Selecciona Edició
Connecta’t

Nascuts per al fracàs

Pessimisme sense aturador en una taula rodona organitzada per presentar el darrer llibre de Martí Gómez

Josep Martí Gómez, durant la presentació del llibre, amb Jordi Évole al costat.
Josep Martí Gómez, durant la presentació del llibre, amb Jordi Évole al costat.

“Vides nascudes per al fracàs” és el que va veure Josep Martí Gómez durant els seus anys fent de cronista de tribunals per a El Correo Catalán. Ho escriu en les seves memòries periodístiques, El oficio más hermoso del mundo, i ho ha citat aquest dimarts Xavier Vidal-Folch en una taula rodona sobre la seva professió organitzada pel Cercle d'Economia. Nascuts per al fracàs eren molts dels processats que va observar Martí al Palau de Justícia de Barcelona. Al seu llibre Amor y sangre en la oficina ja n'oferia cinc cèntims. Però la frase també es pot aplicar al periodisme, segons la radiografia que han elaborat Martí i els seus deixebles.

El president del Cercle, Antón Costas, ha iniciat la trobada preguntant si el periodisme estava en extinció. Jordi Évole i Joaquim Maria Puyal han incidit en el sensacionalisme de la televisió. Puyal ha donat per fet que la crisi del periodisme és la crisi de la democràcia –potser Puyal ho sap perquè quan va rebre el premi del Català de l'Any del 2012, va proclamar: “President [Mas], sàpiga que té un poble al darrere”–. Martí ha assegurat que el periodisme d'investigació no existeix, que els de l'ofici més bonic del món som simples instruments d'interessos particulars; també ha donat la raó a Évole quan assegura que la majoria de l'espai mediàtic es dedica a la politiqueria, a declaracions que no tenen cap mena d'interès. “Contra Franco vivíem millor”, ha recordat Martí que deia Manolo Vázquez Montalbán. Évole ha afegit que ara sobretot val la polèmica, i ha valorat que això segurament és influència dels programes esportius –tot i que Hearst ja es guanyava les garrofes amb la batussa i el fang fa més d'un segle.

Vidal-Folch és l'únic que ha intentat contenir el tsunami de pessimisme: durant la Transició teníem periodistes a sou dels poderosos, segurament més que avui. Durant la transició molts joves periodistes reien les gràcies de De la Rosa, no cal dir que també les de Jordi Pujol o Felipe González. Que el periodisme actual no és la tinya ho prova el magnífic relat del fosc passat d'on venim que fila Martí al seu llibre; també ho demostra que Jordi Évole és una estrella amb un programa de televisió de qualitat en un megagrup mediàtic, que Puyal continua fent ràdio –i gràcies al patrocini d'un malvat banc– i que Martí Gómez ha omplert un auditori de ciutadans interessats en el seu ofici.