Els primers de (la nova) Cuba

L'economia catalana sempre ha mirat cap a Cuba. És per això que l'obertura d'una bretxa en les fèrries condicions comercials i d'inversió estrangera del règim dels Castro és vista com una gran oportunitat. No només la gran empresa turística, ja molt implantada, sinó les pimes volen el seu tros del nou pastís. A més veuen a l'illa una plataforma per estendre's pel Carib.

Catalunya va exportar mercaderies i serveis per 294 milions d'euros a Cuba l'any passat, un 50% més que el 2014. L'interès és tan gran que la Generalitat prepara una missió comercial al novembre.

Els indians del segle XXI tenen en la indústria agroalimentària, la construcció, la logística i els subministraments per al vessant més tècnic de l'hostaleria les seves principals vetes de mercat, explica Núria Betriu, directora general d'Indústria del Govern català i consellera delegada d'Acció. Es tracta de necessitats imperioses a l'illa que es corresponen amb sectors madurs a Catalunya. Des de l'agència catalana de la competitivitat expliquen que la seva oficina a Panamà, oberta l'any passat, rep cada vegada més peticions d'informació sobre com fer negocis a l'illa. Les exportacions de 1.032 empreses catalanes a Cuba representen gairebé un terç del total de les que es fan des d'Espanya.

El desglaç de les relacions entre Cuba i els Estats Units i la posada en marxa el juny del 2014 d'una nova llei d'inversió estrangera són els responsables de l'augment de l'interès. La norma, per exemple, crea una zona franca, al port de Mariel, en la qual es poden assentar estrangers sense necessitat d'un soci local, llegiu el Govern cubà. També es redueix a la meitat l'impost sobre els guanys encara que no en tots els sectors: l'educació, la sanitat i les forces armades n'estan exclosos.

“El mercat cubà són només 11 milions de persones, no és gaire atractiu. Però hi ha moltes possibilitats de futur, tant per l'imminent augment del turisme com per la necessitat de fer obres civils com ara vies o dessalinitzadores”, explica la investigadora i doctora en Economia Anna María Gil Lafuente. “No és un mercat més. És molt particular, es basa molt en la confiança i és necessari conèixer-lo molt bé abans d'entrar-hi”, adverteix un portaveu de Pimec, que també certifica l'interès dels seus afiliats per la nova realitat a l'illa.

Un hotel allà, per exemple, no pot comprar uns llençols de manera directa. Ha de fer-ho a través de les agències importadores que té cada ministeri, que al seu torn fa una licitació pública per aconseguir la roba de llit. Els proveïdors han de relacionar-se amb els tractants per aconseguir fer-se un espai.

L'any passat, Fira de Barcelona va desembarcar a l'illa i juntament amb l'entitat cubana que gestiona els recintes firals va celebrar la setmana passada el primer de quatre salons en el qual espera posar en contacte les agències, els subministradors i els clients finals.

La primera fira va estar dedicada a l'hostaleria i la restauració. Les properes seran sobre food services, seguretat i emergències i embalatges i arts plàstiques. “Vam aconseguir reunir 2.000 compradors oficials. Es nota que és un moment de plena expansió compradora”, explica Ricard Zapatero, director de l'àrea internacional de Fira. Entre els 52 expositors hi havia algunes empreses catalanes, com Pirobloc, Caff o Suministros Somac.

“Estem estudiant la possibilitat d'obrir-hi un centre de petita maquinària i de productes agrícoles”, explica Enric Pedrós, director del Clúster dels Mitjans de Producció Agrícola a Catalunya, que agrupa 52 empreses. L'entitat havia arribat a l'illa fa cinc anys, de la mà d'un projecte de millora en la producció d'arròs, en el qual també participaven Acció i la Universitat de Lleida. Ara creuen que és el moment de fer un pas més enllà. L'expansió se centraria en el subministrament de màquines per preparar la terra i herbicides.

Gil recorda que es tracta d'un procés d'obertura, i no d'un canvi en la tendència política. Les empreses, expliquen des de Pimec, es trobaran amb dificultats com que el Govern cubà paga les operacions amb cartes de crèdit a 360 dies, la qual cosa pot ser un problema per a petites i mitjanes empreses. “Els tràmits poden trigar mesos i ser feixucs. D'aquí la necessitat de conèixer a fons el mercat”, explica el portaveu de la patronal.

Amb tot, l'oportunitat hi és i entitats com Acció o el Port de Barcelona aplanen el camí per apuntalar negocis abans que una eventual obertura total permetés a empreses americanes adoptar millors posicions. D'aquí a un mes, l'agència celebrarà unes jornades dirigides especialment a empreses interessades a l'illa. Pedrós assegura: “Els llaços culturals, malgrat tot, encara valen allà”.