coincideix amb una campanya presidencial, encara més. L'atemptat és una instantània que exposa les virtuts i els defectes dels aspirants a governar un país, en aquest cas els Estats Units. Donald Trump va reaccionar a la matança celebrant que aquesta li donés la raó en les seves diatribes contra els musulmans, i demanant la dimissió del president Barack Obama i de Hillary Clinton, el seu rival demòcrata al novembre. Clinton va suspendre un míting que tenia previst amb Obama i va evitar entrar en la baralla.

La campanya electoral entra en una nova fase. La setmana passada, Clinton es va convertir en la candidata virtual del Partit Demòcrata, en sumar prou delegats per ser la nominada. Trump és des de fa un mes el candidat del Partit Republicà. L'amenaça terrorista i la regulació de les armes de foc passaran a ser els temes centrals en els propers dies i mesos. La posició de cada candidat sobre Orlando el definirà en un moment en què els votants comencen a fer-se una idea sobre a qui prefereixen, o qui els disgusta menys.

No és clar cap a quin costat inclinarà la balança, si la inclina, l'atac d'Orlando, l'autor del qual, en una trucada telefònica, va jurar lleialtat a l'Estat Islàmic, o ISIS. L'historiador Julian Zelizer, de la Universitat de Princeton, creu que Clinton ho utilitzarà per qüestionar si Trump és la persona amb el temperament adequat per gestionar en la Casa Blanca una crisi com l'actual. Trump ho utilitzarà per reclamar que ell tenia raó quan alertava el país del perill del terrorisme gihadista. “[Orlando] es convertirà en part del debat però no dictarà el resultat”, diu Zelizer per telèfon.

Trump, un magnat immobiliari i estrella de la telerealitat sense experiència política, ha ascendit al lideratge del Partit Republicà trencant totes normes. Després de la matança d'Orlando, en va trencar una altra en precipitar-se a polititzar la desgràcia.

Primer, es va felicitar a si mateix per haver avisat amb antelació que un atac similar passaria tard o d'hora. Va acusar Clinton de voler deixar entrar  immigrants de l'Orient Mitjà. Va instar Obama a dimitir i Clinton a abandonar la campanya per no usar les paraules “islam radical” per referir-se a la matança. I va reprogramar un discurs a New Hampshire inicialment dedicat a rememorar els escàndols passats dels Clinton. Ara el dedicarà a la immigració i el terrorisme. També va suspendre un míting previst després en el mateix estat.

Zelizer explica que no és insòlit que es polititzin qüestions com el terrorisme, però l'habitual és que passin uns dies o setmanes després de l'atemptat. “Com és habitual, Trump ho accelera tot”, diu l'historiador. Trump es va exhibir diumenge com un polític exultant perquè, en la seva opinió, els fets li havien donat la raó, feliç de refregar davant dels nassos dels seus rivals i crítics que el responsable de l'atemptat, Omar Saddiqui Mateen, hagués declarat la seva filiació gihadista abans d'assassinar 50 persones.

Trump ho veu com un argument que confirma la necessitat d'una de les seves mesures més discutides: la de tancar les fronteres dels Estats Units als musulmans. La realitat és que Mateen va néixer als Estats Units i és nord-americà, per la qual cosa el veto que vol aplicar Trump hauria estat inútil per impedir la seva presència aquí. Les víctimes de Mateen a la discoteca Pulse d'Orlando són en gran part llatines, un altre sector de la població nord-americana fustigat per Trump.

Clinton va adoptar una posició oposada a la de Trump. No hi ha perill de confusió entre tots dos. Va enviar un missatge de solidaritat a la comunitat gai, va demanar restringir l'accés de les armes més perilloses a terroristes i criminals, i va cridar a la unitat nacional. Va usar la mateixa frase que Obama: “És un acte de terror i és un acte d'odi.” No va citar Trump. Va delegar en els seus col·laboradors les crítiques al rival.

Per ser la matança amb armes més mortífera de la història, la d'Orlando és excepcional. Les reaccions no ho són. Els progressistes demanen més regulació de les armes de foc. Una primera mesura podria ser reinstaurar la prohibició dels rifles d'assalt, armes de guerra com l'AR-15 que Mateen va adquirir legalment, fabricades per matar moltes persones en poc temps. Qualsevol intent de regular les armes ha topat en els últims anys amb el bloqueig del Congrés.

La reacció dels conservadors incideix en altres causes. En alguns casos pot ser la salut mental del pistoler. En l'atac de San Bernardino (Califòrnia) i en el d'Orlando, és la seva suposada religió i l'origen afganès de la seva família.

Després del major atemptat després de l'11 de setembre, en qui confien més els nord-americans? En Trump i les seves promeses d'uns Estats Units guanyadors i la seva mà dura amb musulmans i immigrants? O en Clinton, experimentada en la política exterior però, segons el trumpisme, feble davant les amenaces a la pàtria i encegada pel políticament correcte, que aparentment li impedeix anomenar les coses pel seu nom? El triomfalisme de Trump i les seves fatxenderies, reforça la confiança davant de nous atacs o és motiu d'intranquil·litat?

Avui comença una nova campanya amb el factor terrorisme al centre. I Trump, de nou, domina l'escena.

MÉS INFORMACIÓ