La Generalitat ha cobrat ja 714.644 euros per l’impost a l’aviació
El tribut grava l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda durant l'enlairament i l'aterratge dels avions comercials
La Generalitat ha començat a cobrar l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda durant l'enlairament i l'aterratge dels avions comercials, un tribut pel qual ha percebut fins al moment un total de 714.644 euros. El departament d'Economia de la Generalitat dóna compta d''aquests primers ingressos' en el balanç dels seus tributs corresponent al mes de febrer, que és quan es van començar a obtenir ingressos per aquest impost.
A l'octubre del 2014 el Parlament català va aprovar una llei per la qual es creaven tres nous impostos mediambientals: l'esmentat sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial; l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i un tercer sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear.
El Govern espanyol va presentar al juliol del 2015 un recurs davant del Tribunal Constitucional contra aquesta llei, però el va limitar a l'impost a les nuclears, de manera que el tribut a l'aviació comercial segueix en vigor. El Govern català es proposa recaptar amb aquest impost a l'aviació comercial un total de 3,93 milions d'euros aquest any; els 714.644 euros ja cobrats corresponen a les autoliquidacions presentades entre l'1 i el 20 de febrer pels afectats per aquest impost, les aerolínies en aquest cas.
Aquest tribut propi de la Generalitat grava l'emissió d'òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers en els aeròdroms durant l'enlairament, l'aterratge o la circulació per la pista pel risc que genera per al medi ambient. Encara que la Generalitat no entra en detalls de l'import abonat per cada companyia ni revela quantes l'han pagat, les principals aerolínies obligades a abonar aquest impost són les que més utilitzen el Prat de Llobregat, com Vueling, Ryanair o Easyjet, principalment.
Abans de l'aprovació d'aquest impost, tant Vueling com Ryanair van expressar la seva oposició a aquest tribut, per entendre'l discriminatori. Al juny del 2014, en ple debat sobre el nou impost, el llavors president de Vueling, Alex Cruz, va advertir que qualsevol nova taxa per a les companyies aèries afectava la demanda i l'oferta de passatgers i que, encara que Vueling no se n'aniria de Barcelona per aquest impost, no podia dir el mateix de les aerolínies estrangeres.
Estan exclosos de tribut els vols efectuats per aeronaus medicalitzades, per helicòpters destinats al transport de malalts o bé els vols destinats a serveis públics, com la presa d'imatges del trànsit, la cartografia, la lluita contra incendis o altres serveis anàlegs.
La base imposable de l'impost està constituïda per la quantitat, en quilograms, d'òxids de nitrogen emesa durant el cicle LTO (Landing Take Off), és a dir, durant l'enlairament i aterratge d'una aeronau. En concret, el tipus impositiu general és de 3 euros per quilogram d'òxids de nitrogen i el reduït és d'1,5 euros. En canvi, l'impost a les nuclears, que del començament d'any ençà ha aportat 11,87 milions d'euros a les arques de la Generalitat, ha quedat anul·lat.
A finals d'abril, el Tribunal Constitucional el va anul·lar per entendre que la producció d'energia elèctrica nuclear ja està gravada pel tribut estatal a la producció de combustible nuclear. En total, la Generalitat pretenia recaptar amb aquest impost un total de 40,29 milions d'euros en aquest exercici. També el Govern espera obtenir mig milió d'euros el 2016 amb l'impost sobre l'emissió de gasos a l'atmosfera per part de la indústria, encara que de moment no ha obtingut ingressos per aquesta via.
En els últims mesos, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha denunciat que l'Estat es dedica a torpedinar tots els intents de la Generalitat per obtenir ingressos. En aquest sentit, la Generalitat censura que el Tribunal Constitucional també hagi deixat en via morta l'impost català sobre els dipòsits o el que grava els pisos buits.
