Selecciona Edició
Connecta’t

Els països europeus només han cobert el 4% dels fons promesos a Àfrica

Els Estats han eludit finançar l’instrument destinat a frenar la migració

Diversos migrants detinguts al port de Trípoli després d'intentar marxar a la UE.
Diversos migrants detinguts al port de Trípoli després d'intentar marxar a la UE. REUTERS

La macroinversió de 62.000 milions d’euros que Brussel·les pretén canalitzar cap a Àfrica i Pròxim Orient per evitar les migracions xoca amb la resistència dels Estats membres. El precedent més proper, el fons per a Àfrica creat al novembre passat en el si de la UE, només té el 4,5% de les quantitats que els països socis es van comprometre a aportar sense donar-se un termini. Amb el nou pla per frenar les sortides des de la costa sud del Mediterrani, la Comissió Europea fa un nou intent de reforçar-lo. El vicepresident comunitari Frans Timmermans, ha demanat aquest dimarts als Estats que aportin la seva quota: “Podien fer-ho avui mateix”, els ha exigit durant la seva compareixença al Parlament Europeu.

La gran troballa de l’Executiu comunitari per prevenir els moviments migratoris des de l’origen suposa revertir el que els països europeus han estat fent des que va esclatar la crisi financera: reduir la cooperació al desenvolupament en tercers països. Amb les morts al Mediterrani que mostren cada dia la cruesa del fenomen, Brussel·les ha adoptat un enfocament nou, avançat per EL PAÍS. En primer lloc, condicionar tota l’ajuda que es presta a estats veïns al fet que cooperin en el fre als fluxos i al fet que readmetin els qui travessen irregularment a la UE. En segon lloc, mobilitzar inversions públiques i privades per destinar a aquests territoris 62.000 milions d’euros d’aquí al 2020. Lluny de considerar-ho agosarat, un expert comunitari implicat en el disseny d’aquest instrument assegura que es tracta de “un càlcul conservador”.

El que sí que admeten les fonts consultades és que, sense la cooperació dels Estats membres, la meta és inassolible. El fons fiduciari constituït després de la cimera amb els països africans, celebrada a Malta al novembre passat, en constitueix un bon exemple. La Comissió el va nodrir amb 1.800 milions i va instar els Estats a desemborsar la mateixa quantitat. Fins al moment gairebé tots —excepte Grècia, Xipre i Croàcia— han aportat fons, però molt escassos. Junts només sumen 81,8 milions, segons dades de l’Executiu comunitari. Holanda, amb 15 milions, i Bèlgica, amb 10, figuren al capdavant del desemborsament (Espanya va aportar tres milions).

Ja s’han engegat alguns projectes, molt centrats en la gestió de fronteres africanes, integració dels migrants que ja viuen en aquests territoris i atenció als refugiats. Fins al moment més de 750 milions d’euros s’han compromès en iniciatives concretes realitzades al Sahel, a la regió del llac Txad i a la Banya d’Àfrica. D’aquestes quantitats, 101 milions ja s’han gastat, segons dades de la Comissió.

Metes més ambicioses

Tot i l’escàs compliment dels objectius financers respecte al fons fiduciari, Brussel·les ha decidit fixar metes encara més ambicioses. En presentar els nous acords migratoris que la UE pretén subscriure amb els seus veïns del sud, la Comissió ha anunciat que injectarà 500 milions més en aquest fons i confia que els països facin el mateix per sumar 1.000 milions addicionals. “Hem de centrar-nos a Àfrica. Els moviments de persones en aquest continent no desapareixeran”, ha advertit l’alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, també davant de l’Eurocambra a Estrasburg.

El motiu principal pel qual els Estats comunitaris s’han resistit a aquesta contribució als països africans és que la urgència, fins fa dos mesos, ha estat en una altra part. Turquia acaparava tots els esforços quan per la ruta de l’Egeu arribaven a Grècia milers de persones diàries. Asfixiats per la pressió d’aquestes arribades, als Estats els va costar poques setmanes desemborsar els primers 3.000 milions compromesos a Turquia. Fins avui només falten 136 milions per completar aquesta quantitat, contra els més de 1.700 pendents del fons fiduciari africà.

Benvinguts els migrants qualificats

Europa advoca per expulsar els migrants irregulars, però desitja atreure més talent de l’exterior. Basant-se en dades que revelen mancances laborals en sectors com la sanitat, les noves tecnologies o l’enginyeria, la Comissió Europea ha proposat aquest dimarts una millora de l’anomenada targeta blava. Es tracta d’un instrument, disponible des del 2009, que ofereix feina qualificada i facilitats de residència a un grup selecte d’estrangers. Però la targeta blava resulta gairebé desconeguda: el 2014 se’n van atorgar 13.852, el 90% a Alemanya. “Avui aquest esquema no és conegut ni atractiu i a més està fragmentat”, ha admès el comissari europeu de Migració, Dimitris Avramopoulos.

L’Executiu comunitari proposa homogeneïtzar el gruix de les condicions en els 28 països membres i rebaixar alguns requisits que en dificulten la utilització. El salari mínim que s’haurà d’oferir a aquests treballadors qualificats serà més baix que l’actual, fins a igualar la retribució mitjana del país. Fins ara calia pagar almenys un 50% per sobre de la remuneració mitjana, cosa que dissuadia molts empresaris. I la durada mínima dels contractes passarà de dotze mesos a sis. A més, hi haurà facilitats perquè el treballador aconsegueixi la residència permanent després de tres anys consecutius d’estada en un país europeu. També es consagra el dret immediat a la reunificació familiar.

Amb aquestes mesures, Brussel·les espera millorar una xifra bastant negativa: només el 31% dels estrangers altament qualificats que trien treballar en països de l’OCDE —l’organització de països més desenvolupats del món— es decideix per la Unió Europea. El marc nou, malgrat tot, no arriba a proposar una targeta europea única i reconeguda en els 28 països comunitaris.

Els dos grans grups polítics als quals pertanyen la major part de governants europeus subscriuen aquesta urgència de destinar fons a Àfrica. “Una vegada més, Brussel·les ha complert, però no els Estats. Per favor, els compromisos cal aplicar-los”, ha subratllat el cap del Partit Popular Europeu a l’Eurocambra, Manfred Weber. El seu homòleg socialdemòcrata, Gianni Pittella, ha afegit: “Ara els toca als Estats membres; no es pot parlar i després no posar els diners”.