Selecciona Edició
Connecta’t

Pocs grans noms internacionals al Grec del 40è aniversari

L'alcaldessa Ada Colau lloa el 53% de dones a la programació

Una escena de 'De stille kracht', d'Ivo van Hove.
Una escena de 'De stille kracht', d'Ivo van Hove.

El Grec del 40è aniversari, que havia de tirar una mica la casa per la finestra, ve carregat d'espectacles, 141, però amb una escassetat notable de grans noms internacionals. Moltes propostes interessants, sens dubte, i infinitat de coses a descobrir, i moltes activitats populars i socialment lloables, i molt discurs benintencionat i conscienciador, i “diàleg proactiu” i “hibridació”, però pocs caps de cartell artísticament indiscutibles per a un gran festival europeu.

Després d'anunciar-se fa un mes la meitat de la programació (inclosos la música, que es veurà a l'amfiteatre i al MiniGrec) ahir es va revelar el cartell complet en l'acte oficial presentació que va comptar amb la presència de l'alcaldessa Ada Colau i una nodrida representació d'artistes. Hi havia expectació per conèixer el gruix del teatre internacional. Però si algú esperava que aquesta vegada sortirien grans noms internacionals de la cistella, el director del Grec, Ramon Simó, s'haurà sentit bastant decebut.

A la programació internacional de teatre destaquen només De stille kracht, La força oculta, del genial Ivo van Hove, ja habitual del festival, que porta aquesta vegada l'adaptació d'una història del novel·lista Louis Couperus sobre el xoc de cultures a la Java colonitzada pels holandesos (Teatre Lliure, 2 i 3 de juliol); i un Platonov de Txèkhov a càrrec del director flamenc Luk Perceval, un referent en la relectura dels clàssics (22 i 23 de juliol, Lliure).

Algunes propostes destacables

Les bruixes de Salem. La gran obra d'Arthur Miller sobre la intolerància. Teatre Grec, de l'1 al 5 de juliol.

De stille kracht. Muntatge d'Ivo van Hove sobre el colonialisme. Lliure, 2 i 3 de juliol.

El preu. Una peça sobre el preu que paguem per les nostres il·lusions. Amb direcció de Sílvia Munt. Goya, del 6 de juliol al 7 d'agost.

Kibbutz Contemporary Dance Company. Del millor de la dansa internacional. Grec 8 i 9 de juliol.

Platonov. Versió impactant de l'obra de Txèkhov, Lliure, 22 i 23 de juliol.

Hi ha també un espectacle italià-català sobre la família darrere de la firma Lehman Brothers que constitueix “un veritable passeig per la història del capitalisme”, una altra coproducció entre catalunya i el Canadà sobre el descobriment de l'urani (Visió ardent/ Burning vision), un muntatge unipersonal italià sobre les fronteres del gènere amb l'actriu Silvia Calderoni (MDLSX, Mercat dels Flors, 20 i 21 de juliol) i la barreja de teatre i cinema del grup Teatrocinema de Xile. Una altra coproducció internacional és Guadual, de l'equatorià Leandro Mendoza, obra en què una companyia circense és acollida per camperols que els ensenyen l'ús artístic d'una espècie de bambú.

Com a espectacles internacionals cal afegir la dansa de Kibbutz Contemporary Dance Company, la presència d'Alonzo King Lines Ballet, l'espectacle CIE 111 del coreògraf Aurélien Bory, retrat d'una balladora de flamenc, i la barreja de dansa, circ i arts digitals de la companyia Adrien M/ Claire B. Simó va destacar així mateix El somni de Gulliver, una òpera per a marionetes automatitzades a càrrec de Roland Olbeter.

Simó, que va oferir un recorregut bastant caòtic per la programació amb molt “paga la pena”, va ressaltar també l'espectacle de circ i dansa Aneckxander, reflexió sobre el cos humà i la identitat a càrrec d'un artista nu a excepció d'unes botes i uns guants de boxa. El director va esmentar així mateix Estació Terminus, una peça sobre la violència social que posen en escena ell mateix i la seva parella, la directora Magda Puyo.

Colau, Simó i la comissionada de Cultura sortint, Berta Sureda, van coincidir a recalcar l'èmfasi del festival en la creació local. I és cert que aquí és on cal buscar algunes de les millors propostes d'aquest Grec que, en canvi, resulta tan magre en el seu cartell internacional.

A destacar, clar, la inauguració oficial a l'amfiteatre amb Les bruixes de Salem, d'Arthur Miller, dirigida per Andrés Lima i a càrrec d'un magnífic repartiment encapçalat per Lluís Homar (de l'1 al 5 de juliol). Una altra obra de Miller, El preu, s'estrenarà al Goya, amb direcció de Sílvia Munt i un altre estupend repartiment (Ramon Madaula, Pere Arquilué, Lluís Marco i Rosa Renom). Rhumia, una continuació d'aquella meravella de pallassos que era Rhum; una versió d'El cor de les tenebres pel Teatro de los Sentidos, una “perversió” de La tempestat dirigida per Xavier Albertí i L'inframón, thriller de ciència ficció amb el gran Andreu Benito figuren entre el més interessant.

Com a curiositat, F.R.A.O., d'Albert Arribas, traducció escènica del Quadern del frau d'Albert Balasch, un espectacle de set hores! que compta amb Oriol Genís entre els seus intèrprets.

Colau va felicitar ahir a l'organització pel seu esforç en honor de la paritat i va destacar el 53% de dones en tots els àmbits de la creació en aquesta edició. L'alcaldessa va subratllar ahir la connexió d'aquest Grec del 40è aniversari amb el del 76 i el seu “anhel de llibertat”. En tot cas, el Grec del 2016 no inclou a la programació cap activitat que faci memòria d'aquella edició.