Selecciona Edició
Connecta’t

Descens a l’abisme dels anys 30

Iannis Varufakis imparteix una lliçó de la seva visió catastròfica de la UE i Barcelona en Comú ho aprofita per fer un míting

Iannis Varufakis, en una conferència dilluns a Gales.
Iannis Varufakis, en una conferència dilluns a Gales. Getty Images

Iannis Varufakis ha intervingut aquest dimecres a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per impartir una lliçó magistral sobre la seva visió d'Europa. La seva claca barcelonina –els Comuns– hi han intervingut per fer un míting electoral. L'acte havia de ser la presentació del llibre-entrevista entre Varufakis i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Gerardo Pisarello, Un plan para Europa, tot i que l'únic que s'ha cenyit estrictament al guió de l'obra ha estat l'estrella grega.

Varufakis és a Barcelona convidat per Barcelona en Comú (BEC). Aquest dijous participa en un acte de precampanya amb Ada Colau. Varufakis ha arribat procedent de Londres, on ha passat una setmana fent campanya a favor de mantenir el Regne Unit a la UE. A diferència de la CUP o d'alguns sectors del podemisme i dels Comuns, Varufakis no flirteja amb la idea de sortir de la UE perquè les conseqüències podrien ser desastroses: “La desintegració de la UE desencadenaria unes forces catastròfiques. Els moviments progressistes com el que governa Barcelona, d'arreu, es veurien esclafats per aquests poders que apareixerien si la UE es trenca”. Les “forces catastròfiques”, segons Varufakis, sorgeixen de l'abisme dels anys 30: el feixisme, els misantrops, el nacionalisme radical.

Un plan para Europa és un breu llibre basat en un diàleg que van mantenir Pisarello i Varufakis l'octubre del 2015. En aquella ocasió, l'exministre de Finances grec va ser a Barcelona convidat pel Born Centre Cultural, tot i que també va aprofitar la visita per reunir-se amb l'equip del govern barceloní. El llibre mostra molts punts d'acord entre Pisarello i Varufakis, tot i que també s'entreveuen algunes diferències. Pisarello ha defensat avui la creació “d'un arxipèlag de ciutats rebels disposades a la tasca hercúlia de reformar Europa”. Al llibre, però, Pisarello també insisteix en la validesa de les nacions com a motor de canvi mentre que Varufakis prioritza la fundació d'un internacionalisme basat en les ciutats. Varufakis ha explicat que va crear el seu partit transnacional DiEM205 quan va descobrir que arreu de França i Alemanya el volien escoltar, no per solidaritzar-se amb Grècia sinó perquè allà la classe mitjana té por que li passi el mateix. “Que Pisarello o jo siguem coneguts és perquè les il·lusions del neoliberalisme han fracassat”, ha reblat Varufakis. Pisarello ha assegurat que la UE “ha convertit el mercat lliure en una obsessió constitucional”, i que l'Estat és tan vigent que fins i tot actua per blindar la minoria que controla els mercats financers.

L'amenaça, per Varufakis i Pisarello, és el risc del “descens a l'abisme dels anys 30”. No és casualitat que l'austeritat coincideixi amb l'auge de l'extrema dreta, apunta Pisarello. El balanç que han fet de la UE és tan dramàtic que era fàcil oblidar-se que els seus pobles, que s'han matat sistemàticament durant segles, almenys fa 50 anys que viuen en pau. Han coincidit que l'error primigeni va ser construir la UE sobre la idea del mercat únic. Pisarello escriu al llibre: “La constitució de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, el 1951, i de la Comunitat Econòmica Europea, el 1957, coincideixen amb els inicis de la Guerra Freda. I això suposa una marca d'identitat. Ja aleshores, les elits europees, i de manera molt remarcable les alemanyes, van optar per una concepció restrictiva de la democràcia, immunitzada contra les pressions socials i la sobirania popular”.

Víctor Climent, cap del Departament de Teoria Sociològica de la UB, ha apuntat que “l'eurozona és una gàbia de la que cada cop és més difícil sortir-ne”. Pisarello, al llibre, assegura que “molta gent defensa la sortida de la moneda única”, sense que especifiqui quants són aquests “molta gent”. Varufakis està a favor de l'euro com un patró que substitueix l'or i que serveixi per establir el valor d'altres monedes i sistemes d'intercanvi. Varufakis, menys doctrinari que Pisarello, ha descrit i fins i tot valorat l'esforç ingent que va suposar crear l'euro. També ha volgut remarcar que la crisi “té diverses cares”, no només la dels aturats i els desnonats del sud: la classe mitja alemanya veu com els tipus d'interès al 0% redueixen valor dels seus estalvis. Una diferència important respecte el passat és que l'abisme dels anys 30 va ser inflacionista i el moment actual és deflacionista.

Elisenda Paluzie, degana de la Facultat, ha destacat que el programa acadèmic que va impulsar Varufakis a Atenes, i que va ser desmantellat per la crisi del 2010, és present a la UB gràcies a deixebles seus que treballen en el programa de doctorat de la universitat. Paluzie ho ha explicat en anglès i després ha anunciat que també ho faria en català, “que és la nostra llengua”. La falca identitària –podria haver passat al català sense necessitat d'introducció– devia ser un tic del seu independentisme militant perquè els presents, també Varufakis, sabien perfectament què és el català.

Al marge de Varufakis, qui ha parlat més estona és Lucia Martín, la número dos d'En Comú Podem per a les properes eleccions generals. Martín ha fet un míting sense complexos, no ha mirat de maquillar-lo amb pinzellades acadèmiques. Els seus quatre mesos de diputada durant la fallida legislatura li han servit per “veure coses que ni tan sols us podeu imaginar”. Martín ha parlat com si s'hagués passat quatre anys al Congrés. Una mica és el que passa amb Varufakis, que va ser ministre sis mesos però els Comuns el presenten com un experimentat polític europeu. Pisarello ha dit que Lucía Martín “és una de les dones més valentes que ha donat aquesta ciutat”. Martín ha explicat que els diputats del PP li demanaven que no s'enfadés tant; també li deien “petitona”; Martín ha fet seva la proposta de Varufakis d'emetre per streaming les reunions entre governs o partits, com les que ella va viure al Congrés: “Si la gent ho veiés, fliparien del 'trapicheo'”.