Un projecte de família teixit a Uganda
Ilikemysocks és una marca de roba orgànica i de comerç just per a nadons
Per a molts, la crisi ha suposat un punt d’inflexió en termes laborals. Però per a l’Oriol Suárez, un arquitecte de Barcelona que ha tingut la sort de seguir rebent encàrrecs, va suposar un període de reflexió, en què es va plantejar què faria si perdés la feina, a la vegada que arribava a la convicció que la vida és molt més que una professió. Rumiant entre alternatives i creences, va decidir tirar endavant un “projecte de família”, que si es donés el cas podria ser una alternativa laboral i ara per ara és la seva resposta que cal fer altres coses a banda de treballar.
Juntament amb la seva dona, la Meri –també arquitecte–, i els seus fills Guillem i Thierry, han viatjat tres vegades a Uganda per crear la marca de roba orgànica i de comerç just per a nadons Ilikemysocks, que es ven en línia. Són conjunts de cotó orgànic i llana merino teixits a mà, en condicions laborals justes i amb la utopia de canviar el món entre costures.
“Volíem ensenyar als nostres fills que no tot al món està bé”, explica Suárez, però que s’hi pot fer alguna cosa. Per això van decidir crear una empresa social aprofitant una afició de la seva dona, la costura. Com que estan familiaritzats amb l’Àfrica perquè els seus fills, que són adoptats, van néixer allà, van apostar per Uganda, “un país segur i estable”, afegeix.
Després de mirar diverses opcions, van trobar l’ONG local Suubi Centre a Lubanda Village, una petita comunitat rural d'aquest país de l’Àfrica oriental. Els tres viatges d’un mes que han fet els quatre junts els han servit per formar les dones que cusen la roba i per ensenyar als seus fills una realitat molt diferent de la seva, la de nens com ells que no tenen televisió ni una pila de joguines.
Les deu dones que actualment treballen per a Ilikemysocks són “les envejades de la comunitat”, explica Suárez, perquè allà les dones no tenen feina ni cap possibilitat de tenir ingressos, encara que tenen uns quants fills a càrrec. El que més els ha costat és introduir el concepte de qualitat, però amb paciència ho han aconseguit. “Costa molt en una societat tant diferent de la nostra i on la majoria porta sempre la roba trencada”, apunta.
Tampoc ha estat fàcil trobar les fibres naturals idònies per al projecte. Això s’ha aconseguit amb un cotó orgànic que creix a la Vall del riu Cañete, al sud de Lima (Perú), que té el certificat GOTS (Global Organic Textile Standards), una garantia de producció sostenible. Els conjunts d’hivern són de llana 100% merino que procedeix d'ovelles criades en pastures a l'aire lliure, al nord de Wyoming, als Estats Units. A més, la roba es tenyeix amb Ecotintes, una empresa que obté tints naturals directament de les plantes, sense recórrer a la síntesi química.
“Ens agradaria que l’empresa creixés i donar feina a més dones”, esperona Suárez. De moment, la marca fa pocs mesos que és al mercat i topa amb un consumidor que està molt verd en matèria de consum ecològic i responsable, reconeix. A més, la venda en línia no té aquí el desenvolupament que ja ha aconseguit en altres països. Com que el públic potencial és als països del nord d’Europa, ja estan orientant el màrqueting cap allà. Per ara, és una “aventura per ajudar i un projecte familiar” que té finançament per a quatre anys. Després, haurà de rodar sol per consolidar-se.
Sobre la firma
