Selecciona Edició
Connecta’t
poti-poti

La cua de l’estelada

La premsa contrària al veredicte del jutge demana un canvi de la llei de l’esport

Estelades al Camp Nou
Estelades al Camp Nou AFP

L’editorial de l’Abc de divendres defensava que la llei de l’esport existeix per complir-la i que Espanya ha perdut massa temps “templando gaitas” amb el secessionisme. El diari sostenia que el nacionalisme català ha desobeït la llei massa vegades sense conseqüències. “Aquesta vegada no serà així”. Dos dies abans, l’escriptor Juan Van-Halen, posats a repensar el tema de les banderes, sostenia que l’escut de l’àliga de Sant Joan no pot considerar-se solament franquista. També és constitucional perquè apareix a l’exemplar original de la Constitució firmada pel Rei l’any 1978. Carlos Hererra, per la seva banda, divendres, després de consagrar que la llei de l’esport i la UEFA consideren que l’ús de l’estelada incita la violència, critica que el Barça vulgui jugar la final. “No hauria de presentar-se a aquesta ni a cap altra d’àmbit espanyol. Però no ho fan perquè són el que són”. Total, un problema de “tonteria identitària”. I en aquestes arriba la decisió del jutge de Madrid de permetre les banderes estelades a la final de la Copa. Nou editorial dissabte que intenta sostenir la seva tesi. Hi ha, es pot llegir, una “perniciosa permissivitat” amb l’independentisme i aquesta “docilitat” els dóna gosadia. “Són massa els casos que la interpretació de la llei beneficia a qui vol destruir la sobirania nacional”. I acaba proposant una revisió de determinades lleis per evitar “interpretacions subjectives”.

L’editorial va acompanyat de diferents articles. Un sobre l'origen de l'estelada (una còpia de les banderes de Puerto Rico i Cuba). Un altre sobre el sobiranisme català que solament considera legítima la justícia quan li dóna la raó. I un altre, de Luis Ventoso, que contempla un país de pusil·lànimes i acomplexats en front de qui va contra seu. La prohibició era raonable jurídicament i necessària políticament, escriu, a no ser “que ens resignem a ser l’únic país del món que tolera cada any provocacions multitudinàries contra l’existència de la nació”. Avui, diumenge, publica més articles i una informació on explica que el reis celebren l’aniversari de casament però que Felip VI anirà sol a l’estadi per afrontar sense companyia la xiulada a l’himne. També esmenta l’entrevista d’aquest dissabte de Le Figaro a Carles Puigdemont on, a propòsit de la prohibició, diu que és d’aquesta Espanya de la que “volem escapar” i reitera que l’estelada és una bandera legal

La cua de l’estelada

La Razón també va fer dos editorials, divendres i dissabte. El primer donava suport a la prohibició perquè cal “defensar l’esperit esportiu” de les manipulacions polítiques amb interessos sectaris. Recordava les sancions de la UEFA al Barça pel mateix motiu i que els clubs de la capital també ho van fer a la darrera visita del Barça al Bernabéu i al Calderón, aquell cop sense aldarulls. L’endemà, l’editorial criticava l’argumentació del jutge, en el sentit que lluir l’estelada no incita al racisme o a la violència, recordant que la va fer servir un grup terrorista com Terra Lliure i que pot ferir la sensibilitat de qui creu en la unitat d’Espanya i en la figura del Rei. Com l’Abc, defensa un canvi de llei perquè la seva interpretació “no depengui del jutge de torn”. A les pàgines interiors, un testimoni assegurava que els mossos van prohibir l’entrada de banderes espanyoles amb l’escut del Atlètic de Madrid a l’anada de la Champions el 2014 al Camp Nou. Avui dedica una pàgina a la decisió del jutge que entenia el recurs del Barça, diferent al que ha motivat l’aixecament de la prohibició, i que després de no admetre’l per manca de legitimitat del club per presentar-lo afirma que l’exhibició d’estelades afecta a la seguretat i no considera provat que la Delegació del Govern a Madrid hagi dictat cap resolució expressa, ni verbal, prohibint l’entrada a l’estadi de persones que portin estelades

El Mundo, que havia criticat la decisió de la Delegació madrilenya del Govern, publicava el dissabte un editorial on demanava reciprocitat als nacionalistes. “Han de demostrar que saben fer servir la llibertat que exigeixen per portar estelades i no convertir el partit en una provocació a l’afició del Sevilla. Puigdemont i Colau, continua, haurien de demanar als seus un comportament cívic, sense xiulets a l’himne nacional. Si no és així, demostraran una total hipocresia: màxima sensibilitat quan els afecta a ells, “màxim menyspreu cap a qui no combrega amb les seves aspiracions”. Aquest diumenge, el seu director, David Jiménez, publica un article on recorda que havia estat culer, ara ja no, i critica la hipocresia grotesca de qui reclama respecte i després xiula l’himne o crema la Constitució a un programa de la televisió pública. Al mateix diari, Àlex Salmon es pregunta: qui avui portarà estelades: ¿acceptaria banderes espanyoles al Camp Nou?...

Els diaris editats a Catalunya van coincidir a considerar un error la prohibició perquè atemptava contra la llibertat d’expressió (“la dreta espanyola insisteix a criminalitzar l’independentisme sense respectar la Constitució, deia l’Ara). Aquest dissabte, tots celebraven que un jutge l’hagués anul·lada. Puntavui, a l’editorial, assenyalava les divisions internes del PP en aquesta qüestió, les dificultats tècniques que hauria tingut aplicar la prohibició, segons els mateixos sindicats policials, i considerava que “s’ha frenat un atac a la democràcia”. La Vanguardia, al seu editorial, subratllava la perplexitat causada per Rajoy quan va manifestar que ell no tenia res a veure amb la prohibició (feta per un apèndix del Govern que ell presideix) i l’ acabava amb un triple prec: que la política es faci al Parlament, que els estadis siguin un escenari d’habilitats esportives i que les entitats socials que veuen en qualsevol reunió de masses un altaveu per a la seva propaganda “reflexionin i respectin la pluralitat política de la societat”. Màrius Carol, dedicava el seu bitllet a la delegada Concepción Dancausa, qui després de fer el ridícul, ser deslegitimada pel PP català i desautoritzada pel jutge “se suposa que deixarà el càrrec a alguna persona més capaç. “Ha convertit una final de Copa en un gran embolic que perjudica els ciutadans que volem tenir la festa en pau. Entre ells, el Rei”.

La cua de l’estelada

Xavier Bru de Sala escrivia a El Periódico aquest dissabte que semblava poc probable que algú gosés posar seny i anul·lés la prohibició. Per a l’autor no es tractava tant de prohibir l’estelada com d’avaluar allò que l’Estat estaria disposat a fer en cas que el conflicte s’agreugés. “No es tracta tant de prohibir com provocar per observar les reaccions i analitzar després el resultat”. A l’editorial, el diari demana que els electors del 26J preguin nota de l’alegria amb què alguns limiten drets fonamentals.

"¿Es poden prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei que disputaran el Barça i el Sevilla al Calderón i autoritzar a la vegada una manifestació filonazi, 24 hores abans? És el criteri aplicat per la delegada del govern central a Madrid, Concepción Dancausa, prescindint dels antecedents violents del grup Hogar Social Madrid (HSM), convocant d'una marxa aquest dissabte a la capital espanyola, com també del seu discurs manifestament anticonstitucional”, diu Elnacional.

El Món li dóna un mastegot jurídic al Barça pel seu recurs, que un jutge no va admetre. “Xavier-Albert Canal, advocat i exmembre de la Comissió Jurídica del FC Barcelona, considera que el club blaugrana ha comès "un error de principiant", una pífia de difícil explicació, tenint en compte "la quantitat de professionals que treballen al departament". L'entitat va presentar dijous passat un recurs contra la prohibició d'exhibir estelades, una mesura que no ha estat acceptada a tràmit pel jutge Eusebio Palacios i que deixa el Barça en una situació compromesa. El club català va presentar aquest recurs com a persona jurídica, tal i com diu l'escrit del jutge, que no l'accepta "per falta de legitimació activa del FC Barcelona a l'hora de presentar-lo, ja que, com a associació esportiva de naturalesa privada, no seria el titular del Dret Fonamental pretesament vulnerat -el de llibertat d'expressió-, un dret de caràcter personal o personalíssim només susceptible de ser exercit per persones físiques."

La cua de l’estelada

És clar que també hi ha un altre mastegot, més polític que no jurídic, a Nació Digital. Segons Esteve Plantada, “El Barça fa temps que ha renunciat a ser la força capdavantera dels valors amb els quals s'omple la boca. Un club que no pren decisions si aquestes requereixen coratge. El Barça ja no juga aquesta lliga moral, hi ha renunciat. Mesell, adormit i poruc (...) si tingués un bri de la il·lusió que té el poble català, amb la prohibició de les estelades s'hagués negat a jugar el partit. Però no: el Barça espera en silenci, vestit de bon nuñista, calladet com toca, condescendent amb l'autoritat i amb la mercantilització d'un sentiment. Ensenyant-nos que hi ha silencis que són més vergonyants que les misèries que els provoquen”. Una tesi semblant va sostenir Pilar Rahola al programa de Josep Cuní a 8TV tractant el Barça i el seu president de patètics i porucs. En un altre front, la mateixa Pilar Rahola ha rebut crítiques per recordar la família falangista i ultradretana de Dancausa. Ho han fet, per exemple, Libertad digital i Víctor de la Serna (El Mundo, 21 maig): la separatista, escrivia, carregava contra Dancausa “com solament un sometent feixista podria fer-ho: per raons genètiques, per ser filla del seu pare i hereva de les seves suposades culpes”

La premsa internacional ha seguit el cas. Primer, quan hi va haver la prohibició i, després, amb la decisió judicial. Entre d’altres,l’argentí Clarín, els britànics The Guardian, The Independent o The Telegraph; els econòmics Financial Times i The Wall Street Journal: l’esportiu francès L’equipe, l’italià La Repubblica o The New York Times des d’Estats Units.

Qui ha fet la seva particular revista de premsa ha estat Gerard Piqué. Ahir va piular criticant la portada de l’ABC: “Un diari sempre hauria d’estar a favor de la llibertat d’ expressió. PD: L’ escut del Sevilla no és correcte”. Una altra piulada que ha provocat polèmica ha estat la d’Ahora Madrid (la candidatura de Carmena) sobre Dancausa: “Qué mal rato, @conchadancausa: te tumban el veto a esteladas e investigan papeles de tu época de concejala por la Púnica. Ánimo, sé fuerte”.