Selecciona Edició
Connecta’t

L’ajust fiscal deixa Junqueras sense marge per augmentar la despesa social

El vicepresident rebutja incloure ingressos que ha de negociar amb Hisenda

Oriol Junqueras, en una intervenció al Parlament.
Oriol Junqueras, en una intervenció al Parlament.

El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, portarà demà al Parlament, si tot segueix com està previst, els Pressupostos per a aquest any. Per primera vegada en un lustre, els comptes amb prou feines preveuran noves mesures d'ajust. I això malgrat que aquestes segueixen sent restrictives, ja que preveuen drenar 2.800 milions d'euros per passar d'un dèficit del 2,1% al 0,7% del Producte Interior Brut (PIB). Aquest ajust es menja gairebé totes les millores de recaptació previstes i deixa poc marge a Junqueras per combinar l'austeritat exigida des de Brussel·les i Madrid amb l'augment de despesa social que li reclamen els seus socis parlamentaris de la CUP per sufragar un pla de xoc per 270 milions d'euros, apujar el sou en un 1% als empleats públics i pagar-los una part de l'extra del 2012.

El titular d'Economia de la Generalitat va jugar la carta que ja havia fet servir l'exercici passat l'exconseller Andreu Mas-Colell de fiar part de l'ajust a partides que havien de negociar-se amb el Ministeri d'Hisenda. No obstant això, la pròrroga de la Comissió Europea per situar-se dins del Pla d'Estabilitat i Creixement va fer que Hisenda elevés l'objectiu de dèficit de les comunitats del 0,3% al 0,7%, la qual cosa en el cas de Catalunya suposa al voltant de 800 milions d'euros de marge. Així i tot, queden encara 2.800 milions d'ajust més.

Per cobrir aquest esvoranc, Junqueras disposa sobretot de tres grans partides. La primera, 1.400 milions procedents de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2014. La segona passa per l'estalvi dels interessos del deute, que l'any passat van començar a minvar per primera vegada des del començament de la crisi. Aquesta partida es menjava bona part del Pressupost, fins al punt que aquesta suma era equiparable a la que tenia qualsevol conselleria. Segons l'Executiu català, l'estalvi rondarà els 850 milions d'euros. Aquesta xifra reflecteix tres circumstàncies: l'interès del 0% en els préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica que es va aplicar l'any passat, la millora dels tipus dels préstecs bancaris i la possibilitat —avalada ja per un informe del Ministeri d'Economia— que el FLA assumeixi també crèdits a curt termini, amb l'estalvi que això suposa. De fet, fins al mes de març els interessos del deute van caure un 76,7% respecte a l'any passat. En aquest període, la Generalitat va abonar 104,8 milions en interessos perquè ja es percebia, en termes de caixa, la rebaixa del FLA. La tercera partida ronda els 520 milions i es deu a una millora dels ingressos que la Generalitat rebrà aquest any pel sistema de finançament autonòmic.

Amb aquestes tres sumes, la Generalitat pràcticament té cobert l'ajust fixat al Consell de Política Fiscal i Financera i pot oblidar-se d'incloure partides fictícies al Pressupost. De fet, aquest “maquillatge”, en paraules de Junqueras d'aquesta setmana, ha estat la batalla entre el vicepresident i Hisenda, d'una banda, i la CUP, per l'altra. Segons fonts de l'Executiu, el ministeri li demanava que per arribar a l'ajust inicial (de 3.600 milions) inclogués dins dels plans que ha de lliurar-li ingressos per privatitzacions i concessions. El Departament d'Economia s'hi va negar per dos motius: primer, perquè considerava que no era viable, i segon, perquè això hauria suposat un enfrontament gairebé segur amb la CUP, de qui depèn per tirar endavant els comptes. El partit anticapitalista, per la seva banda, li exigia que inclogués la recaptació per l'impost sobre els dipòsits bancaris, anul·lat pel Tribunal Constitucional, a la qual cosa es va negar Junqueras.

No obstant això, aquest exercici de realisme deixa Junqueras amb escàs marge per augmentar la despesa social, com li requereix la CUP. El vicepresident ha de trobar fons per a la pujada salarial dels funcionaris, la recuperació de part de la paga extra del 2012 i el pla de xoc, valorat en 270 milions d'euros. El marge que li queda és la pujada dels ingressos pels tributs propis, que suposen només al voltant del 5% de la recaptació.

El partit anticapitalista ha exigit a Junqueras un augment de la pressió fiscal de les rendes més elevades a través de l'IRPF i l'impost de Patrimoni, així com recuperar l'impost de Successions i Donacions sense les rebaixes que s'han fet d'ençà del segon tripartit. Tampoc s'inclouran impostos anul·lats pel Constitucional, però sí els suspesos. Aquests, no obstant això, amb prou feines sumen 30 milions d'euros i, en el cas del gravamen als pisos buits, tenen caràcter finalista.