Selecciona Edició
Connecta’t

Troben un superbacteri immune a l’antibiòtic més potent

Una dona als EUA té una infecció d’orina amb una versió del bacteri ‘E. Coli’ resistent al tractament amb colistina, un antibiòtic d’últim recurs per a aquests casos

El bacteri 'E. Coli' pot desenvolupar resistència als antibiòtics més potents.
El bacteri 'E. Coli' pot desenvolupar resistència als antibiòtics més potents.

Una dona de 49 anys s’ha convertit en la primera persona portadora d’un bacteri resistent a la colistina, un antibiòtic d’últim recurs per a les pitjors infeccions, que desenvolupa una malaltia. Segons han explicat investigadors del Centre Mèdic Militar Nacional Walter Reed, a Bethesda, Maryland (EUA), la pacient tenia una infecció d’orina causada per una versió del bacteri E. Coli amb una mutació del gen mcr-1 que la feia immune al fàrmac. Aquesta mutació s’havia detectat per primera vegada a la Xina en porcs i en algunes persones, i des d’aleshores havia aparegut a països de tot el món.

Els científics, que han publicat els resultats a la revista de la Societat Americana de Microbiologia Antimicrobial Agents and Chemotherapy, consideren que aquest descobriment “anuncia l’adveniment de bacteris realment resistents a tots els antibiòtics”. No obstant això, altres experts han matisat que tot i que aquest tipus de patògens són preocupants, no són catastròfics perquè la colistina és només un de diversos antibiòtics que poques vegades es fan servir. “És dolent, però no és apocalíptic”, deia fa unes setmanes Makoto Jones, especialista en malalties infeccioses de la Universitat de Utah, a Salt Lake City.

Enfrontats a la pressió dels antibiòtics, els bacteris canvien per sobreviure. Com més es fan servir aquest tipus de fàrmacs, tant per tractar humans com per fer créixer animals de granja, és més probable que els microorganismes desenvolupin resistències. Això ha fet que antibiòtics com la colistina, una substància molt tòxica que només es feia servir en cas de necessitat extrema, s’hagi passat a utilitzar amb més freqüència i que els bacteris, finalment, hagin canviat fins a aconseguir fer-hi front.

Enfrontats a la pressió dels antibiòtics, els bacteris canvien per sobreviure

Segons explica Jesús Rodríguez Baño, coordinador de la Xarxa Espanyola de Recerca en Patologia Infecciosa, aquesta resistència s’ha trobat a molts països, entre els quals hi ha Espanya, tot i que aquí no s’han observat infeccions clíniques. “El més preocupant és que aquest mecanisme de resistència es pot transmetre d’un bacteri a un altre amb relativa facilitat, perquè és en un plasmidi, un tros de material genètic que es pot transmetre”, apunta el metge de l’Hospital Universitari Virgen Macarena de Sevilla. “Ara per ara no se sap quin abast tindrà, però és una alerta important perquè en el passat casos similars han acabat per convertir-se en un problema”, afegeix.

Aquest tipus de superbacteris resistents torna a cridar l’atenció sobre la necessitat d’utilitzar els antibiòtics d’una manera més racional, tant en el tractament de persones com en l’ús en animals. Les autoritats sanitàries alerten de manera insistent sobre un problema que només a Europa causa 25.000 morts a l’any.