_
_
_
_
_

Imatges que qüestionen Europa

El Festival de Fotografia Documental de Barcelona posa el focus en la crisi de l'emigració, els valors i el futur del continent

Blanca Cia
El fotògraf presenta, amb la tècnica de la refotografía, una imatge de l'emigració de la postguerra a Barcelona.
El fotògraf presenta, amb la tècnica de la refotografía, una imatge de l'emigració de la postguerra a Barcelona.RICARD MARTINEZ

“Europe: Lost in Translation” és el precís lema del DOCfield d'aquest any. Perquè si hi ha alguna cosa que s'ha posat en qüestió en els últims temps és la pèrdua dels valors que van inspirar la idea de la unió entre els països del Vell Continent. On són els principis generals de benestar social o de fronteres obertes? D'alguna manera, d'això és del que ens interroguen les imatges que retraten la crisi dels refugiats, els nacionalismes, la pobresa endèmica pels dictats financers, la vella i actual emigració que va deixar —i deixa— milers de nens apartats dels seus pares, el capitalisme neoliberal i molts temes més que conformen la quarta edició del Festival de Fotografia Documental de Barcelona.

“L'objectiu essencial del tema escollit per aquest any és despertar la consciència i insistir que el futur d'Europa està a les nostres mans. DOCfield mostra el compromís de la fotografia”, explica Natasha Christia, comissària de l'edició d'aquest any. L'escriptora i professora grega, establerta a Espanya des de fa més d'una dècada, està convençuda que la fotografia és un instrument imprescindible de denúncia i no creu que el fotoperiodisme i la premsa estiguin prenent camins diferents: “Una altra qüestió és l'ús que fan els mitjans de comunicació dels treballs professionals”, apunta. Precisament, els treballs que mostra DOCfield de més d'un centenar de fotoperiodistes són, per norma general, fruit d'una dedicació important de recursos i de temps. Ho és, per exemple, l'exposició Els Murs d'Europa, realitzada per cinc fotògrafs —Bru Aguiló, Rober Astorgano, Manu Gómez, Antoni Litov i Mónica Parra— que van acompanyar refugiats en el seu periple europeu des del setembre del 2015 fins al març passat. Una mostra que es podrà veure al Pati Llimona de Ciutat Vella. Un altre exemple: la dedicació durant anys del fotoperiodista Alessandro Penso per plasmar el pas dels refugiats —especialment de Síria, Afganistan i l'Iraq— per la petita illa de Lesbos, que dóna nom a l'exposició i que es podrà veure al Museu Marítim de Barcelona.

Una imatge d'una refugiada presa a Lesbos que es podrà veure al DOCfield.
Una imatge d'una refugiada presa a Lesbos que es podrà veure al DOCfield.ALESSANDRO PENSO

El DOCfield el conformen una trentena d'exposicions. Tres d'elles són col·lectives i aborden els eixos principals del festival: L'home europeu, on s'apel·la a la identitat del continent en el passat i contrasta aquesta memòria i l'amnèsia amb treballs de Michal Iwanowski, France Keyser, Piero Martinello i Dana Popa; Les consideracions d'un apolític, on es palpa el rampant euroescepticisme i la crisi dels valors que inclou fotografies de Simone Donati, France Keyser, Borut Krajnc, Josep Maria de Llobet, Daniel Mayrit i Carlos Spottorno; i Mites d'un futur proper, a propòsit del que vindrà, que retraten Carlos Alba, Arnau Bach, Julián Barón i Nico Baumgarten. Un festival que també comptarà amb el treball La Ville Noire. El cor fosc d'Europa, de Giovanni Troilo, a qui li va ser retirat el premi World Press Photo l'any passat després d'una polèmica per la localització de les imatges. “És un gran fotògraf amb una obra molt interessant que volem mostrar”, va defensar la comissària del DOCfield.

Una imatge que retrata la crònica poètica d'Ucraïna.
Una imatge que retrata la crònica poètica d'Ucraïna.MISHA PEDAN

Els treballs fotogràfics es podran veure en una vintena d'espais de la ciutat i en algunes de les presentacions estaran els autors, com és el cas de Records desplaçats, un treball de Ricard Martínez que recupera la memòria dels emigrants de les primeres dècades i fins a mitjan segle passat de Barcelona. La seva és una de les exposicions que ocuparà un espai obert, el dels jardins de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. “Hi ha molta gent que no sol visitar exposicions i la forma d'arribar a ells és que els treballs estiguin en espais oberts”, apuntava Silvia Omedes en la presentació de el DOCfield que és promogut per la Fundació Photographic Social Vision i que es perllongarà fins al 19 de juliol.

Aquest any se sumen espais de barris que no solien entrar al festival, com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la biblioteca Joan Maragall, Bostik, Goethe Institut i Espronceda Center. Tornen els itineraris per veure algunes de les exposicions amb la comissària com a guia i les vetllades amb projeccions gratuïtes i a l'aire lliure en les nits dels dijous del mes de juny.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_