Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Confiscar l’estelada

El caràcter pacífic i democràtic del sobiranisme català és una ofensa per als que no volen combatre'l políticament, sinó simplement negar-li carta de naturalesa

1. Un jutge del contenciós-administratiu ha deixat en evidència el PP en el seu nou intent de criminalitzar l'independentisme: les estelades no podran ser confiscades a l'estadi Calderón. El despropòsit ha estat esmenat, però l'episodi és extremadament revelador del menyspreu a les llibertats i de la pulsió autoritària de la dreta.

La llei contra la violència a l'esport és un dels exercicis habituals d'hipocresia que caracteritzen la relació entre la política i l'espectacle esportiu de masses. Els governants treuen tot el partit que poden d'aquest abocador de baixes passions que són els estadis i es posen esplèndids amb lleis amb les quals pretenen situar-se per sobre de les querelles que ells mateixos intenten capitalitzar. En conseqüència, generen disposicions confuses i imprecises per poder-les moure com vulguin.

Algú ha tingut una ocurrència: un enfrontament amb l'independentisme català a la final de la Copa del Rei podria beneficiar el PP. Sabedors que a Catalunya no hi tenen res a perdre perquè ja són un partit marginal, els dirigents populars han vist en el futbol una oportunitat de provocar i activar l'independentisme, ara que ha perdut pes als mitjans, pensant que així podrien arrencar vots patriòtics a la resta d'Espanya. Encara que la idea que per tal d'aconseguir vots tot s'hi val estigui molt instal·lada, costa entendre que, per avantatgisme electoral, persones amb responsabilitats de Govern provoquin una situació que pot generar enfrontaments i malestar i, per descomptat, realimentar el victimisme independentista. I per descomptat seria pitjor, i em resisteixo a creure-ho, que el raonament fos fundat. I que el PP obtingués els rèdits electorals que espera.

2. Conforme a la hipocresia que regeix a aquest exercici, l'argument de la Fiscalia i dels que acompanyen la delegada Dancausa és el compliment de la llei. Si fos així, el Govern hauria de procedir per prevaricació contra les autoritats que permeten que cada diumenge entrin milers d'estelades al camp del Barça, i fins i tot tres o quatre al camp de l'Espanyol. Però l'objectiu era un altre: desacreditar l'independentisme català.

El que la llei prohibeix és l'exhibició de “pancartes, símbols, emblemes o llegendes, que pel seu contingut o per les circumstàncies en les quals s'exhibeixen o utilitzin d'alguna forma incitin, fomentin o ajudin a la realització de comportaments violents o terroristes”. Amb aquesta descripció, per què no prohibir l'entrada de la bandera espanyola que els ultres han utilitzat sovint com a ensenya dels seus excessos? La llei del poder és l'arbitrarietat. I el que es pretenia era col·locar a les ments dels ciutadans l'associació entre independentisme i comportaments violents i terroristes. El caràcter pacífic i democràtic del sobiranisme català és una ofensa per als que no volen combatre'l políticament, sinó simplement negar-li carta de naturalesa. El jutge ha desbaratat les confiscacions però el que buscava el PP ja s'ha aconseguit: reactivar la confrontació.

3. La llei parla també que els emblemes “puguin constituir un acte manifest de menyspreu a les persones participants a l'espectacle esportiu”. L'intent de prohibició de les estelades aconseguirà el contrari del que es diu hipòcritament que es buscava. Les xiulades al monarca i altres personalitats de l'Estat pujaran en decibels en proporció directa a la provocació del Govern. El jutge ha evitat la vergonya, però no la irritació.

4. Estem senzillament davant un problema de llibertat d'expressió. En una democràcia, res ni ningú queda fora de la crítica, per molt que el PP ho ignori. Les institucions no es poden amagar sota la capa del que és sagrat, és a dir, allò que no es pot tocar. Que cadascú xiuli a qui vulgui. Molts milers d'aficionats barcelonistes se senten identificats amb l'estelada, només des d'una idea molt autoritària de la democràcia es pot pretendre prendre'ls-hi de la mà. El jutge, aplicant un sentit elemental dels drets democràtics, ha deixat en ridícul el PP. I alleujat el sobiranisme, temorós a l'hora de donar una resposta contundent. Per exemple, boicotejar la final. Per a molts, més val Copa del Rei en mà que la independència a volar. Aquesta és la debilitat de l'independentisme i els seus adversaris ho saben.

MÉS INFORMACIÓ