“És irremeiable que tres partits arribin a un pacte”
El filòsof assegura que el relat independentista "va saltar pels aires" amb les eleccions de desembre
Manuel Cruz (Barcelona, 1951) és catedràtic de filosofia de la UB i ocuparà el número dos del PSC a la llista al Congrés, després de Meritxell Batet. Ha publicat 28 obres de pensament i comença una nova etapa, després de presidir Federalistes d'Esquerres.
Pregunta. Què fa un filòsof a la llista del PSC?
Resposta. Procedeixo d'una cultura política en la qual estava molt present la idea del compromís, que vaig iniciar amb Federalistes. La proposta del PSC recull bona part dels punts que he defensat.
P. En aquesta associació també hi ha persones vinculades a Iniciativa i el manifest fundacional parla d'un referèndum. Defensa la consulta?
"El conflicte territorial s'haurà de resoldre votant"
R. El conflicte territorial espanyol s'haurà de resoldre en algun moment votant. La qüestió és què es vota, com i quan. El que no veig és que el referèndum hagi de ser el punt de partida.
P. La proposta amb el seu nom que va portar Batet a la comissió de llistes va causar renou en algunes federacions socialistes. Com ho encaixa?
R. Pel que sé, el malestar té a veure amb els efectes de la modificació, no amb que fos jo el proposat. Fins i tot els afectats directament m'han expressat la seva alegria per la meva designació.
P. És conscient que molt probablement canviarà les classes de filosofia que ha impartit des del 1976 per un escó a la bancada de l'oposició i un altre Govern del PP?
R. Perfectament. Si no ho fos, la meva anàlisi de la realitat seria voluntarista.
P. Ha parlat amb Batet de què farà al Congrés?
R. No hem entrat en els detalls. Vaig a les llistes del PSC, m'integraré en el grup socialista i allà estaré a la distribució de tasques. Hi vaig com a independent i com repeteix el meu amic Ángel Gabilondo, “sóc independent, però no indiferent”.
P. Qui té més marge de millora, el PSOE o el PSC?
R. En la mesura en què no conec les afliccions internes dels partits, no estic en condicions de dir qui està millor o pitjor. Per proximitat física conec més el PSC i tinc la sensació que ja ha passat el pitjor. Algunes de les forces polítiques que en el passat gairebé celebraven la crisi del PSC ara es troben en una crisi idèntica o pitjor. Crec que el PSC ha posat una mica d'ordre entre els seus i ha reagrupat forces.
P. Comparteix l'estratègia negociadora que va seguir Pedro Sánchez després del 20-D?
R. El resultat de les eleccions anteriors i el que sembla que es produirà en aquestes fa irremeiable que tres forces polítiques arribin a un acord, encara que una s'abstingui. Si no, no es podran emprendre les reformes de calat que necessita aquest país, al qual li urgeix una reforma constitucional. No estic en condicions de dir l'ordre de la negociació que va haver de seguir Pedro Sánchez. Sí que crec que els acords han de ser transversals per donar pas a reformes i evitar una altra legislatura efímera en la qual estiguem pasterejant i se'ns podreixin els problemes.
"A aquest país li urgeix una reforma constitucional"
P. Veu possible l'acord amb aquest PP?
R. Si la pregunta és “aquest PP”, tendeixo a respondre que no. Però no descarto que el PP arribi al convenciment que no té més remei que emprendre reformes constitucionals i que pot rendibilitzar el procés si porta el timó. El PP no ha negat la reforma constitucional amb arguments de principi, sinó d'oportunitat, com si volguessin deixar la porta oberta a quan sigui possible.
P. És més fàcil de desbloquejar la situació espanyola o la catalana?
R. Estan estretament connectades i el que em preocuparia és que la situació de bloqueig es mantingui després de les eleccions. El resultat del desembre va fer saltar per l'aire el marc en el qual es sustentava el relat independentista, que tenia com a base dir que a l'altre costat hi havia un mur, el PP amb majoria absoluta i Espanya. Amb la irrupció d'altres forces aquest relat del procés s'esvaeix.
P. Queda procés per a estona?
R. Els apologetes del procés han emprat la metàfora de les pantalles, però és curiós que ara parlen de marees. El relat que tenien ja no funciona, el referent de Madrid ha canviat i també la correlació de forces catalanes. L'ordre que tenien els agents que intervenien en el procés s'ha desbaratat i s'està reconfigurant. Esquerra serà possiblement la primera força a les eleccions catalanes i el proper president podria ser d'aquest partit. Però pot ser que el procés entri en una espècie de sordina.
