Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS

Un patufetisme transgressor

En Patufet de Folch i Torres, a diferència del xaronisme postmodern d’ara, creava lectors

Fins i tot la banalitat triomfant no serà, pel que fa a la literatura catalana, tan nociva com la identificació entre literatura i nació, que, segons els nacionalismes, per força ha de ser Estat. Gabriel Ferrater deia que un mal crònic de la literatura catalana moderna és el catalanisme, perquè interpretava les discòrdies socials intracatalanes com una discòrdia entre Catalunya i la resta d’Espanya. És a dir, constituir “un front únic, una unitat catalana en relació a la resta d’Espanya”. La conflictivitat pròpia de tota societat moderna quedava anul·lada pel mite, per l’homogeneïtat d’un paisatge únic, sense contrast, arcaic.

És ben estrany que l’efecte relativista coincideixi amb el retorn —ara esmorteït— al mite de la Catalunya heroica que per força necessita estar sola, deslligada dels veïns. Entre la iconografia heroica i el pòsit relativista, és deduïble que el relativisme dominarà l’escenari. De la bijuteria postmoderna a l’il·lusionisme de la secessió, els herois fan la maleta per tornar a casa. Ara mateix, els essencialistes de la nació baixen del rodalies d’Artur Mas i agafen l’AVE d’Ada Colau. Sobretot desitgen una ruptura. Qualsevol ruptura, amb Espanya, l’Estat de dret, el sistema. És el patufetisme antisistema.

Però En Patufet de Folch i Torres, a diferència del xaronisme postmodern d’ara, creava lectors. Quin escriptor català ha tingut més influència social que Folch i Torres? La petita èpica d’En Patufet engrescà més d’una generació. D’allà prové l’organització dels Pomells de Joventut de Catalunya, en nom de la pàtria pura, la tradició cristiana i la recuperació irreversible de la llengua. Després de la constitució del Pomell que fa cent, amb el vistiplau espiritual de l’abat de Montserrat, Folch i Torres emprèn la campanya per a restaurar la caputxeta blanca patriòtica en comptes de la mantellina negra que les joves catalanes usaven per al culte religiós. L’esforç cívic per a la recuperació de la caputxeta contrasta molt amb l’actual patufetisme tatuat, les proclames de la monja Lucía Caram o la proposta per part de la CUP d’un retorn als fills educats en sentit tribal. Del rap okupaa l’himne dels Pomells, prop d’un segle ens contempla.

Crearà lectors o grafiters, l’executòria municipal d’Ada Colau? Amb els dibuixos meravellosos de Junceda, els 65.000 de la revista En Patufet activaren un públic lector. Les Pàgines viscudes de Folch i Torres són un dels primers best-sellers de la cultura catalana. Nacionalista, exiliat, catòlic i d’ètica pairalista, Folch i Torres correspon a la primera gran onada del catalanisme cívic. Sagarra deia que l’home d’En Patufet era “un escriptor català de positiu valor comercial”, d’una entitat literària incerta que de tota manera omplia un buit. Un videojoc Patufet ara seria negoci.