Selecciona Edició
Connecta’t

La guia dels Pressupostos catalans

JxSí i la CUP inicien set dies de frenètiques negociacions per desencallar els comptes

La diputada de la CUP Anna Gabriel.
La diputada de la CUP Anna Gabriel.

Junts pel Sí i la CUP inicien aquest dilluns una setmana de frenètiques negociacions encaminades a explorar les possibilitats que els anticapitalistes retirin l'esmena a la totalitat dels Pressupostos. El partit assembleari sosté que, encara que no s'arribi a un acord, la legislatura no està en perill i que la situació és incomparable amb el procés d'investidura. Convergència, començant pel seu president, Artur Mas, i pel seu candidat a les generals, Francesc Homs, ha carregat contra la CUP, mentre que Esquerra, autora dels comptes, manté una posició més dialogant. Aquestes són les línies vermelles de la CUP i els punts que els separen amb la coalició de govern a l'hora de segellar un pacte. Si no arriben a un acord, el dia 8 de juny l'hemicicle retornarà a l'Executiu el projecte pressupostari.

1. Desobeir el Tribunal Constitucional. És la mare de totes les batalles i absolutament essencial per a la CUP, que entén que de la posició que adopti Junts pel Sí es coneixerà la seva voluntat real de complir la declaració del procés d'inici d'independència. Aquest document preveia clarament que el Parlament desobeiria l'Alt Tribunal. La CUP té dubtes raonables que la coalició de govern vulgui realment desacatar i, per això, exigeix que als comptes estiguin recollits tots els tributs suspesos (nuclears i pisos buits) i anul·lats pel TC (el dels dipòsits bancaris). JxSí no sembla que ho acabi fent i, de fet, ja va retornar als bancs 2,4 milions d'euros per aquest concepte. Aquest gest va enfurismar la CUP.

2. Nova política fiscal. L'objectiu dels cupaires és que la política fiscal sigui més distributiva i progressiva per obtenir més ingressos. La seva proposta se centra en quatre eixos bàsics: reformular l'impost de successions i donacions en els paràmetres anteriors al Tripartit; crear un nou tribut de grans fortunes similar al que va impulsar Bildu al País Basc; augmentar l'IRPF a les rendes més altes en dos trams: els qui cobrin entre 60.000 i 90.000 euros i els que superin aquests ingressos. Paral·lelament, plantegen reduir l'IRPF a les rendes més baixes. Per facilitar una possible negociació, Carles Puigdemont dijous va fer un gest cap a la CUP oferint una disminució fiscal a les rendes baixes que s'inclouria en la Llei d'Acompanyament. Però alhora rebutja augmentar la de les altes perquè diu que la pressió impositiva que pateixen els catalans és molt superior a la de la mitjana dels de la resta d'Espanya.

3. Pla social insuficient. Junts pel Sí va plantejar inicialment invertir 270 milions en el pla social i la diputada Eulàlia Reguant va qualificar aquesta suma de “miserable”. La inversió se situarà finalment en 285 milions, 15 més dels programats. El vicepresident Oriol Junqueras presumeix que aquests comptes són els més socials de la història (la xifra global en sanitat, educació i serveis socials és de 17.486 milions, 874 milions més que en els comptes actuals), però la CUP els considera insuficients i recorda mesures antisocials, com la del tancament de les línies de P3. Junts pel Sí ha inclòs en el projecte tres milions d'euros per atendre els drogodependents i persones amb VIH en risc d'exclusió social i vol augmentar en 5.830 persones els beneficiaris de la renda mínima d'inserció (RMI). Amb aquestes xifres, 34.000 ciutadans es podrien acollir a aquesta mesura. Són la meitat dels d'abans de les retallades del 2011.

4. Revertir retallades i privatitzacions. El seu diagnòstic és clar: La CUP considera que les arques de la Generalitat estan segrestades per la troica i pel Govern central, que qualifiquen com el seu braç executor. Sota el lema "Sense por", els anticapitalistes volen revertir les retallades i les privatitzacions perquè siguin uns comptes "lliures de Montoro", en al·lusió al ministre d'Hisenda. Per descomptat, plantegen desobeir el límit de dèficit fixat en el 0,7%. Aquest no és un inconvenient insalvable per als socis parlamentaris perquè els successius Executius han incomplert aquesta exigència. La qüestió és que la CUP no ha explicat l'impacte real d'aquesta reversió de les retallades. Però en posa exemples: rebutja que es tanquin línies de P3 i vol que s'obrin més ambulatoris les 24 hores, com explica Reguant en una entrevista a El Nacional. La CUP vol capgirar el procés de privatitzacions començant per recuperar Aigües Ter-Llobregat. Aquesta reivindicació està ara en tràmit parlamentari. Junts pel Sí ja ha anunciat que tres hospitals públics assumiran els serveis derivats a dues clíniques privades.

5. No pagar el deute i els seus interessos. En la conferència política del 13 de maig sobre les seves prioritats pressupostàries, la CUP va abaixar el to i es va resignar a no exigir ja aquest 2016 que no es paguessin el deute i els seus interessos per les dificultats tècniques i jurídiques que implica. Però els esdeveniments han desbordat el grup parlamentari: en l'assemblea d'Esparreguera, celebrada el dia 22, es va aprovar "deslliurar-se" del pacte d'investidura amb JxSí i, el dia 28, a Viladecans van recuperar l'exigència de no abonar el deute. Les xifres són demolidores: des del 2008, la Generalitat ha pagat 10.700 milions en interessos, el doble del que representen les retallades que s'han fet des del 2010 (5.300 milions). I, cada dia, sis milions d'euros es destinen a aquest concepte. No hi haurà en aquest capítol gaire marge de maniobra en la negociació perquè el Govern assumeix que el deute, incloent-hi els interessos, s'ha de pagar.