_
_
_
_
_

Les claus de l’enterovirus

El Departament de Salut eleva a 48 els nens que pateixen afectacions neurològiques pel virus

Jessica Mouzo

Què és l'enterovirus. És una família de microorganismes comuns a la qual pertanyen, d'una banda, els virus de la pòlio (poliovirus) i un altre centenar de serotips que circulen especialment en aquesta època de l'any i solen provocar infeccions respiratòries o gastrointestinals de caràcter lleu. En l'alerta que ha llançat Salut, són les soques del virus no pòlio les que han provocat alteracions neurològiques en una quarantena de menors de sis anys.

Simptomatologia. Habitualment, els enterovirus comuns (no els de la pòlio) provoquen quadres respiratoris i gastrointestinals lleus, amb simptomatologia similar a la d'una grip. Febre, conjuntivitis, vòmits, diarrea i, ocasionalment, erupcions cutànies són els símptomes comuns que provoca aquest microorganisme.

Els experts assenyalen que, cada any, es detecten, a més, casos puntuals de meningitis víriques limfocitàries —més lleus que la meningitis bacteriana— que presenten quadres clínics benignes i es curen completament sense deixar seqüeles.

Tanmateix, alguns serotips, com el que previsiblement ha afectat els 48 menors infectats, poden ser més agressius i tenen afectacions més greus. És el cas del subtipus D68, del qual s'han descrit paràlisis semblants a les de la pòlio o de l'enterovirus A71, que afecta especialment el sistema nerviós central i provoca romboencefalitis.

Causes del brot. Els primers resultats microbiològics revelen que dos dels menors estaven infectats amb l’A71 i en uns altres 15 s'han detectat enterovirus també del grup A, tot i que no es podrà precisar el serotip exacte fins d'aquí a uns dies. Els experts creuen que aquest subtipus d'enterovirus és el que està provocant les reaccions neurològiques atípiques.

El Departament també ha detectat el D68 en una nena de tres anys que s'ha quedat tetraplègica, però ha exclòs aquest cas del brot perquè, en la resta de pacients, els metges ja han descartat completament la presència d'aquest serotip.

Per què l'alerta de Salut. L'alarma del Departament de Salut ve precisament perquè és la primera vegada a Espanya que es detecta un elevat nombre de casos infectats per enterovirus que desenvolupen alteracions neurològiques més greus que la meningitis vírica. Concretament, els pediatres han diagnosticat quadres clínics de romboencefalitis (una infecció en la tija cerebral i l'encèfal que provoca somnolència, inestabilitat en la marxa, tremolors i paràlisi).

Aquestes alteracions greus ja s'havien descrit en brots detectats als Estats Units i alguns països d'Àsia.

Transmissió. Es transmet per via oral i fecal o a través de secrecions respiratòries (tos, mocs i esternuts).

Diagnòstic. Els pediatres assenyalen que la detecció del virus pot ser complexa, per això s'ha elaborat un protocol especial perquè els facultatius extremin la diagnosi. En aquests casos, han explicat els experts, l'enterovirus no es troba al líquid cefaloraquidi, on solia localitzar-se, sinó que es detecta a través d'anàlisi a la faringe i els excrements.

Els metges han de prestar especial atenció a les petites alteracions neurològiques que poden acompanyar una simple febre. Símptomes de somnolència, cansament, trastorns del moviment, patrons de respiració anòmals, dificultat per parlar o menjar o tremolors són característics d'infeccions per l'enterovirus que provoca aquest brot.

Població de risc. L'enterovirus pot afectar nens i adults, tot i que els experts presten especial atenció al col·lectiu infantil, que té més probabilitat de contagi per les vies de transmissió d'aquest virus (a les guarderies, per exemple, els nens tenen més contacte físic, comparteixen joguines, etc.). De fet, els 48 casos detectats en aquest brot són nens menors de sis anys. Els adults, per haver viscut més temps en contacte amb el virus, ja estan més immunitzats.

Tractament. Les vacunes i els tractaments que hi ha no són efectius, només pal·lien la simptomatologia que presenten els pacients. En els casos detectats en aquest brot, el virus provoca una reacció immunològica en el pacient, així que els metges administren anticossos per tallar aquesta resposta immunològica.

Amb tot, a falta de fàrmacs per combatre el virus, els experts recomanen extremar les mesures preventives, com la higiene de mans amb aigua i sabó per evitar-ne la transmissió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_