Selecciona Edició
Connecta’t

Fer pel·lícules per aprendre

La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle a Bertrand Tavernier, que reivindica el cinema d’històries concretes

El cineasta francès Bertrand Tavernier a la Filmoteca de Catalunya. Ampliar foto
El cineasta francès Bertrand Tavernier a la Filmoteca de Catalunya.

Ha dirigit pel·lícules que han abordat temes com els conflictes socials als suburbis de París a De l’autre côté du périph (1997), el dilema que van viure els francesos en l’ocupació nazi el va tractar a Laissez-passer (2002), o els problemes de les brigades policials antidroga de París a Llei 627 (1992), entre d’altres. A Bertrand Tavernier (Lió, 1941), un cineasta amb mirada crítica sobretot el que l’envolta, li interessen històries concretes i personatges: “Jo faig cinema per aprendre, no busco referents, no em reconec com a cinèfil”, explicava ahir en la presentació del cicle Bertrand Tavernier: el cinema i res més que li dedica la Filmoteca de Catalunya del 7 de juny al 14 de juliol.

Tal vegada per aquest afany d’explicar històries determinades i no fenòmens o temes en un sentit més ampli, al director francès no el sedueix abordar qüestions com la crisi dels refugiats a Europa: “No sóc periodista, jo crec que això és feina de periodistes perquè s’ha de treballar la realitat immediata. Tal vegada ho podria fer molt bé Ken Loach, però jo per fer una pel·lícula necessito involucrar-me en una història, tenir una porta d’entrada. Per això no vaig fer una pel·lícula que abordés el fenomen de la Resistència de la II Guerra Mundial, per exemple”. “A més, ara tinc molta feina entre mans preparant la versió per a la televisió del documental Voyage dans le cinéma français”, rematava. Es tracta del documental del mateix nom que va presentar en l’últim festival de Canes que recorre la història del cinema francès tal com ell la interpreta. Un muntatge que en la versió de Canes va ser de tres hores però que en el format que està preparant per a televisió serà de nou: “És molta feina i això concentra ara les meves energies”.

Amb tot, Tavernier tindrà temps per presentar el cicle a la Filmoteca —en el qual es projectaran 12 pel·lícules seves i 11 més d’altres directors francesos— i de mantenir un col·loqui sobre el cinema a l’Institut Francès de Barcelona. Entre la filmografia de Tavernier que es podrà veure en el cicle hi haurà Laissez-passer, Coup de torchon (1981), L’appât (1995) —que despulla la inconsciència de la joventut dels 90—, Un dimanche à la champagne (1984) i La vie et rien d’autre (1989).

Loquaç i amb ganes d’explicar-se, Tavernier sosté que algunes de les seves pel·lícules han tingut reaccions en la política francesa, com va passar després d’un documental sobre les conseqüències de la guerra d’Algèria: “Es va passar de negar la guerra i l’enviament de soldats al front a reconèixer els drets que tenien”. O quan el president francès Lionel Jospin va decidir concedir ajudes econòmiques per millorar les condicions de vida dels suburbis que Tavernier va denunciar a De l’autre côté du périph. No obstant això, es torna diplomàtic quan se li pregunta sobre la seva relació amb el corrent de la Nouvelle vague, amb directors com François Truffaut i Jean-Luc Godard: “La selecció que he fet de les pel·lícules del cicle és l’època anterior a la Nouvelle vague perquè és un període de cineastes poc conegut, creadors contemporanis que van ser marginats”. “El que volem fer amb el cicle és reivindicar una part del cinema i la història de França”, afirmava el director de la Filmoteca, Esteve Rimbau.