Selecciona Edició
Connecta’t

La UB porta a la Fiscalia diverses queixes contra un dels seus grups de recerca

Els denunciants acusen el centre de manipulació psicològica i pràctiques sectàries

Alumnes al claustre de la Universitat de Barcelona.
Alumnes al claustre de la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona (UB) ha traslladat a la Fiscalia diverses queixes sobre presumptes pràctiques irregulars en un dels seus grups de recerca, el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA). Antics membres han denunciat manipulacions psicològiques, similars a les d'una secta, per part del grup.

Els denunciants, segons van avançar ahir TV3 i Catalunya Ràdio, van acusar el CREA de funcionar com una secta, fins al punt que controlaven la seva vida privada des del si de l'organització. “Ja fa setmanes que arribaven persones afectades que hi havien treballat i demanaven ajuda després d'haver patit manipulació psicològica”, va revelar ahir Margarita Barranco, de la Red Une de prevenció de l'abús de debilitat i derives sectàries. Segons un portaveu de la universitat, la UB va rebre el passat 18 de maig la primera denúncia per “determinats comportaments” del CREA, un grup de recerca centrat en l'estudi i l'atenció de les desigualtats. A aquesta queixa se n'hi van sumar dues més i el 6 de juny, en veure que les demandes “superaven l'àmbit acadèmic”, la UB les va traslladar a la Fiscalia.

Però no és la primera vegada que les pràctiques del CREA es vinculen a comportaments sectaris. El 2004, la UB ja va rebre queixes similars i va traslladar les denúncies també a la Fiscalia, que va arxivar el cas, però va demanar a la universitat que fes un requeriment al CREA per canviar alguns protocols interns. Segons la UB, aquesta correcció es va dur a terme.

Des del grup de recerca, no obstant això, van qualificar ahir les acusacions de “difamacions per haver trencat el silenci sobre l'assetjament sexual a les universitats”. El CREA va publicar un informe el 2004 en el qual exposava casos d'assetjament sexual a les universitats. La directora del grup, Marta Soler, va assegurar que hi ha “un lobby que no vol que surti aquest tema i calumnia de forma anònima a través de les xarxes socials”. Segons Soler, les acusacions contra el CREA van començar "quan vam treure a la llum l'assetjament sexual a la universitat. "Mai s'ha trobat res contra el CREA i no es trobarà", va sentenciar la directora del grup de recerca.

“Vulneren la teva capacitat de decisió”

Al Lluís (nom fictici), el seu pas pel CREA gairebé li costa la vida. "Vaig estar a prop del suïcidi", reconeix. El jove, que ara té uns 35 anys, va estar sis anys dins del grup de recerca. "Em vaig quedar al·lucinat pel seu projecte educatiu, que em van dir que estava avalat per la comunitat científica internacional", recorda. Encara que al principi hi havia coses que li semblaven "rares", els ideals del grup el van atreure. "T'agafen en una edat en què estàs creant la teva persona", justifica.

Entre aquestes coses "rares" hi havia les contínues "xerrades en grup", en les quals cadascú havia d'explicar el seu passat escrupolosament. "Contínuament es parlava de les teves relacions de parella. El més important era la transformació dels sentiments sobre la base de la comunitat científica. Explicaves el teu passat i sempre treien la mateixa conclusió: que t'agradaven noies dolentes", apunta el Lluís. 

El jove va acabar vivint en un pis amb altres companys del grup. "El model ideal de parella era viure amb amics del mateix sexe", assenyala. En les anomenades "assemblees sentimentals" havia d'explicar als seus companys de pis com era la relació amb la parella. "Vaig arribar a trucar-los quan estava amb la meva parella per consultar-los els dubtes que tenia sobre la relació", reconeix. També es va allunyar del seu entorn proper perquè "havia d'estar amb amics que volguessin transformar-se".

Però un dia, el Lluís va tocar fons i va voler apartar-se del grup. "Se'm va amenaçar que si marxava, no seria feliç mai més. I m'ho vaig creure perquè ells vulneren la teva capacitat de decisió", admet. Després de superar una profunda depressió, el jove ha recuperat l'estabilitat personal i sentimental, però tem que el CREA, que considera una secta, pugui "captar més persones". "Això ha de deixar de ser una realitat silenciada", protesta.