_
_
_
_
_

La falta de recursos posa en perill l’atenció a la salut mental infantil

Un informe revela poca coordinació entre les administracions catalanes per tractar els menors amb trastorns mentals

Jessica Mouzo
ESTHERMM

L'escassetat de recursos i la falta de coordinació entre les administracions catalanes (Departament de Salut, d'Assumptes Socials i Treball, i d'Ensenyament) han posat en perill l'atenció a la salut mental infantil a Catalunya. Un informe de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) ha constatat nombroses carències assistencials en menors amb trastorns mentals que han dibuixat una situació "molt dolenta" de l'atenció a la salut mental dels nens.

Sobre la base que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), entre un 10% i un 20% de la població infantil i adolescent pateix problemes de salut mental, els experts de les dues entitats socials han radiografiat la situació de la salut mental infantil a Catalunya i han detectat errors des de la primera baula de prevenció fins a l'últim nivell assistencial. "La qüestió és que la salut mental s'ha d'abordar de forma integral per acabar amb els dèficits detectats", ha apuntat Israel Molinero, d’SMC. El percentatge de nens atesos per trastorns mentals a Catalunya ha crescut un 27% des de 2009.

Malgrat que la Generalitat va posar en marxa el 2014 un pla integral d'atenció a la salut mental, les institucions han reconegut que funciona a mig gas. "És una bona eina, però cal posar-hi més recursos i esforços. S'ha començat a fer alguna proposta, però s'ha parat, i l'aturada política dels últims temps tampoc no ha ajudat", ha indicat Molinero. Les entitats han exigit "que es doti de recursos econòmics i humans" per tirar endavant el pla.

La falta de recursos en alguns territoris dificulta l'accés a serveis de proximitat

El problema, segons l'informe, és que "les actuacions que es duen a terme estan molt fragmentades" i no hi ha coordinació ni connexió entre els diferents departaments implicats per posar en marxa polítiques integrals i actives. "Tenim poc coneixement mutu entre dispositius i serveis, la qual cosa genera una discontinuïtat en l'atenció a les persones i respostes als seus problemes molt dilatades en el temps", ha explicat Rosa Coscolla, una de les autores de la investigació.

Els experts també assenyalen que "la falta de recursos en alguns territoris dificulta l'accés a serveis de proximitat". Aquests problemes d'accessibilitat s'aguditzen més en els col·lectius socials més vulnerables. Les llistes d'espera per accedir als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), han indicat, també són un sot per aturar els trastorns mentals en fases precoces. Segons l'informe, l'assistència dels especialistes es redueix "a sis visites anuals i no es fan tractaments ni psicoteràpies".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_