Selecciona Edició
Connecta’t

Ada Colau critica la política de refugiats europea a l’ONU

L'alcaldessa de Barcelona reivindica les ciutats com a espais públics

Ada Colau passeja per Nova York. Veure fotogaleria
Ada Colau passeja per Nova York.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reivindicat avui a les Nacions Unides el paper de les ciutats com a espais públics i vertebradors de la democràcia i ha criticat amb duresa la política de refugiats d'Europa. Colau, una coneguda activista per l'habitatge que va arribar al Govern de la capital catalana fa un any, ha aprofitat la participació a les audiències preparatòries de la cimera Habitat III per fer un al·legat a favor d'alguna cosa que forma part del seu ADN polític: els moviments de protestes com a catalitzadors del progrés social.

La primera visita de Colau a Nova York, tant en qualitat d'alcaldessa com de ciutadana, coincideix amb el cinquè aniversari del 15-M, la primera onada d'indignació popular a Espanya que la va alçar a l'alcaldia. I el 15-M ha estat present en el seu discurs a la caserna general de l’ONU. Ha recordat aquest moviment, també les protestes de Seattle, la primavera àrab, les protestes zapatistes o el Nuit Debout parisenc o l’Ocupa Wall Street. “No hi ha una notícia més bona per a la democràcia”, ha recalcat sobre aquests moviments. “Tenim una ciutadania que ens exigeix més i millor i aquesta és la base de la democràcia”, ha afegit.

També ha posat sobre la taula la crisi de refugiats a Europa per llançar un missatge dur. “Ens avergonyeix profundament que avui morin milers de nens i nenes, persones grans i malaltes, homes i dones ofegades al nostre mar Mediterrani, passant fred o penitència a les fronteres d'Europa. No és propi de ciutats que volen ser del primer món i exemple dels drets humans”, ha dit l'alcaldessa.

“Ningú se’n deslliura”

“L’Estat bloqueja l'ajuda”

L’alcaldessa ha criticat la quantitat irrisòria de refugiats acollits per Espanya —19 persones— enfront dels esforços de països com Alemanya o Grècia i ha criticat que l'ajuda resulti tan escassa malgrat que “ciutats com Madrid i Barcelona ens hem ofert a acollir-ne més”. “L’Estat està bloquejant les opcions”, ha dit respecte a diverses propostes d'ajuda.

Colau ha defensat les ciutats com la zona idònia d'aterratge d'un nou model de governança més obert a la societat, però ha criticat que els ajuntaments, que són la institució més propera als ciutadans, “estiguin tan infrafinançats”.

“Per acabar amb les polítiques davant de la desigualtat o d'acolliment dels refugiats hem de cooperar amb els estats (...) Ningú es deslliura d'això”, ha ressaltat. Colau ha demanat a l’ONU ajuda per traslladar aquesta pressió a les institucions europees. “Ens avergonyeix als que volem ser ciutats d'acolliment, de refugi, i compartir les responsabilitats”, ha emfatitzat en un discurs en el qual ha enaltit el concepte de “dret a la ciutat” com un dels drets fonamentals. En la seva Carta pel dret a la ciutat, l’ONU alerta que “els models de desenvolupament implementats en la majoria dels països empobrits es caracteritzen per establir nivells de concentració de renda i de poder que generen pobresa i exclusió”.

Barcelona és una d'aquestes ciutats convertida en marca i s'alterna amb les principals capitals turístiques del món, amb tot el bo i dolent que això comporta per als serveis de la ciutat. El primer any de govern de Colau ha estat marcat pels seus intents de frenar els desnonaments a la ciutat, el seu gran cavall de batalla, i de moderar l'expansió de la indústria turística, la qual cosa li ha suposat l'enfrontament amb els empresaris del sector. Avui, a l’ONU, ha recalcat la necessitat de “preservar els espais públics de les ciutats” i ha advertit de les “tensions” que s'estan generant. “No som antieconòmics, ens agraden les inversions”, ha defensat, però ha insistit en un model inclusiu, sostenible i que faci front a la desigualtat. En aquesta batalla, ha demanat més col·laboració amb els governs.

Molts dels problemes de desequilibris socials i empobriments que afecten les economies, tant les riques com les que estan en desenvolupament, s'agreugen a les grans ciutats, sobretot, per l'encariment de l'habitatge. Colau ha recordat que moltes de les polítiques necessàries per solucionar aquests conflictes transcendeixen els municipis, un missatge que aquest i altres ajuntaments de perfil progressista —com el de Nova York— traslladen davant les expectatives creades entre els seus votants.

Colau ha explicat com molts ciutadans l’aturen al carrer per explicar-li situacions econòmicament desesperades. “Els haig de respondre que no tot depèn de mi, que depèn dels estats, però no vull respondre amb excuses”, ha admès l'alcaldessa de Barcelona.

MÉS INFORMACIÓ