Selecciona Edició
Connecta’t

El dilema de la ciutat flotant

Barcelona és el port base del ‘Harmony of the Seas’, el creuer més gran del món i símbol del debat entre beneficis econòmics i impacte mediambiental per a la ciutat

El 'Harmony of the Seas' amarrat al Port de Barcelona.
El 'Harmony of the Seas' amarrat al Port de Barcelona.

El que va arribar ahir a Barcelona no és només un vaixell, és una ciutat de més de 9.000 habitants —7.000 passatgers i 2.000 tripulants— que navega per la Mediterrània fins a l’octubre. Fa 72 metres d'alçada, 366 de llarg i 66 d'ample. El seu interior amaga 23 piscines, 20 restaurants, diversos tobogans gegants, un casino, un teatre per a 1.400 persones amb un xou de Broadway… Per moure la bèstia, els seus motors consumeixen de mitjana uns 110.000 litres diaris del combustible dièsel més contaminant del món. El Harmony of the Seas, la joia de la corona dels creuers Royal Caribbean, utilitzarà Barcelona com a port base fins al 23 d'octubre i cada setmana realitzarà un creuer per la Mediterrània. Però la seva arribada s'ha convertit també en el símbol de l'impacte mediambiental i urbà per al principal port de creuers d'Europa. Un debat obert ja en altres ciutats com Venècia i que planeja aquests dies sobre Barcelona.

Des del punt de vista de la contaminació, el principal problema d'embarcacions com el Harmony of the Seas és que segueixen utilitzant fuel oil com a combustible: un residu del petroli ultracontaminant (3.500 vegades més que el dièsel) i infinitament més barat. En arribar al port s’acostuma a substituir per un altre de més refinat, que així i tot contamina 100 vegades més que el dièsel normal. “És un residu prohibit en terra pels seus nivells de sofre. Al mar la regulació és més laxa, perquè no es troba en el còmput de cap país. Aquest vaixell contamina com 73.000 cases de gran consum”, assenyala María García, portaveu d’Ecologistes en Acció i de la Plataforma per la qualitat de l'aire.

El problema per a la ciutat es produeix principalment en les hores que està ancorat al port amb el motor encès (gairebé cap vaixell disposa d'equip per connectar-se a la xarxa elèctrica). Segons les dades de l'Ajuntament, el 7,6% de les emissions per diòxid de nitrogen (NO2) s’originen al port. Però les xifres no són precises i el Consistori que dirigeix Ada Colau —molt crític en campanya amb el model turístic de Barcelona— farà mesuraments durant els dies que el Harmony of the Seas estigui amarrat a la ciutat. A més, assegura que és conscient de les queixes veïnals i anuncia que intentarà millorar la fiscalitat perquè aquests creuers paguin més impostos.

Un dels estudis de referència sobre aquests grans vaixells el va fer el 2012, per a l'organització ecologista alemanya Nabu, Alexander Fiedrich, expert en contaminació de l'aire involucrat també en investigacions com la que va desencadenar l'escàndol de Volkswagen. Segons aquesta investigació, un creuer d'aquesta grandària emet tant CO2 com 8.638 cotxes, el mateix NO2 que 421.000 vehicles i tant sofre com 376 milions de cotxes. Daniel Rieger, especialista en transport de Nabu, destaca que les dades utilitzades són oficials i es van basar en la mitjana de consum de diversos d'aquests grans vaixells.

Filtres de sofre

El vicepresident de Royal Caribbean, Richard Pruitt discrepa d'aquestes xifres en conversa telefònica i creu que estan calculades en el pitjor escenari possible. “Totes les xifres incloses en aquest estudi serien el resultat d’usar tota la capacitat que tenim. A més, el càlcul inclou un contingut sulfúric que avui és gairebé impossible. Ell calcula un 3,5% i ara mateix es troba en un 2%”, assenyala Priott. Royal Caribbean addueix que compleix amb la normativa vigent i que els nous sistemes de filtrat de sofre, que també li permeten no canviar de combustible quan arriba a port, han estat certificats pel país de la bandera del vaixell (Bahames). “Estem complint amb les regles internacionals”.

L’Ajuntament, conscient de les queixes veïnals, mesurarà les emissions

Manifestants en contra dels creuers a Barcelona. ampliar foto
Manifestants en contra dels creuers a Barcelona.

Però el medi ambient no és l'únic problema. Des de fa temps, L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que agrupa una trentena de col·lectius contra el turisme massiu i associacions de veïns, denuncia els perjudicis d'una indústria que preveu descarregar aquest any a Barcelona al voltant de 2,6 milions de creueristes. “Els creuers són la formulació més concentrada de la indústria turística, i per això els efectes tenen un grau particularment intens. Parlem de saturació de l'espai públic durant les hores que passen al dia en zones molt concretes (Sagrada Família, Boqueria, Park Güell…). El comerç s'ha anat especialitzant i desapareixen les botigues que utilitzen els veïns” assenyala Daniel Pardo. Remi Gómez, presidenta de l'associació del Gòtic, ressalta l’efecte corrosiu de 6.000 persones desembarcant de cop per al teixit comercial i social d'un barri que, a força de perdre la seva vida quotidiana, es va transformant en un parc temàtic. De fet, el Gòtic és el barri de Barcelona que ha perdut més població estable en els últims anys.

Els barris més visitats pels creuristes, com el Gòtic, es transformen cada vegada més en parcs temàtics

4,3 hores a la ciutat

La pregunta és, ¿què guanya la ciutadania amb l'arribada massiva de creuers? Royal Caribbean diu que el Harmony of the Seas aportarà 30 milions d'euros. El port de Barcelona, part interessada que la ciutat catalana segueixi sent un lloc de referència per a aquesta indústria, sosté en un estudi que va presentar fa uns mesos que els creuers generen una facturació total de 796 milions d'euros, contribueixen al producte interior brut (PIB) de Catalunya amb 413,2 milions i mantenen uns 7.000 llocs de treball.

L'informe revela també que la despesa directa derivada de l'activitat relacionada amb els creuers ascendeix a 442,5 milions d'euros anuals, que es reparteixen entre tres agents principals de despesa: les navilieres (121,2 milions), els creueristes (315,8) i les tripulacions (5,5). No obstant això, l'estudi també revela que gairebé el 60% passa només 4,3 hores a la ciutat. Una cosa que dificulta molt la despesa que poden arribar a fer (segons l'estudi són 53 euros). L'únic problema és que el Harmony serà a Barcelona els diumenges, quan les botigues estan tancades.