_
_
_
_
_

El videoart del Loop arriba més potent que mai

Amb el gènere ja consolidat, grans noms marquen el 14è festival que acompanya la fira

Carles Congost, Wonders (2016).Vídeo: LOOP

Una selecció de vídeos que es projecten des de les finestres de diversos immobles cap a les façanes veïnes és potser la intervenció més atípica del Festival Loop, que, a partir del 26 de maig, convertirà Barcelona durant dues setmanes en la capital del videoart. Sorgit com a complement al Loop, la primera fira dedicada en exclusiva al vídeo per expandir-lo a la ciutat, el festival arriba a la 14a edició amb una identitat pròpia i una programació més ambiciosa i potent que mai. Han passat els anys en què l'objectiu primordial era donar a conèixer el vídeo, treure'l del sector específic i apropar-lo al gran públic. Ara que és una disciplina reconeguda, consolidada i fins i tot familiar, el festival es pot permetre aprofundir en l'anàlisi crítica i abordar temes més complexos, com és la relació entre l'audiovisual d'art i el cinema. S'explica així el títol Faraway, so close (Tan lluny, tan a prop), homenatge a l'homònima pel·lícula de culte de Wim Wenders, per a una edició que reuneix més de 400 vídeos, 58 exposicions i 28 activitats, sense comptar les 47 galeries que participaran a la fira, del 2 al 4 de juny a l'Hotel Catalonia Ramblas.

Com de costum, el festival ha aconseguit implicar un gran nombre d'institucions públiques i privades, amb un cartell d'artistes i comissaris de renom, començant per la Fundació Gaspar, on Gloria Moure presenta la primera retrospectiva espanyola d'Anthony McCall, conegut per les seves instal·lacions que exploten les qualitats esculturals de la llum d'un projector de cinema. El Macba, per la seva banda, acull la primera participació al Loop de Malcom le Grice, amb la recreació de dues projeccions-performances del 1971 considerades obres clau del cinema expandit, mentre que la Fundació Tàpies acull la gran mostra homenatge a Harun Farocki amb una conferència-performance de la seva alumna avantatjada Hito Steyerl, un dels noms que sonen amb més insistència al globalitzat món de l'art contemporani.

Las xifres de la cita

Ja consolidat, el festival Loop, que ha arribat a la 14a edició, mou uns números considerables:

19 comissaris

28 activitats

58 exposicions

78 espais

273 artistes

400 vídeos

120.000 visitants

La fira mostra, al seu torn, uns dígits espectaculars, que converteixen Barcelona en la capital del videoart:

20 països

33 estrenes

47 galeries

4.000 visitants

L'espai del record es completa amb els homenatges d'Eugeni Bonet a Eduardo Cirlot i d'Esther Xargay i Adolf Alcanyís a Carles Hac Mor. Arts Santa Mònica, per la seva banda, estrena Wonders, de Carles Congost, fruit de la segona edició del Premi de Videocreació (5.000 euros de dotació), que va rebre 600 obres de 70 països, mentre que la Fabrica Damm acull els 11 finalistes del Premi Discovery, que va guanyar Igor Simic.

En àmbits oposats, destaquen una conferència dramatitzada de Javier Peñafiel al cementiri de Montjuïc sobre la mort al cinema i una revisió del gag en clau experimental per Martin Arnold al CCCB. Una altra cita d'interès serà al pavelló Mies van der Rohe, que pel seu 30è aniversari desplega una sèrie de llars d'artistes i arquitectes, un treball del cineasta Albert Moya.

Després d'un periple per mig món, incloent-hi la darrera Biennal de Venècia, arriba al Museu d'Història, Beyond the tropics, una col·lectiva d'Imma Prieto que reflexiona des de l'art sobre les diferències produïdes pel marc geogràfic i les desigualtats econòmiques. Rosa Lleó plasma l'ecosistema dels espais independents, mentre que Albert Mercadé, responsable del Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, reobre l'antiga colònia tèxtil Can Trinxet per acollir un projecte de Sabel Gavaldón, que reflexiona sobre la problemàtica dels espais postindustrials.

A l'espera de lluir les seves estrenes més sonades a la fira, que com a colofó final tanca les dues setmanes del videoart, les galeries d'Art Barcelona, creadora i promotora del Loop, també ofereixen una programació destacada amb cites ineludibles, com la nova mostra de Núria Güell a ADN, la primera monogràfica d'AES+F (que van causar sensació en la passada Biennal de Venècia) a Senda i l'estrena del vídeo de Jaume Pitarch a Àngels Barcelona, en el qual han participat espontàniament més de 400 persones que s'han prestat a deixar-se gravar rentant-se les mans.

El festival disposa d'un pressupost de 773.600 euros, el 42% dels quals ve de les institucions: 250.000 de la Generalitat i 69.000 de l'Ajuntament de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_