Selecciona Edició
Connecta’t

Els constitucionalistes qüestionen la prohibició de les estelades

Experts coincideixen que la mesura suposa un límit injustificat a la llibertat d'expressió

Estelades al Camp Nou. Ampliar foto
Estelades al Camp Nou. (REUTERS)

Els constitucionalistes dubten que la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei de diumenge vinent sigui constitucional. Els experts consultats discrepen sobre si la Llei de l'esport empara la decisió de la Delegació del Govern de Madrid, però coincideixen que aquesta mesura suposa una restricció del dret a la llibertat d'expressió que, en principi, no està justificada.

La Llei de l'esport, del 2007, preveu que no es pot accedir a recintes esportius amb banderes o símbols “que incitin a la violència o al terrorisme o que incloguin missatges de caràcter racista, xenòfob o intolerant”. A més, la norma prohibeix també l'exhibició en aquests recintes o als voltants “pancartes, símbols, emblemes o llegendes que, pel seu contingut o per les circumstàncies en les quals s'exhibeixin o utilitzin d'alguna manera incitin, fomentin o ajudin a la realització de comportaments violents o terroristes, o constitueixin un acte de manifest menyspreu a les persones participants en l'espectacle esportiu”.

L'estelada incita a la violència? Aquesta és la primera pregunta que es fan els constitucionalistes consultats per El PÁIS i tots adverteixen que no es pot establir aquest vincle. “L'estelada és un símbol d'independència, no de violència. No és per exemple, una creu gammada nazi, no hi té res a veure”, apunta Javier García Roca, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense, que creu que el Govern necessitaria argumentar “algun indici més” per justificar la retallada a la llibertat d'expressió que suposa aquesta mesura.

La llibertat d'expressió, com a dret fonamental recollit en la Constitució, es pot restringir, però les raons per fer-ho han d'estar molt justificades. La doctrina del Constitucional estableix tot just dos límits clars: expressions que incitin a la violència o missatges d'odi. I els experts consideren que les banderes independentistes no s'ajusten, en principi, a cap d'aquestes casuístiques.

García Roca adverteix que “l'únic” que el fa dubtar sobre si pot ser justificada la decisió del Govern és l'“escenari” a què es refereix aquesta prohibició: un camp de futbol en què es reuniran milers de persones, que algunes d'aquestes puguin haver ingerit altes dosis d'alcohol abans d'entrar a l'estadi i hi pugui haver un caldo de cultiu per a actes violents. “Però tot i això, si la delegada del Govern creu que s'han de prohibir les estelades per risc d'alteració de l'ordre públic, ha de justificar-ho molt. És ella la que ha d'argumentar els riscos i no sembla que s'hagi fet”, afirma aquest catedràtic. “L'ús de símbols, encara que no agradin i semblin molestos a Madrid, ha de ser protegit per la llibertat d'expressió”.

En el mateix sentit es manifesta Xavier Arbox, catedràtic de Constitucional de la Universitat de Barcelona. “Sempre que es limiti un dret fonamental cal una explicació i una justificació convincent. I en aquest cas no n'hi ha. No n'hi ha prou que per reacció es puguin produir situacions d'odi o hostilitat, perquè llavors no es podria exhibir cap símbol. Hi ha d'haver un vincle directe i propi entre aquest símbol i la crida a la violència”, assenyala Arbox.

Aquest catedràtic no dubta que la limitació de la llibertat d'expressió és en aquest cas “injustificada” i, per tant, la decisió del Govern és “inconstitucional”. Menys contundent es mostra el constitucionalista de la Universitat de Granada Agustín Ruiz Robledo, que, malgrat mostrar algun dubte, s'inclina per pensar que l'Executiu s'ha excedit en limitar l'ús de les banderes independentistes i que la decisió és de “dubtosa constitucionalitat”. “La llei diu que es pot prohibir si s'incita a la violència i aquí no veiem aquesta incitació”, assenyala.

Segons l'opinió de Ruiz Robledo, l'Executiu ha fet una restricció “extensiva” d'un dret fonamental. “Ha actuat per si de cas, que és just el contrari de la regla general d'interpretació jurídica, que dicta que cal interpretar aquests casos de forma restrictiva”.

García Roca adverteix que portar una bandera estelada és molt diferent de xiular l'himne d'Espanya, una situació que va tenir lloc en la final de Copa de l'any passat i en la qual el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu no ha vist delicte. “Una xiulada a un himne agredeix una comunitat que s'identifica amb aquest himne, però portar una bandera no agredeix ningú”, assenyala.

Els experts consultats coincideixen que la decisió està més basada en raons polítiques que en les justificacions que preveu la Llei de l'esport, que no parla de propaganda política d'ideologies. Sí que ho fa, per exemple, la normativa de la UEFA, que prohibia la propaganda política als estadis i per això va multar l'any passat el FC Barcelona amb 40.000 euros per l'aparició de banderes independentistes al Camp Nou durant un partit entre el Barça i el Bayer Leverkusen.

A més de considerar il·legal la decisió del Govern, els constitucionalistes consideren que no afavoreix la convivència. “En una societat oberta, les idees es combaten amb altres idees”, afirma García Roca, que llança una reflexió: “La millor defensa d'Espanya és mostrar al món que el Barça juga la final de la Copa del Rei contra el Sevilla a Madrid. Si Barcelona no fos Espanya, ni jugaria aquest partit ni ho faria al Vicente Calderón”, apunta.