Selecciona Edició
Connecta’t

Absolta la mare acusada pel seu fill de 10 anys de conduir borratxa

La jutgessa no es creu la versió de la conductora però manté que no hi ha proves per destruir la seva presumpció d'innocència

El jutjat penal número 2 de Girona ha absolt per falta de proves Isabel C.C., la mare que va ser denunciada pel seu fill de 10 anys per conduir borratxa per la C-35 a Vidreres el passat 27 de febrer. Tot i que la jutgessa veu que la versió donada per l'acusada al judici celebrat el passat 6 d'abril -—va assegurar que ella no conduïa el vehicle—“manca de credibilitat”, considera que no existeixen “proves de càrrec” per destruir la presumpció d'innocència.

La processada, veïna de Sant Julià de Ramis, estava acusada de tres delictes, contra la seguretat vial, per conduir sense permís —havia perdut tots els punts, conducció sota la influència de begudes alcohòliques i negativa a sotmetre's a la prova de l'alcoholèmia. S'enfrontava a un any i tres mesos de presó.

El 27 de febrer Isabel C. va anar a buscar als seus fills al centre d'acolliment de la Generalitat per passar el dia amb ells i, ja de tornada, el més gran, de 10 anys va demanar anar al lavabo. Ella es va aturar en una gasolinera de Vidreres, moment que el nen va aprofitar per demanar a l'empleat que truqués a la policia perquè la seva mare havia begut.

En la vista oral la dona va reconèixer que havia pres alcohol perquè, va dir, venien d'una festa d'aniversari. No obstant això va assegurar que no era ella qui conduïa, sinó el titular del cotxe, segons ella un amic amb el qual s'havia discutit i se n'havia anat en aturar el cotxe a la gasolinera. A més a més va explicar que el nen la va acusar d'haver begut perquè no li havia volgut comprar un videojoc. Tant els Mossos d'Esquadra com l'empleat de l'estació de servei van confirmar que anava beguda i que no hi havia cap altre conductor.

Tot i que que la jutgessa no es va creure la versió de l'acusada, manté que en la vista oral només van ser aportades declaracions de testimonis de referència —els agents i el treballador i que cap d'ells va veure qui conduïa el vehicle. A més assegura que no és possible concloure amb aquestes proves que era ella qui portava el vehicle perquè no hi ha cap testimoni directe dels fets. La sentència recorda que “la simple declaració del nen, recollida només a l'atestat policial” i portada a la vista oral pels testimonis de referència, “no pot estimar-se de cap manera com a prova de càrrec vàlida i suficient per destruir la presumpció d'innocència”.

En aquesta línia recorda que el nen “no només no va declarar en la vista oral, sinó que tampoc ho va fer en la fase d'instrucció i ni tan sols va ser explorat per un perit psicòleg”. Per tot això considera que “no pot afirmar-se que l'acusada conduís el vehicle” i, per tant, l'absol dels tres delictes dels quals estava acusada.