Selecciona Edició
Connecta’t

El costat salvatge de la CUP

Josep Garganté, edil de Barcelona, ha protagonitzat algunes de les últimes polèmiques a l'Ajuntament i és la cara visible del distanciament de la seva formació amb la d’Ada Colau

Josep Garganté entra en el Pleno en vestit de bany i amb una samarreta de Ada Colau. Ampliar foto
Josep Garganté entra en el Pleno en vestit de bany i amb una samarreta de Ada Colau.

Divendres passat, Josep Garganté (Barcelona, 1972), regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, va entrar al saló de plens en vestit de bany. Vestia també una samarreta amb la cara de l'alcaldessa Ada Colau i les orelles de Mickey Mouse amb les sigles A.C.A.B. Encara que la peça es va dissenyar originàriament com a part d'una campanya de suport ciutadà a l'alcaldessa, hi havia certa ironia en el moment triat per lluir-la i la versatilitat del significat de les lletres. Garganté és aquests dies la cara visible de les desavinences de la CUP amb la gestió municipal. Pel conflicte de Gràcia o pel cas d'un manter ferit al metge del qual, presumptament, va coaccionar el regidor. Però aquest costat salvatge també comença a ser una mica excessiu per a alguns del seu partit, com va criticar a Twitter la diputada Gabriela Serra a propòsit de la samarreta de Colau.

És sincer i directe, però pot ser difícil posar-se d'acord amb ell. És com un cop de puny: si no t'agrada, et fots

Garganté, que ha rebutjat parlar amb EL PAÍS per a aquest perfil, ha estat íntimament lligat a l'activisme des de la seva adolescència. Ha protestat contra gairebé tot, des del 0,7% als desallotjaments. Fins i tot, contra les organitzacions on ha militat si li semblaven massa tèbies o promíscues amb el poder. Segons un alt dirigent sindical, en una manifestació recent se li va apropar i li va etzibar: "Sé on vius". Als 18 anys va entrar a CC OO, on va estar afiliat 12 anys fins que va passar a CGT. Aquí —va tornar a sentir-se defraudat— va ser un dels portaveus del sindicat a Transports Metropolitans de Barcelona, on exercia i segueix treballant com a conductor d'autobús de la línia 102: entre Horta i el cementiri de Collserola.

De fet, és l'únic regidor de l'Ajuntament que conserva la seva feina, encara que sigui durant un 25% del temps. “És un paio molt frontal, i aquesta és la part bona. És sincer i directe, però pot ser difícil posar-se d'acord amb ell. És com un cop de puny: si no t'agrada, et fots. I això, a l'hora de debatre o arribar a acords, dificulta les coses. Mai t'enganyarà, és una persona fidel i sincera. Però és difícil de convèncer”, assenyala un company d'aquella època.

Josep Garganté conduint l'autobús de la línia d'autobús 102.
Josep Garganté conduint l'autobús de la línia d'autobús 102.

Garganté, veí del barri de la Salut a Gràcia, porta tatuades als artells de cada mà les paraules “Odi” i “Amor”, com Robert Mitchum a La noche del cazador i en referència a una frase del Che Guevara, el rostre del qual també porta al braç. Versat en les lectures polítiques, obstinat, reflexiu i fins a cert punt tímid, segons els que l’han tractat, va començar a treballar aviat i no va poder acabar els estudis de COU, com ell relata en el seu distès currículum de l'Ajuntament.

Ha estat muntador elèctric, muntador mecànic, administratiu, transportista, operari d'una impremta, muntador de calefaccions o conductor d'autobusos… “Gairebé sempre ha estat amb contractes temporals, condicions precàries i acomiadaments si s'exigien els drets laborals que corresponien per conveni col·lectiu. Per dir-ho clarament, de la meitat de les feines he marxat perquè no complien amb les condicions laborals pactades i em sortia una mica millor, i de l'altra meitat me n’han acomiadat per exigir que es complissin”, escriu de si mateix. Una vida laboral que un conegut seu utilitza per situar-lo en el mapa ideològic de la CUP. “Ell és d'esquerres, és clar. Però a més té la mala hòstia i l'orgull de la classe obrera que manquen a molts altres”.

“És d'esquerres, és clar. Però a més té la mala hòstia i l'orgull de la classe obrera que manquen a molts altres

El cop de porra que els Mossos d'Esquadra li van etzibar diumenge a Gràcia i que pensa denunciar no és el primer que s’emporta, segons explica en el currículum. Garganté va participar a les protestes contra la globalització capitalista a les cimeres de Praga, Niça, Gènova o Evian. Està acostumat als enfrontaments de carrer i, contràriament al que podria semblar, no perd els papers, expliquen els que el coneixen. A les imatges del cap de setmana es veu com controla la situació. “Coneix bé fins on pot arribar. En l'agressió es veu que sap perfectament que si traspassa la línia, el mosso el pegarà. Sap que hi ha algú gravant i que ho podrà utilitzar. Domina l'espai mediàtic i l’explota molt bé”, assenyalen fonts municipals.

A l'Ajuntament és una figura incòmoda. Per a molts regidors —alguns recorden quan va llançar bitllets falsos en el Ple— i també per a alguns funcionaris, que invoquen episodis com quan va colar treballadors de la Creu Roja per a una protesta a les dependències municipals. Aquí alguns el veuen com un tipus “una mica bipolar”: “uns dies és encantador i altres dies mossega”, assenyalen. També és controvertit amb el gremi de periodistes. Alguns recorden també que va trencar la càmera a un company de TV3 el 2010 i va ser condemnat per això. Però sobretot, avui és incòmode per a Ada Colau, de qui se li suposava proximitat ideològica, i que avui passeja pel seu costat salvatge.