_
_
_
_
_

Videoart de cinc estrelles

La 14a edició de la fira Loop confirma la tendència a l'alça del mercat de l'audiovisual artístic

Obra de Miralda projectada en una de les habitacions de l'Hotel Catalonia Rambles durant la Fira Loop.
Obra de Miralda projectada en una de les habitacions de l'Hotel Catalonia Rambles durant la Fira Loop.Carlos Collado

Després de 14 edicions la fira de videoart Loop trenca la barrera dels 100.000 euros. La peça de la francesa Tania Mouraud (Eastwards Prospecturs, Bucarest), un dels noms consagrats de la video-creació internacional, documenta la destrucció d'un bosc canadenc. Al llarg de nou minuts les màquines convertides en monstres humanoides devoren arbres centenaris sense miraments, en un crescendo dramàtic que no pot deixar ningú indiferent. Es titula Hi havia una vegada, costa 120.000 euros i és el vídeo més car d'una fira, l'èxit de la qual torna a confirmar la puixança del mercat de l'audiovisual d'art.

Preus amb clara tendència a l'alça

L'increment del cost de les obres és tendència aquest any, però hi ha obres més econòmiques.

Onze upon a estafi, Tania Mouraud (Eastwards Prospecturs) 120.000.

Willie Billy, Julien Bismuth (GP & N Vallois) 100.000.

Excessive, Tao Hui (Aike-Dellarco) 90.000.

Azkelon, Sigalit Landau (Cristophe Gaillard) 60.000.

The Thread, Hans Op de Beeck (Ron Mandos) 30.000.

Aleatory History of the Stick, Michael Linares (Agustina Ferreyra) 5.500.

Waiting Search, Daniel Monroy Cuevas (Arredondo/Arozarena) 5.000.

La Prose du Monde, Margaux Bricler (Michel Rein) 3.000.

Per primera vegada s'ocupen les 47 habitacions de la planta baixa de l'Hotel Catalonia Rambles, seu de l'esdeveniment, amb d'altres galeries, seleccionades per un comitè presidit pel col·leccionista Jean-Conrad Lemaître, que presenten de forma monogràfica artistes procedents de 25 països. Com sempre, el gran al·licient de Loop, que es clausura dissabte, són les estrenes: 17 mundials i 33 espanyoles, que atreuen nombrosos professionals i experts, com Janneke Staarink, directora del Film Festival de Rotterdam, el segon d'Europa. També el perfil dels artistes ha canviat, segueixen sent, sobretot, europeus, per bé que aquest any hi ha molts israelians, però ja no són joves emergents, sinó creadors de més de 35 anys amb una trajectòria consolidada. No obstant això, el canvi més evident és l'augment de les cotitzacions. “Abans hi havia molts vídeos per sota dels 5.000 euros i molt pocs superaven els 10.000. Ara la tendència ha canviat, col·leccionar vídeo, sobretot, des de les institucions, s'ha normalitzat i les adquisicions han augmentat, contribuint a incrementar els preus”, explica Carles Duran de Senda, codirector de Loop, que presenta una obra de Miralda sobre els creuers i el turisme de masses, que ha estat editada amb enregistraments inèdits de 1980 i costa 8.000 euros. “El nostre millor taxador és el públic i el preu el posa la demanda. Hi ha artistes sobrevalorats només perquè connecten amb el moment i uns altres que s'avancen al seu temps i no són compresos. Sovint la qualitat no té res a veure amb el preu”, assegura la fundadora de la fira ARCOmadrid, Juana de Aizpuru, que en el seu primer Loop presenta una peça de Dora García que recull una performance sobre la idea de repetició, a 12.000 euros. Resulta sorprenent si es compara amb els 90.000 que costa la història d'una noia amb sis dits de Tao Hui, que es ven amb una caixa de llum semblant a un microones amb un dit cremant-se en el seu interior. S'ha presentat també un contracte per a la venda de vídeos, realitzat per un bufet d'advocats, que té en compte l'especificitat d'aquestes obres.

El vídeo com a registre creatiu de la performance és una de les grans línies temàtiques, que es perfilen en un Loop menys heterogeni, que torna a la narrativa, les històries lineals i el curt documental. Gairebé no queda espai per a l'experimentació, l'animació i el 3D, excloent el collage fotogràfic de Lewis Klahr a Àngels Barcelona i les fotografies de Nova Zelanda manipulades per Broersen & Lukács a Akinci. Ja gairebé ningú utilitza els lavabos per exposar i han desaparegut per complet les videoinstal·lacions, excloent algun muntatge multipantalla com els d'Adrian Melis a ADN i Sigalit Landau a terra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_