Selecciona Edició
Connecta’t

Les forces líbies entren a Sirte i arrabassen el port als gihadistes

En els combats, lliurats aquesta matinada, almenys han mort 11 soldats

Forces alineades amb el Govern libi d'unitat avancen per una carretera de Sirte, aquest 10 de juny.
Forces alineades amb el Govern libi d'unitat avancen per una carretera de Sirte, aquest 10 de juny. REUTERS

Una batalla important s’ha guanyat a Líbia, però no la guerra. Les milícies lleials al Govern d’Unitat de Líbia, amb el suport de l’ONU i la UE, van prendre ahir divendres el port de la ciutat de Sirte, ciutat on va néixer Muamar el Gadafi, i on s’havien assentat des de fa un any les tropes de l’Estat Islàmic (ISIS). No obstant això, és possible que els gihadistes s’hagin disseminat per zones desèrtiques del país i que en les properes setmanes duguin a terme atacs.

Després de tres setmanes de setge, les milícies de Misrata van aconseguir conquistar un nucli important de Sirte, segons van informar les agències Efe i France Press, mentre els combats prosseguien en altres parts de la ciutat. La presa del feu gihadista va ser sorprenentment fàcil. Les fonts hospitalàries de Misrata xifren en una centena els morts ocasionats per l’enfrontament amb els gihadistes durant l’últim mes.

Els experts barregen dues teories per explicar la facilitat amb la qual es va conquistar el port de Sirte: o bé que el nombre de gihadistes assentats a Líbia no era tan gran com es va estimar en principi (3.000 terroristes segons l’ONU i 6.000 segons el Pentàgon) o bé que els membres de l’ISIS van abandonar Sirte fa uns dies i van fugir cap al desert libi.

En qualsevol cas, la forma d’actuar de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria permet augurar que encara que perdin el control d’aquesta ciutat clau del litoral mediterrani libi, no perdran la capacitat de matar a través d’atemptats suïcides i atacs sorprenents.

El gran problema al qual s’enfronta Líbia és que el Govern d’Unitat que té el suport de l’ONU i la Unió Europea només manté la unitat en el nom. Perquè el país segueix escindit. D’una banda, hi ha el govern de Trípoli, que té el suport de l’ONU, però amb un marge d’acció tan reduït que els membres del Consell Presidencial viuen des del 30 de març reclosos en una base naval de Trípoli.

Per l’altra banda, a l’altra punta del país, a la ciutat de Tobruk, a la frontera amb Egipte, qui exerceix el poder veritable és el general Jalifa Hafter, de 72 anys, al comandament del que ell va proclamar el 2014 com Exèrcit Nacional Libi. Antic col·laborador de la CIA, ara s’ha convertit en el gran obstacle d’Occident, ja que no reconeix l’autoritat del Govern d’Unitat i es nega a entrevistar-se amb l’enviat especial de l’ONU, Martin Kobler. A més de Trípoli i Tobruk, a Líbia també hi ha milícies islamistes que no reconeixen l’autoritat del Govern d’Unitat i que consideren al general Jalifa Hafter un criminal de guerra.

Durant l’últim any els gihadistes han aprofitat aquest caos per estendre els seus dominis a Líbia. I els traficants de persones que creuen immigrants a Europa també se n’han aprofitat. Ara falta veure ara si el Govern d’Unitat aconsegueix definitivament les regnes de Sirte. I caldrà esperar, igualment, la reacció de Jalifa Hafter, que ha advertit que no reconeixerà cap Govern mentre no es dissolguin les milícies.

MÉS INFORMACIÓ