Rajoy promet a Brussel·les noves retallades “en la segona meitat de l’any”
"Un cop que hi hagi un nou Govern, estem disposats a adoptar noves mesures", escriu el president en funcions a Juncker en una carta a la qual ha tingut accés EL PAÍS
Un “context polític complex”: aquest és el principal argument del Govern espanyol per explicar els incompliments del dèficit i intentar evitar una sanció, segons la carta de Mariano Rajoy al cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. En aquesta missiva, Rajoy defensa els esforços fets per Espanya i es compromet a rebaixar el dèficit malgrat les dificultats “en el difícil entorn polític actual i malgrat estar en funcions”. Rajoy ha descartat reiteradament en públic retallades addicionals, més enllà de l'acord de no disponibilitat de despesa. Però per escrit trasllada una altra agenda a Brussel·les: “A la segona meitat de l'any, una vegada que hi hagi un nou Govern, estem disposats a adoptar noves mesures”, es compromet Rajoy davant Juncker sense esperar els resultats del 26-J.
“Estimat Jean-Claude”, comença Rajoy en una missiva de quatre pàgines datada a Madrid el 5 de maig, poc abans de la decisió de Brussel·les de posposar fins al juliol el procediment que pot acabar en una multa per incomplir les metes fiscals. Espanya va tancar el 2015 amb un dèficit del 5,1% del PIB. 10.000 milions d'euros per sobre de l'objectiu. I s'exposa a una sanció de fins a 2.100 milions. Però de moment ha aconseguit guanyar temps: Juncker, personalment i contra l'opinió de diversos membres del seu gabinet, va preferir ajornar la decisió fins després del 26-J quan va rebre aquesta carta: “Hem conclòs que no és el moment polític adequat per fer aquest pas”, es va justificar fa uns dies el comissari Pierre Moscovici.
Una vegada aconseguit aquest ajornament per minimitzar les interferències de Brussel·les, l'objectiu de la Moncloa és evitar la multa o almenys rebaixar-ne l'import: aconseguir que la sanció no sigui una taca en el full de serveis de Rajoy. Per a això, el president no ha dubtat a involucrar-se personalment en aquest assumpte, amb diverses trucades al més alt nivell i sobretot amb aquesta missiva, avançada en el seu moment per EL PAÍS i el contingut de la qual es revela ara íntegrament. Hi ofereix els seus arguments per esquivar la multa i arriba fins i tot a optar per l'estratègia de comprometre's a futurs ajustos malgrat la proximitat del 26-J.
Rajoy subratlla l'esforç dut a terme en l'última legislatura, i acaba prometent mesures immediatament després de les eleccions. El líder del PP diu en públic, des de fa setmanes, que no calen retallades addicionals, més enllà de l'acord de no disponibilitat de despesa per al 2016, que suposa un estalvi d'uns 4.000 milions d'euros entre l'Administració central i les autonomies, i que podria ampliar-se al 2017. Malgrat que Brussel·les demana retallades d'uns 8.000 milions, Rajoy ha arribat fins i tot a mostrar-se favorable a una futura rebaixa d'impostos.
Espanya confia a evitar la multa del dèficit
La Comissió Europea va preferir esperar les eleccions per prendre una decisió sobre el procediment d'infracció per dèficit excessiu, que pot acabar en una multa milionària. Brussel·les i Madrid donen per fet que la UE anunciarà a primers d'abril que Espanya no ha pres “mesures efectives” per complir amb les regles. L'Ecofin ha de votar aquesta avaluació, probablement al juny, però potser esperi també al fet que passi el 26-J. Brussel·les tindrà llavors 20 dies per fixar l'import de la sanció, que després haurien d'aprovar els ministres de la UE per majoria qualificada.
Malgrat que el ministre Luis de Guindos donava per feta la multa fa unes setmanes, Madrid es decanta ara per una “sanció de zero euros” o fins i tot per la possibilitat que aquest procediment “es cancel·li”. “Europa té problemes més apressants que unes desenes de dèficit a Espanya: el Brexit, Grècia, els populismes apuntant a diversos països i la fràgil recuperació”, segons les fonts consultades. “Espanya ha fet reformes, ha rebaixat el dèficit des de més del 10% del PIB, creix molt per sobre de l'eurozona, i fins i tot Berlín apunta al fet que la multa a Espanya ja no és un assumpte central”, afirmen les mateixes fonts.
Per escrit, aquest discurs és molt diferent: “Conscients de la necessitat de sortir del procediment per dèficit excessiu al més aviat possible, a la segona meitat de l'any, una vegada hi hagi un nou Govern, estem disposats a adoptar noves mesures, si es requereixen, per complir amb l'objectiu”, manifesta Rajoy en una carta a la Comissió que la Moncloa no ha volgut fer pública.
I juntament amb aquestes promeses, els culpables. El president atribueix a les autonomies el desviament pressupostari del 2015. El calendari electoral, amb autonòmiques i locals al maig i generals al desembre, va portar a “desviaments pressupostaris en les administracions regionals molt notables”, diu. Per contra, presumeix que l'Administració central sí que compleix l'objectiu, “compatibilitzant a més amb rebaixes d'impostos”. Brussel·les li ha criticat aquesta rebaixa fiscal del 2015: va tenir el segon dèficit més engruixat de la UE, un deute públic del 100% del PIB i una pressió fiscal que està lluny de la mitjana europea. Rajoy apunta que des del 2012 el seu Govern “ha fet accions efectives adequades” per complir amb les regles “en línia amb el que s'ha acordat”. No obstant això, l'Executiu del PP ha incomplit reiteradament les metes pactades. Acabi com acabi la multa, Brussel·les està decidida a iniciar el procediment precisament per “falta de mesures efectives” el 2015.
Les retallades no estan al programa del PP
Les retallades en polítiques socials i en salaris de funcionaris, que van ser les primeres dramàtiques mesures que va prendre Mariano Rajoy quan va arribar al Govern el desembre del 2011, no figuren ara al programa del PP pel 26-J com no ho van fer per a la campanya del 20-D. El president en funcions no admet que hagi d'aplicar aquests ajustos ni en públic ni xerrades informals més privades.
Creu i defensa que la Comissió Europea i els seus socis, especialment l'alemanya Angela Merkel, valoren les reformes aplicades aquests anys i, sobretot, el nivell de creixement i creació d'ocupació dels últims exercicis. Espanya creix per sobre del 3% i va generar més de 575.000 ocupacions el curs passat i Rajoy presumeix que aquests nivells estan al cim dels principals països d'Europa.
El cap de l'Executiu va explicar dijous a Palma, i divendres ho va fer la seva vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després del Consell de Ministres, que serà suficient per complir amb els objectius de dèficit marcats amb seguir les mateixes polítiques que fins ara, crear al voltant de mig milió d'ocupacions en els propers quatre anys i continuar, als propers pressupostos, amb els ajustos de no disponibilitat de 2.000 milions d'euros ja tancats per aquest any. Aquesta tisorada se li reclamarà igualment a les autonomies. Rajoy aventura que per aquest camí podria arribar a baixar els impostos fins i tot en dos anys.
Sobre la firma
