Selecciona Edició
Connecta’t

El martiri de les imatges

El CaixaForum presenta una exposició sobre la iconoclàstia en el marc del cicle dedicat als comissaris emergents

Reinterpretació d''El Guernica' per l'Equipo Crónica que es pot veure al CaixaForum.
Reinterpretació d''El Guernica' per l'Equipo Crónica que es pot veure al CaixaForum.

L'escultura de fusta d'un sant amb la cara tallada i els ulls mal esbossats dóna la benvinguda als visitants de la mostra Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes al CaixaForum. A primera vista sembla una intervenció d'art contemporani, però es tracta d'un préstec del MNAC, la representació d'un màrtir del segle XVII que van tornar a martiritzar durant un dels episodis d'iconoclàstia del segle XX. L'obra dóna pas al segon lliurament del cicle Comisart, que ofereix als comissaris menors de 40 anys l'oportunitat d'elaborar un projecte expositiu a partir dels fons de la Fundació La Caixa i del Macba.

El muntatge aconsegueix ampliar visualment l'espai dividint-lo en dues grans sales, entre les quals s'han fet un lloc les projeccions del desallotjament de la casa de García Lorca a càrrec de Pere Portabella i la destrucció gradual a trets d'un arranjament floral al vídeo Maltrato, de Javier Peñafiel. També hi ha una obra expandida, formada per cinc fornícules de cera i oli perfumat, que Valeska Soares ha encastat al llarg del recorregut com a recordatori del martiri i la devoció, que caracteritzen les cultures religioses.

'Madona negra adolorida', alletant dos nens, que surten d'entre els plecs barrocs de la seva tela vermella com la sang, de Vanessa Beecroft. ampliar foto
'Madona negra adolorida', alletant dos nens, que surten d'entre els plecs barrocs de la seva tela vermella com la sang, de Vanessa Beecroft.

Presideix la primera sala una Madona negra adolorida, alletant dos nens esquelètics, que surten d'entre els plecs barrocs de la tela que la cobreix, de color vermell sang. “A la foto que Vanessa Beecroft va fer al Sudan, la negritud conquista la iconografia cristiana tradicional, apuntat en l'ambigüitat de la pintura religiosa europea i l'enigmàtic sincretisme del qual va sorgir el motiu de les verges negres”, explica el comissari Carlos Martín (Granada, 1979), actualment conservador en cap de la col·lecció del Banc d'Espanya, dirigida per Yolanda Romero, que també va ser la seva cap al Centre José Guerrero, on va començar la seva carrera. La formació d'historiador de l'art de Martín es posa de manifest en un muntatge que, sense ser didàctic, resulta pedagògic gràcies també als rètols explicatius, que proposen diverses perspectives de reflexió en un moment en què els actes iconoclastes tornen a ser molt actuals.

Tres obres dels anys seixanta, una de Fontana, una altra de Millars pintada sobre arpillera, i la reinterpretació d'El Guernica a càrrec de l'Equipo Crónica, serveixen com a exemple del caldo de cultiu d'on van sorgir els artistes interessats en la dialèctica entre creació i destrucció. Entre aquests no hi podia faltar Pedro G. Romero, autor de l'Archivo FX, un conjunt d'imatges sobre la iconoclàstia política antisacramental a Espanya, entre el 1845 i el 1945, que es projecten amb un índex de paraules relacionades. La mostra es completa amb la fredor de les escultures de Txomin Badiola i Miroslaw Balka; l'homenatge-paròdia de Sherrie Levine i Rodney Graham a Duchamp i Donald Judd, respectivament; la intervenció de Rogelio López Cuenca sobre el logo de Seven Up i Dior i de Raymond Haines sobre una tanca publicitària; un tòtem de verges de Katharina Fritsch i una espectacular tela d'Enzo Cucchi, principal representant de la transavantguarda italiana dels anys vuitanta. Fins al 5 de juny.