Selecciona Edició
Connecta’t
Banc Expropiat de Gràcia

“Els violents no són del barri”

Els veïns del banc ocupat atribueixen a “gent de fora” els disturbis i esperen uns grans aldarulls dissabte

Veïns de Gràcia caminen entre els contenidors bolcats.
Veïns de Gràcia caminen entre els contenidors bolcats.

A ningú li agrada que li cremin el cotxe o li trenquin l'aparador. Però a Gràcia, un barri que encara conserva els ressorts socials i comunicatius d'un poble, ahir es feia el comentari generalitzat que els causants dels aldarulls eren gent vinguda de fora. De fora del barri, és clar. “Aquests nois eren molt pacífics. Feien classes d'anglès, feien tallers de costura, cuinaven...”, reflexionava la María Helena, una de les comerciants del Mercat de l'Abeceria central. El dia anterior, Àngels Folch, del Secretariat Nacional de l'ANC, ja havia elaborat una teoria semblant a Twitter: “Queda clar que Catalunya i els catalans no tenim res a veure amb aquesta violència”. Llavors, qui coi pertorba la pau del barri? Qui són aquesta gent de fora?

A més d'una llarga tradició d'activisme social i cases okupa, per entendre la idiosincràsia de Gràcia és útil recórrer a Les Teresines, aquella gloriosa sèrie de La Cubana en la qual tres germanes solteres es passaven el dia tafanejant per la balconada de casa seva mentre contribuïen a l'economia submergida catalana teixint roba. A mig matí tres amigues sexagenàries passegen agafades del braç al costat del banc, que en aquest moment està sent cuirassat per un soldador i un xapista preparant la batalla final que es preveu per al dissabte. “Aquest dia totes tancadetes a casa”, proclama Loli Martínez, de 65 anys i veïna del barri des de fa 40. “Tot això són grups organitzats que no donen la cara, són gent de fora. El veí de Gràcia és molt amable”, analitza.

La Juani, una altra veïna que arrossega el carro de la compra amb la faixa per fora de la brusa opina el mateix. No li agraden els okupes. Però, en tot cas, no té dubte que els causants dels problemes no són del barri.

Vinguin de fora o siguin del barri, tothom està ja conscienciat que el dissabte els disturbis poden ser monumentals. Es comenta a la barra del Canigó, l'emblemàtic bar de la plaça de la Revolució. “Quina setmaneta, eh? Hi haurà merder”. I al bar Pietro, que cada dia tanca tres hores abans per evitar els problemes. “Vindrà gent de tot Europa”. Molts assenyalen els Mossos com a causants d'haver encès la flama de la violència.

Després de cinc hores treballant, els soldadors acaben de cuirassar el banc. És clar que la batalla de la qual parlen tots serà per recuperar “el fort”, com ho defineix el Pere, un veí de l'edifici de davant de l'antic local ocupat. Just aquí es formen durant tot el matí tertúlies improvisades a cada estona parlant sobre política, desnonaments i aquest exòtic concepte del “banc dolent” que serveix per explicar algunes coses que estan passant aquests dies a Gràcia. La María Teresa, una peruana que viu al barri no acaba d'entendre què passa. Ella, que sí que és de fora, no sembla especialment impressionada. “A Amèrica ja haurien vingut 10 sicaris i hi hauria diversos morts”.

MÉS INFORMACIÓ