Selecciona Edició
Connecta’t

El regidor advocat que irrita la Urbana

Asens ha denunciat, com a penalista, els abusos de la policia, que el segueix veient com un personatge hostil

El regidor Jaume Asens en un ple de l'Ajuntament de Barcelona
El regidor Jaume Asens en un ple de l'Ajuntament de Barcelona

El dia en què Ada Colau va ser investida alcaldessa, al juny de l’any passat, enmig de l’ambient d’eufòria entre els regidors de Barcelona en Comú, va cridar l’atenció l’expressió del regidor Jaume Asens (Barcelona, 1972). Conegut advocat penalista, defensor dels moviments socials, la seva cara era un poema. Semblava malalt. De fet, es va posar malalt. A més, acabava de perdre el seu pare durant la campanya. Amb trajectòries paral·leles en l’activisme de base —van ser parella i ara són amics—, Colau va convèncer Asens per anar a la llista. Va acceptar. Perquè no pensava que la candidatura guanyaria. S’imaginava a l’oposició, amb dedicació parcial a l’Ajuntament, compartint-la amb el seu despatx. La victòria li va suposar dedicació plena. I, també, tancar el bufet després de 20 anys de carrera. Repeteix que ha estat un sacrifici i dubta que torni a exercir com a lletrat.

L’angoixa dels primers mesos es va suavitzar: va ser designat tercer tinent d’alcalde de Ciutadania, Participació i Transparència i regidor de Sants-Montjuïc, el districte de la patata calenta de Can Vies. Setmana a setmana, la feina el va convèncer: va fitxar Joan Llinares —que va destapar les irregularitats del Palau de la Música— i entre tots dos van crear l’oficina de bones pràctiques i una bústia per denunciar corrupteles a l’Ajuntament. El seu perfil mediàtic havia estat baix. Fins fa una setmana, quan aquest diari va revelar les pressions a una lletrada de la Guàrdia Urbana perquè no sol·licités l’ingrés a la presó d’un manter que havia agredit un agent. Asens va tractar de justificar la trucada dient en una gestió “d’advocat a advocat”, una confusió que té sentit (ambdues parts s’han trobat, com a contraris, en multitud de plets), però que il·lustra com, després de 20 anys de professió, no ha sabut treure’s del tot la toga.

La trucada telefònica li va costar crítiques severes de la Guàrdia Urbana, tant de comandaments com d’agents rasos. La reacció no ha estat una sorpresa. Asens no és precisament un ídol entre els cossos de seguretat. Durant anys, ha estat a la trinxera del davant. I els policies creuen que, en certa manera, hi segueix. La trajectòria d’Asens com a penalista ha aprofundit en la lluita contra la corrupció —casos Palau, Bárcenas i Pujol— però admet que és conegut, sobretot, per la seva denúncia dels abusos policials. I, en paral·lel, per la seva defensa d’activistes, okupes, o aquells qui considera “víctimes” del sistema, cosa que val també per a acusats de narcotràfic.

Asens és el més proper al procés sobiranista dels regidors de Colau. També és dels més recelosos amb el pacte amb el PSC

Asens és membre de la Comissió de Defensa del Col·legi de Advocats de Barcelona, on s’ha relacionat amb els lletrats més progressistes. Va ser advocat de la FAVB, ha col·laborat amb l’Observatori Desc i també amb el Legal Team, que va assistir activistes en les protestes antiglobalització. Aquest currículum va pesar en l’incident de la setmana passada, del qual va sortir airós: malgrat que les peticions de la Guàrdia Urbana d’investigar a fons el cas, ha aconseguit signar la pau amb el despatx d’advocats que defensa els agents.

El regidor va ser des del minut un a la candidatura que va liderar Colau i forma part del seu nucli impulsor. Tenia un paper de frontissa, perquè té triple barret: és del pinyol, però també de Podem —responsable estatal de Drets Humans— i de Procés Constituent. Amb tot, sobre ell sempre hi ha el rumor que marxarà de l’Ajuntament. Li hauria agradat, però no ho va fer per anar a les llistes del 20-D. Sent tinent d’alcalde, la seva sortida s’hauria interpretat com una crisi al govern de Colau. El runrún ha tornat ara, en vigílies del 26-J. De nou, no marxa. Però no ho descarta si hi ha autonòmiques en breu.

Amb referents com Francesc Layret, Lluís Companys o Salvador Seguí, Asens és el regidor de Colau més proper al procés sobiranista. També és dels més recelosos amb el pacte de Govern amb el PSC. Encara que ha acatat la decisió de Colau, que li ha donat suport en la crisi de la Urbana malgrat els equilibris interns per no disgustar els comandaments. Meticulós i bon estrateg, Asens intenta abstreure’s de la situació veient sèries. Com Borgen, la ficció sobre una dona que arriba a primera ministra de Dinamarca, que li ha donat “claus” útils per a la pràctica de la política a la qual, un any després, intenta acomodar-se.