_
_
_
_
_

La pròrroga restringirà la despesa social però permetrà reduir el dèficit

La falta de Pressupostos posa en perill el pla de xoc i l'ampliació de plantilles

Lluís Pellicer
El president Carles Puigdemont, amb Oriol Junqueras.
El president Carles Puigdemont, amb Oriol Junqueras.Massimiliano Minocri

El veto de la CUP als Pressupostos posa en risc l'increment de la despesa social, previst en 873 milions d'euros, i especialment el pla de xoc per fer front a la situació d'emergència social que viu Catalunya. La devolució dels comptes obligarà al Govern català a mantenir prorrogat el pressupost de 2015, quan la despesa pública va tocar fons. Aquesta circumstància farà que, en canvi, a Junqueras li sigui més senzill complir amb l'objectiu de dèficit fixat per aquest any, del 0,7% del Producte Interior Brut (PIB). “Les conseqüències són extremadament severes per a l'impuls de l'economia i gravíssimes en la garantia dels serveis socials”, va advertir el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. La pròrroga no només deixa a l'aire el pla de xoc, sinó també la devolució de part de la paga extra de 2012 i l'ampliació d'algunes plantilles de personal docent o de la policia autonòmica.

Aquest no serà el primer any que la Generalitat hagi de desplegar les seves polítiques sota una pròrroga pressupostària. Ja ho va fer el 2013, però llavors la situació era diferent. Aquest any el llavors conseller Andreu Mas-Colell disposava de menys recursos que l'any anterior i, a més, havia de seguir reduint el dèficit. Aquest any també s'han de drenar al voltant de 2.800 milions d'euros per tancar l'exercici amb un desfasament del 0,7% del PIB, però Junqueras comptava amb recursos que pretenia dedicar a augmentar la despesa social. En total, l'Executiu català pensava elevar la despesa en 1.113,4 milions d'euros, 874,3 milions dels quals corresponen a l'àrea social. És a dir, Junqueras haurà d'usar uns pressupostos austers, els de 2015, en un escenari que aquest dimecres va definir com a “expansiu”.

Aquesta situació comporta complicacions. “És molt més difícil destinar diners a fer coses noves en l'àmbit educatiu, de la salut, en l'aplicació del pla de xoc o de les conclusions del ple de la pobresa, que requereixen generar noves partides. Això no és possible. Es poden realitzar transferències, però limitades”, va explicar ahir el secretari d'Economia, Pere Agonès, en una entrevista a Rac1 . Fonts de l'Executiu van explicar que la principal complicació està en què la llei de Pressupostos permetia blindar la despesa social. Ara, sense aquest marc, l'acció governamental haurà de cenyir-se al que determinin les lleis d'estabilitat pressupostària i les ordres ministerials derivades del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), especialment la que va sortir de la Comissió Delegada d'Economia el passat mes de novembre. Aquestes fixen quines són les prioritats en els pagaments de la Generalitat: primer els interessos del deute i després les nòmines.

Aquestes fonts expliquen, a més, que la normativa vinculada al FLA obliga a destinar l'estalvi en interessos (de 850 milions) a reduir el dèficit. Això deixaria a Junqueras en una situació més folgada per complir l'objectiu d'aquest any, fixat en el 0,7% del PIB, però el privaria d'aquests fons per executar bona part del pla social. Ahir Junqueras va desgranar algunes polítiques que podrien quedar tocades: la reducció de les llistes d'espera dels hospitals, la reobertura d'ambulatoris i centres d'urgències, l'increment de la partida per a la renda mínima d'inserció, o l'ampliació del fons per a pobresa energètica. Tampoc estaria assegurada la tornada de la paga extra de 2012 als funcionaris, que s'ha consignat en el fons de contingència de l'Administració, o l'ampliació de plantilles per a personal docent per a centres de màxima complexitat. "Els recordo que la pròrroga dóna un marge de maniobra en temes de personal igual a zero", va resoldre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_