Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Una majoria sense rumb

És complicat que el nou projecte polític convergent pugui consolidar-se mentre no hi hagi claredat en els objectius

Casos de corrupció a part, el principal argument de Convergència Democràtica per enterrar la seva marca i constituir un nou partit és recuperar el missatge del partit social liberal que va edificar Jordi Pujol. Anys de pactes amb el PP, seguits d’acords amb ERC, i ara amb la CUP han desdibuixat la imatge d’aquell partit fins al punt de fer-lo irreconeixible pels “convergents de tota la vida”.

Els militants han votat enterrar la vella convergència, abonyegada per tots els costats, i dotar-se d’un nou xassís. Però el nou vehicle no podia començar a circular d’una manera més accidentada. I no només perquè se’ls hagi colat a la foto un destacat membre del clan Pujol, l’exprimera família de Catalunya que es resisteix a deixar pas. També el discurs està grinyolant per manca de rumb.

Si el que buscaven era claredat, abans hauran de posar-se d’acord si el Parlament de Catalunya, en el que CDC segueix essent el primer partit, aprovarà o no noves pujades d’impostos. Només una aliança convergent amb el PP i Ciutadans ho podria evitar. I això a costa de trencar previsiblement la disciplina de Junts pel Sí.

Tampoc estaria de més que Artur Mas aclarís si cal o no repetir el plebiscit del 27 de setembre. La passada tardor ens van assegurar que era irrepetible i que calia passar pàgina. Mas, alliberat de la cotilla de president, diu ara tot el contrari, que podria haver-n’hi un altre per comptar sís i nos.

És complicat que el nou projecte polític convergent pugui consolidar-se mentre no hi hagi claredat en els objectius. Les bases sobiranistes no saben si aquella victòria històrica que els seus líders els van vendre el passat 27-S ha servit d’alguna cosa. Tampoc saben què passarà quan acabi la present legislatura. L’únic que es veu a l’horitzó és la impossibilitat de mantenir cohesionada una majoria parlamentària. I és que ja són 62 les votacions en les que Junts pel Sí i la CUP han votat diferent. Els Pressupostos són l'última oportunitat per redreçar la situació. Si no ho aconsegueixen, unes eleccions, i no precisament plebiscitàries, seran l'única sortida.