Selecciona Edició
Connecta’t

Messi encén Amèrica

Argentina derrota un agressiu Panamà després de tres gols del 10 i una nova lesió de Di María

Messi celebra el seu segon gol davant del Panamà.
Messi celebra el seu segon gol davant del Panamà. AFP

Va aparèixer Messi i va començar una nova Copa Amèrica. La vida no és la mateixa amb o sense el 10, de nou protagonista, autor de tres gols en mitja hora després d'un partit i mig fent de suplent, protegit sàviament per Tata Martino. La irrupció del davanter va il·luminar un torneig de vegades excessivament pesarós i va donar fe de vida d'una selecció argentina contradictòria, recomposta des que l'estrella del Barcelona va comparèixer a Chicago. El 10 va arrencar poquet a poquet i va resoldre en un tancar i obrir d'ulls per a sort de l'Argentina.

Hi ha partits que enganyen perquè semblen enfocats a una cosa i després resulta que requereixen la contrària, com el que van disputar l'Argentina i Panamà. Hi havia molta expectació per veure reaparèixer Messi, lesionat en l'amistós amb Hondures i desacreditat per Maradona, que va vendre la seva ànima al diable quan es va abraçar a Pelé i va acusar Leo de no tenir personalitat, sobretot quan juga amb l'Argentina. Martino va optar per cuidar el 10 durant una hora i no va semblar una mala idea precisament davant del desagradable partit de Panamà.

Messi, barbut i amb la cinta de capità al seu braç esquerre, va reaparèixer quan quedava mitja hora i la trobada ja havia estat domada per l'Argentina. Havia acabat també la gasolina el dur Panamà. El panorama convidava per fi a què sortís el 10 i certifiqués la passada als quarts de final tal com va succeir quan el davanter blaugrana va agafar la pilota, es va escorar una mica i va fer una rematada ràpida i al costat dret de Penedo: 2-0. La sort de l'Argentina depèn de nou de la salut dels seus futbolistes insígnia: Messi i el lesionat Di María.

L'Argentina va començar amb el mateix equip que va derrotar Xile. Messi es mossegava les ungles al banc mentre jugava Gaitán. A l'equip li costa tenir la pilota i s'incomoda quan el pressionen com fa Panamà. Els nois del Bolillo Gómez interrompien el partit de manera constant, no paraven de fer faltes, buscaven el cos a cos, volien posar-li la camisa de força a l'equip de el Tata. Així que l'albiceleste va començar a marcar les diferències a pilota parada: Otamendi va cabotejar una falta lateral botada per Di María.

El gol va temperar l'Argentina, que de sortida havia estirat i eixamplat el camp per descol·locar Panamà, i el partit va recuperar el seu to aspre i discontinu, fora de control, exigit defensivament l'Argentina per les càrregues del rival i les entrades de Quintero. Hi havia més targetes que ocasions al Soldier Field. No entrava en joc Banega i no trobava la pilota ni el fil del joc el planter de Martino. La pilota volava més sovint per l'àrea de Romero que pel terreny defensat per Penedo. El jugador bandera d'Argentina era Mascherano.

Panamà atacava al volant i Mascherano es vencia provocador o es batia com un valent, de vegades dempeus i en altres des de terra, centre d'un partit molt incòmode per a l'Argentina. Les faltes se succeïen i les pèrdues eren reiteratives. Quan es parava el joc, s'escoltaven crits a favor de la sortida del 10, fins que una falta de Camargo va posar sobre avís l'Argentina, incapaç de sortir a la contra, per més efectiva que sigui en la recuperació del cuir, habituada al contraatac com es va veure davant Xile.

La topada va esdevenir tan desagradable que mitja hora després Panamà es va quedar amb deu jugadors per l'expulsió de Godoy després de pegar Gaitán. A partir de la superioritat numèrica, L'Argentina va respirar una mica, va passar a dominar la pista i va reduir l'agressiva Panamà. El seu era un domini estèril perquè els laterals no li donen profunditat, ni tan sols es despleguen, i a més es va trencar Di Maria. Bolcat al costat esquerre, el volant es va trencar igual que ja li va passar al Mundial de Brasil. Una mala notícia per a un equip que agraeix el dinamisme del jugador del PSG.

No va sortir Messi sinó Lamela i el públic es va refredar com el partit per a sort de Panamà, que va seguir a la seva, molt intens, tan fort amb els peus com amb les mans, sense donar una concessió, intimidador en el tancament de la seva pista, bloquejant les contres de l'Argentina. Va millorar amb el temps l'albiceleste, cada vegada més pacient i lluminosa, a gust amb les possessions llargues, enganxada a Banega. Higuaín va perdonar el segon gol després d'una passada del volant que ha vanat jugant al Sevilla abans que entrés en escena Leo Messi.

La sortida del 10 va completar l'obra del seu equip i va animar els espectadors de Chicago. El partit va agafar velocitat i van caure tres gols de Messi: un després d'una jugada accidentada, excel·lentment ben resolta; el segon en un tir lliure directe i el tercer preciós per la recepció, la retallada, la manera d'armar la cama i la col·locació en un pam de terreny davant els nassos de Penedo. Encara que es pot discutir molt sobre el nou rol de Messi, i també sobre el seu lideratge, ningú qüestiona la seva capacitat per definir i passar, com es va veure en l'assistència a Agüero.

Situat com 9, Messi va marcar les diferències en el moment en què el partit es va posar a cor què vols per a l'Argentina.