Selecciona Edició
Connecta’t

Nou Barris tindrà un pla social de 40 milions d’euros

El govern local se centra en un districte clau per a Barcelona en Comú

D'esquerra a dreta, els membres del govern Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, Jaume Asens i Janet Sanz.
D'esquerra a dreta, els membres del govern Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, Jaume Asens i Janet Sanz.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimarts un pla de xoc social per al districte amb els pitjors indicadors socioeconòmics: Nou Barris. El projecte haurà de passar per un ple extraordinari del districte i tindrà un pressupost de 40,8 milions d'euros en tres anys, ampliable a la següent legislatura en funció dels resultats. L'equip municipal reforça la seva política en una de les zones clau per a la victòria de Barcelona en Comú l'any passat i que reivindicava des de la legislatura passada un pla específic. El projecte també respon, en part, al pacte amb la CUP per tirar endavant l'ampliació de pressupostos.

Segons la tinenta d'alcalde i regidora del districte, Janet Sanz, la mesura pretén donar resposta a la campanya Nou Barris cabrejada diu prou, que han protagonitzat diverses organitzacions dels barris durant els últims anys. "Es tracta de garantir drets socials i anar més enllà de les polítiques assistencialistes", ha defensat Sanz a la seu del districte.

El repte de reduir la bretxa social respecte a la resta de la ciutat no és fàcil. Tretze barris de Nou Barris es troben entre els 25 de Barcelona amb la renda més baixa. El 40% dels aturats del districte són de llarga durada i cada setmana continua havent-hi entre sis i set desnonaments, segons reconeix el mateix Consistori. Aquestes dades i moltes més reforcen la situació de desigualtat estructural d'un districte històricament pobre i allunyat dels bons resultats macroeconòmics de la ciutat. El pla, per tant, té una dimensió integral que va des de l'educació fins a l'habitatge o els serveis socials.

En aquest últim punt, per exemple, l'Ajuntament es proposa reduir un 30% el temps d'atenció en la primera visita als serveis socials, que actualment és d'entre un mes i mig i dos mesos, segons Sanz. La idea és contractar més gent i ampliar les oficines amb una dotació de 3,9 milions d'euros. En la mesura de govern presentada no es concreta quantes persones, perquè, segons la regidora, cada centre anirà avaluant i demanant quantes en necessita. Sí que es concreten, per exemple, 433 habitatges de lloguer social o la construcció de dues escoles bressol amb 87 places cadascuna i amb un cost de 3,6 milions 

També preveu agilitar l'accés a les beques menjador, crear una oficina local d'ocupació i un pla de desenvolupament local d'ocupació i proximitat basat en un model "cooperatiu, just i solidari". "Volem ser molt creatius i molt innovadors en les polítiques d'ocupació", ha admès Sanz.

En plena precampanya electoral per a les generals del 26-J el rendiment polític d'una acció de govern així no deixa d'estar present. Malgrat l'esforç, l'Ajuntament assegura que és conscient que una situació de desigualtat estructural no depèn només de la seva Administració. En aquest sentit, Sanz ha aprofitat per fer una crida a posar fi a la "política austericida" dels Governs central i autonòmic: "La Generalitat no aporta el que ha de fer en escoles bressol com sí que fa en altres municipis de Catalunya".

De fet, els equilibris polítics necessaris per tirar endavant l'ampliació de pressupostos també estan presents en la mesura. Una de les partides, no concretada perquè s'està analitzant encara, és una renda "provisional i amb caràcter d'emergència" per a dones membres de famílies monoparentals amb rendes baixes i persones grans amb pensions no contributives. Aquest punt era una de les reivindicacions de la CUP per facilitar els comptes, segons ha admès la regidora. 

El districte de Nou Barris va ser històricament un bastió socialista que en les municipals del 2015 va apostar per la formació de l'alcaldessa Ada Colau: 33,6% de vots davant del 25 de mitjana a la ciutat. La mateixa Sanz és la regidora encarregada de la zona i durant les campanyes tant del 27-S com del 20-D les diferents candidatures de l'òrbita de Podem i ICV van centrar els seus esforços al districte. L'única ensopegada la va patir l'esquerra alternativa precisament a les catalanes quan, uns mesos després de la victòria de Colau, Ciutadans va guanyar impulsat pel caràcter plebiscitari dels comicis. Molts barris de la zona han estat històricament receptors de migrants de fora de Catalunya i els partits independentistes solen tenir pitjors resultats.