Selecciona Edició
Connecta’t

Padrins il·lustres per a una capella laica de Tàpies

Directors de museus de Barcelona i Madrid presenten l'obertura al públic del patrimoni de la UPF, inclosa la Sala de Reflexió del pintor

La Sala de Reflexió de Tàpies a la UPF. Ampliar foto
La Sala de Reflexió de Tàpies a la UPF.

Poques vegades coincideixen un bon nombre de directors de museus en un mateix acte. Un dels últims cops va ser al desembre quan la Fundació Tàpies va celebrar els seus 25 anys, un acte en què molts dels responsables de centres culturals de Barcelona (alcaldessa inclosa), van ajudar a apagar les veles d'un enorme pastís. Ahir, coincidint també amb la celebració del quart de segle de l'inici de la Universitat Pompeu Fabra, es van reunir fins a vuit directors de centre i museus: Pepe Serra, MNAC; Rosa Maria Malet, Fundació Miró; Xavier Antich, Fundació Tàpies; Bernardo Laniado-Romero, Museo Picasso; Vicenç Villatoro, CCCB; Jaume Reus, Arts Santa Mónica; Carles Guerra, Virreina; i fins i tot Miguel Zugaza, director del Museu del Prado vingut des de Madrid. Tots —van faltar Manuel Borja Villel del Reina Sofia i Ferran Barenblit, del Macba, que també estaven convidats— van apadrinar l'engegada d'un recorregut pel patrimoni artístic i monumental de la UPF. “Volem fer de la universitat un lloc transparent i penetrable, perquè deixi de ser una ciutadella fortificada i inexpugnable”, van explicar Jaume Casals i Javier Aparicio, rector i delegat de Cultura de la UPF respectivament, moments abans de rebre els il·lustres convidats.

Des de fa un quart de segle aquesta universitat —que fa una setmana va ocupar el primer lloc en rendiment després d'analitzar 20 universitats espanyoles— ha reunit un important patrimoni artístic. Com les 25 obres pictòriques que han creat d'altres artistes per a cadascun dels cursos. Des de Barceló fins a Liechtenstein, fins a Chillida, Amat, Guinovart, Ràfols-Casamada o Tàpies, entre d'altres. A aquestes obres, se'ls ha de sumar l'escultura Cantata de Susana Solano, Escala de l'entesa de Alfonso Alzamora i Memorial democràtic, una caixa de vidre circular creada per MBM Arquitectes que homenatja professors represaliats pel franquisme, com Pompeu Fabra, que dóna nom a la institució.

Els directors dels museus i centres d'art de Barcelona que van assistir a la presentació del recorregut de la UPF, a la 'capella laica' de Tàpies. ampliar foto
Els directors dels museus i centres d'art de Barcelona que van assistir a la presentació del recorregut de la UPF, a la 'capella laica' de Tàpies.

Una dels senyals d'identitat de la UPF ha estat ocupar edificis en desús després de la seva rehabilitació. Com les imponents casernes de Jaume I i Roger de Llúria situats al Parc de la Ciutadella i en l'impressionant Dipòsit de les Aigües que va projectar Josep Fontseré el 1874 amb l'ajuda d'un jove Antoni Gaudí, que va fer el càlcul estàtic del conjunt. El dipòsit, un laberint amb arcs de 14 metres d'altura, que planteja un espectacular joc visual va ser creat a imitació de la piscina romana de Mirabile de Bocoli a prop de Nàpols i va néixer per proveir d'aigua la cascada monumental del parc. Després va ser magatzem dels bombers, arxiu del palau de justícia i seu d'entitats que acollien indigents, malalts mentals i orfes. Des del 1999, després de comprar-lo la UPF, acull la seva Biblioteca General, i s'ha convertit en una autèntica catedral dels llibres (300.000 volums), on centenars d'estudiants preparen les seves assignatures cada curs.

La cirereta del recorregut anomenat UPF Art Track, que es va presentar coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, és l'anomenada Sala de Reflexió de Tàpies, una autèntica capella laica, que l'artista va fer per encàrrec d'EnricArgullol , primer rector de la UPF, el 1993. L'espai —de 500 metres cúbics, situat en una cripta il·luminada de forma zenital— i la seva presentació tenen molt de religiós. Com en un ritu iniciàtic el visitant recorre tres sales. En la primera s'exhibeix un llenç de Tàpies enfrontat amb un altre de Antoni Saura, a més d'una pantalla situada sobre un cavallet on es mostren digitalment les altres 23 obres.

Dipòsit de les Aigües de la UPF que acull la biblioteca. ampliar foto
Dipòsit de les Aigües de la UPF que acull la biblioteca.

‘Sancta Sanctórum’

La sala, feta per encàrrec en 1993, podrà visitar-se dins de la UPF Art Track

Després de veure un vídeo sobre el procés condensat de creació de Tàpies, s'accedeix al sancta sanctórum: la sala on s'exposa el Díptic de la Campana (de cinc metres) i l'escultura Serp i plat. Tàpies va disposar una vintena de cadires penjades d'una de les parets de formigó, va realitzar els esgrafiats i els dibuixos de la porta d'accés. En justificar la seva obra va escriure: “En uns moments tan dominats per les cultures de la distracció i del negoci, quan fins i tot alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt significatiu que des del món universitari recordem la necessitat d'uns espais de silenci i de reflexió amb els quals l'art intensament pot exercir les seves funcions més nobles i segur que més útils als ciutadans”. Ahir, vuit directors de museus de Barcelona i Madrid van veure l'obra i van llegir el seu manifest. A partir d'ara (per 5 euros) tothom podrà fer-ho.