Selecciona Edició
Connecta’t

Un nét de Muñoz Ramonet lliurarà el ‘greco’ i el ‘goya’ retinguts

La devolució és imminent després que hagi conclòs el termini d’un mes fixat pel jutge a Jesús Castelo

Imatge captada per la Guàrdia Civil el 2011 de quan es van recuperar les dues obres a Alacant.
Imatge captada per la Guàrdia Civil el 2011 de quan es van recuperar les dues obres a Alacant.

Enèsim anunci del lliurament a Barcelona de dues de les obres de la col·lecció que Julio Muñoz Ramonet va deixar en herència el 1991 a la ciutat i que les seves quatre filles han retingut durant tots aquests anys. Però aquesta vegada sembla que va de debò i la sentència es complirà. Aquest dimecres finalitzava el termini d'un mes fixat el passat 7 d'abril (dies naturals) pel jutge de primera instància de Barcelona (que tramita l'execució de la sentència del Tribunal Suprem del 2012) perquè Manuel Castelo Muñoz, fill d'Isabel Muñoz Vilallonga i nét de Julio Muñoz Ramonet, lliurés, de forma voluntària, L'Anunciació d'El Greco i L'aparició de la Mare de Déu del Pilar de Goya (valorades en uns set milions d'euros) a la Fundació Julio Muñoz Ramonet, la institució municipal creada per acollir el llegat.

La decisió es va prendre després que Manuel Castelo manifestés per escrit que acataria la decisió judicial. Malgrat tot, ahir les obres encara no havien arribat. Per això, s'està a l'espera que el jutge ordeni l'entrada al domicili madrileny de Castelo per retirar les obres, “via exhort, i intervenció, i si calgués, de la força pública”. “Estem esperant que el jutge fixi el protocol de lliurament i tots els detalls”, com la manera en què es farà el lliurament, en presència de qui s'ha de verificar l'estat de les obres i qui es farà càrrec del trasllat de les dues pintures, explica l'advocat Eudald Vendrell, que ha defensat els interessos municipals des de fa gairebé dues dècades. “És clar que prefereixen lliurar-les abans que els les treguin per la força”, continua Vendrell.

El lliurament serà en forma de dipòsit, fins que es resolgui l'última demanda presentada per Castelo en primera instància a un jutjat de Madrid al·legant el seu dret de propietat sobre les pintures per usucapió, o el que és el mateix, per la seva possessió durant més de 30 anys de forma ininterrompuda, primer per haver pertangut al seu pare i, després que aquest morís el 2010, pel mateix després d'heretar-les. Cal recordar que les dues pintures es van recuperar en una operació policial el 2011 a Alacant després d'una denúncia presentada el 2000 per Isabel Muñoz contra el seu marit, Jesús Castelo (pares de Manuel), per haver-les sostret del domicili conjugal durant el seu procés de divorci. Després del lliurament, la Fundació haurà de complir una sèrie de condicions per conservar-les, que "lògicament està disposada a acceptar".

"És un fet important perquè d'alguna manera s'esquerda la política de resistència que han mantingut les hereves des del començament”, continua Vendrell, que creu que la demanda acollint-se a la usucapió “no té recorregut jurídic, tot i que desgraciadament sí temporal perquè tornaran a apel·lar a instàncies superiors”.

El mateix jutge manté oberta la reclamació de més de 800 obres d'art que es troben a faltar del llegat que Muñoz Ramonet va deixar a la ciutat en morir, unes obres que han donat motiu a una segona via judicial en la qual l'Ajuntament de Barcelona acusa les filles de Muñoz d'apropiació indeguda i estafa processal.

La setmana passada, l'Audiència de Barcelona va desestimar també, per segona vegada i en una sentència ferma, la demanda que les quatre germanes havien presentat contra la Fundació per declarar nul·la la seva constitució i perquè fos esborrada del Registre de Fundacions de la Generalitat. També demanaven al jutge que declarés que la Fundació havia violat els drets del nom i imatge del fundador, petició que també va ser rebutjada, imposant a les germanes els costos del procés.

Per la seva banda, el jutge que investiga la querella per apropiació indeguda i estafa processal interposada per la Fundació contra les filles de Muñoz Ramonet ha marcat per al 2 de juny la seva declaració com a investigades, que es durà a terme a Madrid. A més, el magistrat ha conferit la condició d'acusació particular a l'Ajuntament de Barcelona en la causa contra les hereves de l'industrial i ha ofert accions a l'Advocacia de l'Estat perquè es personi en la causa com a perjudicada, en entendre que les obres de l'industrial podrien formar part del patrimoni nacional.

MÉS INFORMACIÓ