Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un nou paradigma educatiu

Internet ha suposat una transformació radical de l'accés al coneixement i ha acabat amb el monopoli d'escoles i mestres en la transmissió del saber

L'educació torna a estar en el centre del debat públic. Amb inquietud i esperança, mestres, experts i organitzacions de la societat civil es mobilitzen a través de trobades, informes i publicacions per repensar el futur de l'educació, en un gest que entronca amb la llarga tradició de renovació pedagògica de Catalunya de principis del segle XX, amb la importació del mètode Montessori i la creació dels Institut-Escola.

A què respon aquest interès renovat per l'educació?

En realitat, l'escola sempre ha estat al cor del debat públic. Al sistema educatiu se li atribueix la responsabilitat de molts mals polítics i socials. Infinitat de vegades hem vist tancar un debat amb el tòpic “és un problema d'educació”, que és la millor manera de no abordar-lo o de postergar-lo sine die. Ningú nega la centralitat de l'escola en la vida pública, ja sigui com a origen dels nostres problemes o com a possible solució.

En l'arrel del debat actual es troba la revolució tecnològica. Internet ha suposat una transformació radical de l'accés al coneixement i ha acabat amb el monopoli d'escoles i mestres en la transmissió del saber. Les noves tecnologies han trencat jerarquies i multiplicat els emissors d'informació. La velocitat i la magnitud del canvi dins i fora de l'aula han sacsejat els fonaments de l'escola com a institució.

No obstant això, aquesta reflexió s'inscriu en els canvis socials més amplis propis de la modernitat tardana. Les noves relacions econòmiques i socials han diluït estructures tradicionalment estables com la família o la feina, que articulaven les trajectòries personals al llarg de tota una vida. Desapareguts els projectes a llarg termini, l'individu es veu forçat a reciclar-se i a reinventar-se constantment per sobreviure. Així, l'educació ja no es circumscriu a un període determinat sinó que esdevé una necessitat constant al llarg de tota la vida, com ja va advertir l'informe Delors de la UNESCO el 1996.

La necessitat d'adaptar-se a aquest entorn canviant i l'ansietat que genera aquest món d'incerteses explica la inquietud de les classes mitjanes, que veuen que l'educació ja no és una garantia de futur i reclamen la necessitat d'adaptar-la a la nova realitat.

L'elevat índex d'abandonament escolar, que ronda el 20%, molt per sobre de la mitjana europea, és també un crit d'alarma a favor de la renovació pedagògica. Un de cada cinc joves no finalitza els estudis secundaris, i aquest és un fenomen que no es cenyeix a sectors desfavorits sinó que també afecta les classes mitjanes i altes. D'aquest abandonament sorgeix l'atur juvenil i el fracàs del sistema educatiu com a factor d'equitat i ascensor social.

El Cercle d'Economia fa anys que reivindica la importància de l'educació per a la cohesió social i la competitivitat econòmica, demostrant que els sectors empresarials també se senten implicats en aquest debat. Per això convoca anualment el Premi Ensenyament, que destaca les escoles que duen a terme experiències exemplars a Catalunya. Són pràctiques concretes i possibles de replicar que donen pistes per a un nou paradigma educatiu. En la seva novena edició, el Cercle ha premiat dues grans idees.

La primera és l'aprenentatge de la diferència. Les escoles Crespinell, Lanaspa i Montserrat Roig de Terrassa han rebut el primer premi per barrejar menors amb diferents graus de discapacitat amb alumnes de l'escola i l'institut públic veïns, en una experiència que ha garantit i fins i tot millorat el rendiment escolar del conjunt. L'objectiu és reproduir la diversitat que els alumnes trobaran en la seva vida adulta i aconseguir que des de petits aprenguin a viure la diferència com una cosa natural. Aquest exemple remet a la necessitat de nous sistemes d'avaluació que vagin més enllà dels estrictes criteris cognitius.

El segon bloc és el dels centres que han implantat metodologies innovadores que s'allunyen del sistema clàssic de transmissió i memorització del coneixement. Al capdavant d'aquestes escoles modèliques es troba el Virolai de Barcelona, que des de fa anys posa la creativitat, la versatilitat, la motivació i el compromís dels alumnes en el centre d'un model educatiu que persegueix la capacitat d'adaptació a un món en permanent transformació. Integrant les noves tecnologies però entenent la innovació com a instrument i no com a objectiu, són exemples que demostren que un altre model d'escola és efectivament possible.

Judit Carrera és politòloga.