Selecciona Edició
Connecta’t
POLS ELECTORAL

Barcelona: En Comú Podem amplia la seva distància

La coalició en què s'integra Podem superaria el PSOE per gairebé 20 punts. Cau el suport als partits independentistes

En les pròximes eleccions, En Comú Podem (la coalició electoral en què s'integra Podem) seria, segons l'últim sondeig de Metroscopia, la primera força política a la circumscripció de Barcelona; i, amb un 34,1% dels vots, incrementaria en 3 diputats la seva representació al Congrés. Passaria dels 9 que va obtenir en els comicis del 20 de desembre als 12 que aconseguiria ara. El PSOE i Ciutadans mantindrien els seus actuals 5 i 4 escons, malgrat el seu descens en vots: molt lleuger (0,5 punts percentuals, del 16,3% al 15,8%) en el cas del PSOE i una mica més (1,2 punts, del 13,5% al 12,3%) en el de Ciutadans. Els tres escons que guanyaria En Comú Podem procedirien d'ERC, Convergència (CDC) i el PP, que en perdrien un cadascun.

Tots els partits baixarien els seus percentatges de vot en relació al 20-D, menys En Comú Podem: CDC cauria prop de 4 punts (del 13,2% al 9,5%), el PP baixaria 1,4 (de l'11,3% al 9,9%) i ERC un 0,7 (del 13,5% al 12,3%). El previsible guany d'En Comú Podem té un evident caràcter transversal.

Una circumscripció marcadament multipartidista. Amb aquestes dades es consolida a Barcelona un model polític multipartidista, però amb un partit destacat. Es confirma la notable diversitat barcelonina, superior a la de qualsevol altra circumscripció de les 52 existents: sis partits amb representació parlamentària, cinc d'ells de mida petita o mitjana (entre el 10% i el 17% dels vots) i un partit —En Comú Podem— netament destacat, molt per sobre del 30%.

El 20-D la distància en vots entre En Comú Podem i el segon partit (PSOE) ja va ser considerable: més de 10 punts, 26,9% enfront del 16,3%. Si es confirmessin els resultats del sondeig, la distància s'ampliaria fins als 18,3 punts. En Comú Podem doblegaria en vots al seu immediat perseguidor.

Fragmentació i hegemonia. El marcat caràcter multipartidista que ha definit des de sempre la circumscripció de Barcelona no desapareixeria, però com a novetat es dibuixaria una incipient hegemonia d'En Comú Podem, ja insinuada en els comicis del 20-D, i consolidada ara.

Un increment tan substancial de vots es pot explicar fonamentalment a partir d'una harmònica combinació entre lideratge i relat. Al lideratge col·lectiu de la marca i el seu accent integrador i inclusiu s'uneix, en el cas d'En Comú Podem, el lideratge personal d'Ada Colau —cap de Barcelona en Comú i alcaldessa de la ciutat—, que ja es visualitzava amb claredat en el sondeig de Metroscopia del març.

Un lideratge que supleix amb escreix el notable declivi experimentat pel de Pablo Iglesias a Podem durant els mesos finals del procés negociador fallit. Així, d'un saldo avaluatiu (diferència entre els que aproven i desaproven la seva actuació política) de -9 entre el conjunt de l'electorat de Barcelona al març, ara Iglesias obté un -42. A més, també registra el pitjor balanç entre els seus propis votants dels quatre líders, un +63 enfront de el +68 de Pedro Sánchez, el +80 de Mariano Rajoy o el +83 de Albert Rivera entre els seus.

Al lideratge ben contrastat de Colau l'acompanya el poder del relat —la plurinacionalitat radical amb accent social i l'èmfasi en la necessitat política d'una consulta sobiranista a Catalunya—, que ha anat adquirint gradualment un perfil guanyador entre els electors de Barcelona. L'hegemonia d'En Comú Podem es reflecteix amb meridiana claredat quan s'analitza la intenció directa de vot en el sondeig de Metroscopia. Amb l' excepció dels majors de 65 anys i els jubilats —segments en què el PSOE supera la coalició en 6 i 5 punts percentuals, respectivament—, En Comú Podem guanya folgadament en totes les categories d'edat des dels 18 fins als 64 anys, i entre els treballadors, aturats, estudiants i mestresses de casa.

Especial esment mereix l'abismal distància d'En Comú Podem amb les restants forces polítiques entre els joves de 18 a 34 anys: la intenció directa de vot a En comú Podem (38,6%) pràcticament quadruplica la de la segona força, Ciutadans (9,8%). Una relació de 4 a 1 que s'eixampla encara més en la comparació amb ERC (9,2%), el PSOE (6,5%) i el PP i Convergència (2,6% cadascun). La bretxa generacional té, per tant, una extraordinària envergadura i profunditat a la circumscripció de Barcelona.

Desplaçament a l'esquerra (no independentista). El notable increment d'En Comú Podem i el manteniment del PSOE —que, convé no oblidar, continua sent la primera força entre els majors de 65 anys i els jubilats— desplaça per complet l'eix polític de Barcelona cap a l'esquerra no independentista. Del 43,2% que sumaven el 20-D, En Comú Podem i el PSOE ascendeixen ara al 49,9%. Aquest desplaçament de gairebé set punts percentuals coincideix amb el debilitament del ja minvat pol independentista (la suma de CDC i ERC aprima 6 punts, des del 27,7% al 21,8%) i del pol electoral de centre-dreta (PP i Ciutadans), que perd gairebé 3 punts percentuals.

Cal destacar que, si la mitjana del conjunt dels electors espanyols se situa en el 4,6 en una escala ideològica del 0 al 10 (0 extrema esquerra, 10 extrema dreta), el dels electors barcelonins ho fa en el 4,2, quatre desenes més a l'esquerra.

Amb un electorat hipermobilitzat —el 74% dels potencials votants d'En Comú Podem afirma que amb total seguretat acudirà a votar enfront del 69% del PSOE o l'encara molt més sota 63% de Ciutadans—, les eleccions del 26-J semblen tenir a En Comú Podem un sòlid guanyador anticipat. Però les dades del sondeig reflecteixen que el seu previsible triomf és, a més d'aritmètic, també, i sobretot, polític.

Marcos Sanz Agüero és analista de Metroscopia.