Selecciona Edició
Connecta’t

Lluís Homar serà Ricard III al TNC

La propera temporada inclou la Celestina de Gómez, Robert Wilson amb Baríxnikov i la reposició del musical d’Àngel Llàcer

Lluís Homar, mostrant per on pot anar la seva caracterització de l'esguerrat Ricard III.
Lluís Homar, mostrant per on pot anar la seva caracterització de l'esguerrat Ricard III.

És bastant segur predir on serem d'aquí a un any, si Déu vol: a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) escoltant Lluís Homar, un Lluís Homar previsiblement geperut, dient allò d'“un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall”. Efectivament, l'actor encarnarà el maig vinent l'esquerp i esguerrat personatge de Shakespeare (menys deformat en la realitat, segons ha demostrat el seu esquelet, trobat sota un pàrquing de Leicester) en un muntatge de l'obra amb traducció al català de Joan Sallent, dramatúrgia de Lluïsa Cunillé i direcció de Xavier Albertí. Homar entrarà així en la nòmina dels grans actors que s'han atrevit amb aquest gran canalla i tirà shakespearià, des d'Edmund Kean, una nòmina que inclou Laurence Olivier, Kevin Spacey, Ian McKellen o Kenneth Branagh (no és per fer pressió, Lluís!).

L'espectacle és una de les grans cites que ens ofereix el TNC de cara a la propera temporada, presentada ahir pel mateix director, Albertí, que va apuntar que el Ricard III arriba a proposta del mateix actor, que li va dir al director: “Vull fer un xim pum, una cosa molt sonada. Per Albertí, que creu que el seu muntatge rondarà les quatre hores, la clau del deformat Ricard de York és “la no-acceptació del jo”. En el repartiment també hi figuren Carme Elias, Oriol Genís, Joel Joan i la veterana (80 anys) Julieta Serrano com la reina mare.

D'entrada, cal assenyalar sobre la programació que després de dos anys d'absència per concentrar tots els esforços en la maltractada professió local, tornarà a haver-hi teatre internacional al TNC. És cert que només quatre dies (26 al 29 de gener del 2017), però una cosa que tot bon aficionat es delia per veure: Letter to a man, l'espectacle a partir dels diaris de Nijinski que ha creat Robert Wilson i que interpreta Mikhaïl Baríxnikov, i que s'ha ofert recentment als Teatros de Canal a Madrid.

Per anar fent boca

L'aplec del Remei. Clavé per Albertí/ Wanda Pitrowska (29 de setembre)

Celestina. José Luis Gómez transformat en l'alcavota (20 d'octubre)

Molt soroll per no res. Torna el Bard i és Àngel Llàcer (24 de novembre)

Letter to a man. Baríxnikov en pas à deux amb Nijinski; à trois si comptem Robert Wilson (26 de gener)

Ricard III. “The winter of our discontent”, el maig del 2017

La temporada, amb 24 espectacles i nombroses activitats paral·leles, arrencarà el 29 de setembre a la Sala Gran amb una producció del TNC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) que combina l'homenatge, la investigació musicològica, la genialitat i la gamberrada. Albertí treu de l'armari el seu àlter ego amb pitrera, la directora polonesa Wanda Pitrowska, per orquestrar, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró, una gran reivindicació de Josep Anselm Clavé, mitjançant la posada en escena de L'aplec del Remei. Es tracta de la primera obra de teatre líric en català, segons va destacar Albertí en una apassionada i llarga dissertació sobre l'espectacle que va incloure Amadeu de Savoia i recordant que Clavé va haver de fugir quan el van acusar de l'assassinat de Prim. El muntatge ofereix sencera la sarsuela catalana i altres obres de Clavé, i tindrà 43 músics en escena.

La temporada continuarà amb El coratge de matar, del suec Lars Norén, dirigida per Magda Puyo; un concert del quartet de culte de Tona Obeses (Sala Gran, 8 d'octubre); la Celestina de Fernando de Rojas dirigida i protagonitzada per José Luis Gómez (Sala Gran, del 20 al 30 d'octubre), i el retorn del tan aplaudit com controvertit (per la seva conveniència o no de programar-lo al TNC) musical shakespearià d'Àngel Llàcer Molt soroll per no res (Sala Gran, del 24 de novembre a l'1 de gener). Seguirà La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, obra de la qual Joan de Sagarra ha dit —va assenyalar Albertí— que és “la millor obra del meu pare escrita per la meva mare”, recordant amb la boutade que són la personalitat i les vivències de Mercè Devesa el que es respira sota l'estructura de la peça. La dirigirà Jordi Prat i Coll i la protagonitzarà Laura Conejero.

Una minidelicatessen es representarà als magatzems del TNC envoltada d'attrezzo històric: Cosas que se olvidan fácilmente, de Xavier Bobés, espectacle per a cinc espectadors! per funció. La programació també inclou un altre concert en aquest TNC més musical que mai (Essències, a càrrec de l'Orquestra Simfònica Victòria dels Àngels); un nou muntatge d'En la solitud dels camps de cotó, de Koltés, a càrrec de Joan Ollé i amb Ivan Benet i Andreu Benito, i La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, a la Sala Gran, amb posada en escena de Sergi Belbel, que torna al TNC per primera vegada després de deixar la direcció ara fa quatre anys. L'espectacle, “un altre plat fort de la temporada”, com va destacar Albertí, que va assenyalar la seva aroma a De Filippo, es veurà a la Sala Gran del 22 de febrer al 2 d'abril, i el protagonitzaran Mercè Sampietro i Toni Sevilla. Més coses: El Vània de Txékhov, per la companyia valenciana Moma Teatre, amb direcció de Carles Alfaro; i A tots els que heu vingut, un encàrrec del TNC a Marc Rosich que dirigirà ell mateix i que pot aixecar polseguera: és un “sainet contemporani” sobre la vídua d'un fundador d'Enciclopèdia Catalana (Mercè Aránega), que es consola amb els discos de Núria Feliu, i el món de la qual trontolla, sacsejat per les revelacions sobre Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola. S'estrenarà a l'abril.

El TNC homenatjarà al maig Joan Brossa amb Collar de cranis (Varietats à la Brossa). La temporada s'acabarà amb Actes obscenes en espai públic, de David Carnevali, que confronta Teorema, de Passolini, des de l'actualitat.

El TNC va oferir ahir algunes dades, provisionals encara, de la temporada que s'acaba: l'ocupació rondarà el 91% (34 punts més que l'exercici anterior), amb 127.000 espectadors (22.000 més).