Selecciona Edició
Connecta’t

Els 200 esvalotadors històrics de Barcelona

Són una espècie de guerrilla urbana que justifica la violència contra el sistema "opressor"

Cassolada al barri de Gràcia pel Banc Expropiat.
Cassolada al barri de Gràcia pel Banc Expropiat.

Des de fa més de 15 anys, hi ha una xifra que sempre es repeteix en les manifestacions que degeneren en les batusses a Barcelona: els 200-300 esvalotadors, definits com una espècie de “guerrilla urbana”, que genera el caos al carrer en protestes. Persones joves que s’han anat regenerant amb els anys, i que fonts policials vinculen als moviments anarquistes. Els okupes de l’anomenat Banc Expropiat justifiquen la violència i neguen aquesta divisió del col·lectiu entre bons i dolents: “Inventar-se divisions forma part del conflicte”, diuen.

Els serveis d’informació dels Mossos d’Esquadra fa anys que analitzen de manera detallada—i de vegades polèmica per la presumpta elaboració de fitxers que la Policia nega— qui són les persones que protagonitzen els disturbis a la ciutat, que va viure un dels seus primers episodis el 1999 a Sants, en una manifestació antifeixista el dia de la Hispanitat. Fonts policials atribueixen la violència a grups antisistema, sense líders clars, que arremeten contra el mobiliari urbà, la Policia i tot allò que consideren els símbols del sistema “opressor”. I assenyalen, a més, un nombre reduït de professors universitaris, segons aquestes mateixes fonts policials, que difonen una ideologia que encara que no propugna la violència, cau en cascada i serveix de matalàs filosòfic.

Els mateixos okupes del Banc Expropiat del barri de Gràcia van repetir ahir a Twitter i a través d’un comunicat que no hi ha una divisió entre ells i els qui cremen contenidors o destrossen el mobiliari urbà. “Aquesta societat capitalista es basa en la violència, qualsevol debat seriós ha de partir d’aquest principi”. I va apuntar cinc culpables del desallotjament: Catalunya Caixa, antiga propietària del local; Manuel Bravo, l’amo actual; els Mossos d’Esquadra, per les seves “accions violentes”; la Generalitat, com a responsable política de la Policia i els mitjans de comunicació, que “fan d’altaveus”.

Fonts policials vinculen aquestes persones a algunes de les cases okupes tradicionals de Barcelona, com la Kasa de la Muntanya, on conviu gent de diferents sensibilitats. La Kasa va ser registrada en el marc d’una investigació de l’Audiència Nacional contra atemptats amb artefactes explosius en diverses entitats bancàries. Els agents d’informació van romandre al local social 13 hores i van trobar material, segons fonts policials, que va poder servir per cometre’ls. Posteriorment, en una segona fase, van detenir 11 persones vinculades als Grups Anarquistes Coordinats (GAC), que van definir com una organització terrorista.

I tampoc no amaguen els vincles internacionals de l’anarquisme barceloní. Precisament, la Policia va detenir a Barcelona els dos ciutadans xilens condemnats a 12 anys de presó per l’atemptat contra la basílica del Pilar. Ahir els okupes del Banc Expropiat també van mostrar el seu suport a una dona, italobrasilera, detinguda el 13 d’abril passat pels serveis d’informació dels Mossos d’Esquadra. Està acusada de participar en atracaments a bancs a Alemanya. En aquella operació els agents van escorcollar una altra casa okupada: el Bloc Fantasma, també a Gràcia.

Barcelona va viure els primers episodis violents de carrer el 1999, al barri de Sants, quan es van cremar caixers i contenidors en una protesta antifeixista el dia de la Hispanitat. Des de llavors, de manera cíclica, la ciutat viu manifestacions que degeneren en actes violents. El moviment del 15-M va sofrir precisament per això una de les seves ruptures quan es va intentar encarar com gestionar la violència, dividit entre els qui la justificaven com una forma més de lluita i els qui no. Durant l’etapa dels ecosocialistes al capdavant d’Interior (2006-2010), es va acusar el conseller Joan Saura de ser permissiu amb els violents. El va succeir el convergent Felip Puig (2010-2012), el titular d’Interior més inflexible amb determinats moviments socials, que va declarar la guerra als esvalotadors. Els va definir com una “guerrilla urbana”, que es valia de sistemes tan sofisticats equiparables als de la Policia. Fins i tot va crear una pàgina web de delació per identificar les persones que van generar el caos a la ciutat durant la manifestació del vaga general del 29 de març del 2012.

L’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, ha al·legat que no és fàcil detenir els vàndals. En els tres dies de marxes amb disturbis a Gràcia, la policia catalana només ha arrestat dues persones, que estan en llibertat amb càrrecs. Jané assegura que prenen moltes mesures de seguretat, tapant-se per no ser identificats, i que tampoc és senzill ni idoni detenir-los en el moment que protagonitzen els altercats. Malgrat això, ha assegurat que l’helicòpter policial ha pres imatges d’aquestes persones, contra les quals ara esperen actuar.

Està previst que aquesta tarda se celebri una gran manifestació en protesta pel desallotjament de l’antic banc. Aquesta marxa és la que més preocupa la Policia, que malgrat això dubta que pugui mobilitzar persones anarquistes d’altres països, com Itàlia o Grècia. “És ben simple: l’única solució al conflicte que han obert és que ens deixin tornar a entrar”, va dir ahir el Banc Expropiat en un comunicat. Jané també va llançar el seu missatge: “No podem estar 24 hores protegint una propietat privada”.

Xocolatada en suport al Banc Expropiat

Una quarantena de simpatitzants del centre desallotjat Banc Expropiat es van concentrar la tarda d’ahir davant de l’immoble del 181 de la Travessera de Gràcia a Barcelona per tornar a reivindicar la seva funció social.

L’acte, que va començar a les 18.00, va ser totalment pacífic i diversos menors hi van ser presents. Els assistents van poder degustar xocolata i sucs i fer banderoles en què al costat d’un cor travessat per una fletxa es podia llegir: “Nosaltres també som el Banc Expropiat”. Davant de l’immoble tapiat, van col·locar dues corones de flors i van penjar fotografies de diverses activitats lúdiques i educatives que es realitzaven a l’interior del local. Entre els qui van assistir a l’acte hi havia l’actriu de catalana, Patricia Bargallo.

MÉS INFORMACIÓ