Bel: “Els tortosins no som feixistes, ni franquistes”
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, demana respecte per la votació a favor de conservar l'obelisc del riu
Tortosa demana respecte pel resultat de la votació popular celebrada aquest dissabte i que va resoldre conservar el monòlit franquista que s'aixeca sobre la llera de l'Ebre, en una posició preeminent de la ciutat. Des de feia dies l'opció de la conservació guanyava les apostes que a nivell local es feien al voltant de quin seria el resultat i, de fet, l'alcalde Ferran Bel (Convergència) havia manifestat el seu convenciment respecte la victòria del "sí". Lluny de la capital ebrenca el resultat de la votació ha causat estupefacció. Les xarxes socials van bullir després de saber-se que els tortosins s'havien posicionat obertament, un 68% dels vots, a favor de mantenir el monument aixecat per Franco l'any 1966.
"Els tortosins no som feixistes, ni franquistes ni antidemocràtics, i estem compromesos amb aquest país igual que qualsevol altre. Vivim en un país complex i ens hem d'acostumar a respectar-nos i acceptar-nos", va valorar Ferran Bel poc després de saber-se els resultats. L'alcalde, confés partidari de la conservació de l'obelisc franquista, defensa que a Tortosa "som tan democràtics com el que més". Bel, que és cap de llista per Convergència a la demarcació de Tarragona de cara a les eleccions al Congrés del 26 de juny, assegura que la consulta no era un plebiscit sobre el "feixisme" ni sobre el "franquisme". "És més senzill, es votava si un monument es museïtzava o es reinterpretava", puntualitza.
La consulta estava oberta a tots els empadronats majors de 16 anys i, malgrat haver comptat amb una participació de només el 29,7%, l'alcalde valorava que s'havien superat les expectatives de participació. "Ara cal estudiar com l'hem de reinterpretar, quina modificació del Pla urbanístic hem de fer i si podrem actuar com a Ajuntament o haurem d'instar a l'Administració que en tingui la titularitat".
Les incògnites sobre la gestió del llegat franquista estan obertes. Tampoc estava clar que s'hagués hagut de fer en el cas que hagués guanyat l'opció de la retirada, ni els costos que podria representar el procés de desmuntatge. El Setmanari de l'Ebre va publicar un treball on, a partir del testimoni de professionals del sector de les grues i del transport de grans infraestructures, xifrava en mig milió d'euros el cost de la retirada.
